comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Archivos en la Categoría: virologia

Comentaris virus-lents (229): Corona d’espines; unes notes breus.

 

Tots els equips que estan fent càlculs de la R0, el numero bàsic de reproducció, per la epidèmia deguda a aquest nou coronavirus, també conegut com 2019nCoV o virus Wuhan o Coronavirus Wuhan, estan donant estimacions de 2 a 3 i fins i tot 5. No és un numero escandalós, per això ja tenim el xarampió amb un R0 de 12 a 15, 18 en algunes taules, però apunta a que el nou coronavirus és propagable i capaç de generar una epidèmia sostinguda en el temps que pot esdevenir pandèmia.

 

Que la R0 no ens ofusqui, però. La R0 dona una idea de transmissibilitat però per res vol dir o té una relació directa amb la severitat o letalitat. Hi ha virus molt transmissibles, de molt baixa letalitat, i virus letals difícilment transmissibles.

 

La R0 calculada per SARS fou de 2,9 però les mesures de control van fer baixar aquesta R0 a valors de 0,5 i segur que això contribuí al seu final. Aquí tenim camp per explorar i correr. Per tant la R0 sola, com qualsevol altre paràmetre aïllat no és un problema en si mateix, ni es manté invariable al llarg del temps.

 

Perquè…SARS no es transmetia si el malalt no presentava símptomes, és a dir, la presentació de símptomes i un aïllament immediat protegien a la resta de la població. Tanmateix, el que m’arriba és que aquest nou coronavirus té la capacitat de transmetre en fase d’incubació, quan la persona infectada encara no ha començat a presentar símptomes i això fa la propagació molt més insidiosa i difícil de parar.

 

Tampoc aquesta característica del virus és nova ni producte de cap enginyeria genètica; tant el virus de la grip como el xarampió poden ser encomanats quan encara no mostrem símptomes; el que passa és que un és company habitual tots els anys, els mesos freds, i ja estem parcialment immunitzats tot i les noves variants i pel xarampió sí tenim vacuna efectiva i la cobertura vacunal a Catalunya és bona.

 

Per aquest nou coronavirus no tenim vacuna, ni expectatives de tenir-la en un període curt, de mesos, o alguns anys, ni tractaments post-exposició eficaços. Tampoc ens ha de sorprendre, és un virus NOU, emparentat lleugerament amb el SARS, del que tampoc tenim vacuna, per cert.

 

Tot això em fa pensar, realistament, que el virus no podrà ser contingut ni a Wuhan, ni a la mateixa Xina, i que s’anirà propagant per tot el mon. La contenció el podrà frenar, però NO aturar. Cal assumir que tenim un nou coronavirus humà que farà companyia al 229E, OC43, NL63, HKU1 i MERS. Intentem que ens faci el mínim mal possible, i la millor manera es començar a manegar escenaris en el que el virus NO quedi totalment contingut.

 

Clar que això és fàcil de dir, i difícil de fer.

 

Però aquesta, aquesta ja és una altra història.

Comentaris virus-lents (228): Joc de trons; un altre virus reclama la corona.

Un altra coronavirus ha decidit abandonar l’anonimat que li confereix la seva estada entre animals i ha entrat en contacte amb humans; òbviament no ha estat una decisió voluntària perquè els virus no tenen voluntat si no qüestió de pur atzar. Estem parlant del que s’ha vingut a dir per ara “nou coronavirus de 2019” o “2019nCoV”, que té com epicentre inicial la ciutat de Wuhan i més concretament el mercat de marisc i carn viva de Huanan.

 

A mitjans del mes de desembre de 2019 començaren a ingressar a hospitals persones afectades per un procés de pneumònia, a la ciutat de Wuhan. Recordem que és temporada alta de grip i altres virus respiratoris. Tanmateix aviat es va veure que hi havia una particular comú denominador per uns quants pacients i aquest era que treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn viva de Huanan. El dia 31 de desembre, el govern xinés informa a la OMS d’un possible focus i el dia 1 de gener de 2020 es clausura el mercat i s’inicia la seva desinfecció.

 

Una setmana després, el 7 de gener es descriu el primer cas a Tailàndia i un altre primer cas a Japó; en els dos casos persones que havien visitat Wuhan, i el dia 9 de gener es lliga la pneumònia a un nou coronavirus al poder descriure’s seccions de la seqüència; això és cabdal perquè permet dissenyar i posar a punt proves de diagnòstic específic que permetin assignar una simptomatologia comuna com pot ser mal de cap i problemes respiratoris que també son causats per al grip, per exemple, específicament al nou coronavirus.

 

El dia 1 de gener mor el primer pacient de pneumònia per coronavirus; el dia 17 morirà el segon; entremig un segon cas a Tailàndia. Els dos casos fatals gents d’edat avançada amb problemes de salut previs. La taxa de letalitat escala al 4-5%.

 

El dia 17 es reporten 17 nous casos a Xina.

 

El dia 18 es reporten 59 nous casos a Xina.

 

El dia 19 es reporten 77 nous casos a Xina, i un nou cas fatal. La taxa de letalitat està al voltant del 1,5%. El creixement de casos, i el fet que ja fa vora tres setmanes que el mercat de carn viva va ser clausurat, apunta a altres fonts d’infecció i/o una transmissió entre persones més sostinguda, menys limitada del que es pensava al principi.

 

Mentre tant un grup d’epidemiòlegs aplicant modelització matemàtica conclouen que a partir dels 3 casos de fora de Xina, i per probabilitat, el nombre de casos reals ha d’estar en una forquilla entre uns pocs centenars i més de 4.400, amb una mitjana d’uns 1.723. Per més detalls, https://www.imperial.ac.uk/mrc-global-infectious-disease-analysis/news–wuhan-coronavirus/. De fet expressen en números el que molts pensàvem, i és que per cada cas clínic pot haver una desena o desenes de casos asimptomàtics, benignes, però que ajuden a la circulació del virus.

 

En qualsevol cas estem, per ara, davant d’un coronavirus més aviat benigne; el SARS amb el que està lleugerament emparentat (un 70% d’homologia de seqüència) va matar vora 800 persones i infectar unes 8.000 amb una taxa de mortalitat al voltant del 10%; MERS coronavirus, encara actiu però geogràficament contingut a la península aràbiga, han infectat prop de 2.500 persones amb més de 850 casos fatals amb una mortalitat del 35%.

 

SARS portada EID

 

I un últim apunt en aquesta primera entrada dedicada a aquest “NOU” patogen. NO és realment un NOU patogen; això està molt tenyit amb el nostre antropocentrisme. Nosaltres formem part del compartiment animal; els coronavirus habiten i es propaguen entre els mamífers amb més o menys sort; simplement aquest cop una varietat ha iniciat una excursió en una espècie, nosaltres, en la que no havia (?) estat abans. I òbviament no és cap nou patogen creat en el laboratori o mutat en un sentit dirigista cap a una major virulència o capacitat de propagació.

 

Per això sobta, per ara, la poca informació que hi ha sobre la font original; s’apunta al mercat de carn viva però no sabem res dels animals que hi havia més enllà de vaguetats…Amb la clausura del mercat, es van mostrejar els animals abans de sacrificar-los? Quines espècies es venien? S’estan mostrejant els animals dels altres mercats de carn viva de Wuhan? Algunes fonts informen que el mostreig de superfícies al mercat havia donat positiu…s’està fent mostreig en altres mercats? S’ha traçat l’origen inicial dels animals? Aquestes granges inicials s’han mostrejat? Són preguntes sense resposta i sorprèn quan de bon començament s’ha parlat que això era (i ho és) una zoonosi.

 

Però en el principi de qualsevol brot, recordeu el cas del brot de Ebola Reston del que parlaven fa poques entrades, moltes coses són força confuses.

 

 

Aquesta, però, és una altra història.

Comentaris virus-lents (227): The Hot Zone; a la caça d’errades i llicències, l’epíleg.

 

I ara, com ja coneixeu la dinàmica de l’entrada anterior anem per feina…us faig un seguit de comentaris amb el minutat al costat, dels dos darrers capítols de la sèrie, i amb això acabaríem amb el visionat crític de The Hot Zone.

 

Capítol 5

6:45 “El aislamiento es efectivo” diu Carter. Sí, era i és un dels mètodes cabdals per controlar la circulació del virus ebola. Com ebola NO es transmet per l’aire, si es crea una distància real entre infectat i no infectats i no hi ha contactes sense protecció, la transmissió s’apaga.

 

7:05 al 7:20 Un dels protagonistes diu que la tala accelera els contactes; i és cert, és la intromissió humana la que porta el virus cap a pobles i viles. També es diu “El virus se apaga” i fins les dues darreres epidèmies era una frase molt certa. Ebola cursa com una flamarada però la seva letalitat porta aparellada la dificultat per propagar-se, en matar massa ràpid; l’infectat es troba prou malalt com per moure’s massa.

 

9:27 Que en una acció encoberta s’arribi a plena llum del dia diu poc i dolent; i encara que històricament se sap que es va començar amb retard, l’episodi de la periodista és massa curt com per explicar TOT el retard.

 

10:09 El responsable diu “El equipo esta sincronizado y los puestos asignados.”per refusar a una persona. I és correcte i coherent; se suposa que cada parella ha practicat i es coneixen i s’han explicat com volen fer-se les tasques; fins i tot s’han acostumat a la veu i al to del company/a.

 

10:50 Les mostres són portades al laboratori a mà i en una caixa de polispan, que no sembla segellada. Inconsciència!!! Són mostres biològiques de gent sospitosa de tenir virus ebola (o això es pensaven). Infringeixen la regla del triple empaquetat i la necessària rigidesa dels contenidors; totes aquestes regles que comento són posteriors al que descriu la sèrie, però.

 

11:55 Habitació hospital; infermeres proveïdes de pantalles facials i mascaretes antipartícules FFP3, o NA99 estàndard americà, probablement. Bates verdes de frontal sòlid i gorres per tapar el cabell. Perfecta ambientació, i els EPIs prou ben posats. Si algun però, fora millor que els guants protegissin les mànigues de les bates.

 

12:03 La infermera en primer pla porta la bata mal cordada per darrera; en principi la part posterior també ha d’anar coberta. Per altra banda, clarament els guants estan per dintre de la bata, és millor que estiguin per fora. Finalment la mascareta està molt mal col·locada. La bona praxi indica que les cintes que permeten mantenir la mascareta ficada a la nostra cara MAI han d’anar creuades, i menys encara muntades damunt de les orelles.

 

12:04 Segellat de l’habitació; el segellat pot ser necessari si l’habitació no està en pressió negativa, molt freqüent en hospitals (els quiròfans, si de cas estan en pressió positiva per evitar l’entrada de gèrmens). En les UAAN (Unitats d’Aïllament d’Alt Nivell) actuals hi ha pre-sales on es fa el canvi d’indumentària i aquest “segellat” no és necessari. A Catalunya tenim una, a l’Hospital Clínic.

 

13:07 S’entén que no estan veient el plànol per primer cop. Aquesta explicació cal haver-al donat un i més cops a la base. La gent ha de saber, ha d’haver memoritzat la disposició de les sales i per que es farà servir cadascuna.

 

13:12 “Sellaremos una parte de este corredor…zona gris…la defensa del mundo exterior”. En una situació d’emergència si no tens una disposició de contenció biològica te la fas; això implica delimitar espais amb graus creixents de perillositat de manera que transitant a la inversa et vas descontaminant fins arribar a l’exterior sense portar el perill cap enfora.

 

13:20 “Nadie saldrá de las instalaciones con el traje” Obvi, primer perquè és una operació encoberta i segon i més important perquè si portes fora el vestit portes enfora la contaminació.

 

13:23 “No podemos usar cascos con luz” Porque? Probablement pels equips de respiració que porten, però no queda clar. I en canvi empren llanternes i làmpades, dos per sala. No s’entén.

 

13:45 “Seran 500 sujetos”. Si esteu sentint bé, uns 500 micos…i si us fixeu en l’equip humà veureu que estem parlant, i veient, de 6-7 parelles. És impossible acabar això en un sol dia en un edifici estrany. I en efecte, per molt que ho sembli a la sèrie, que a tot estirar es podrien comptar dos dies, la eliminació dels micos de Hazelton va durar més de TRES dies.

 

14:00 “Si le salpica el traje, dejen lo que estén haciendo”. Obvi, una esquitxada de sang o femtes sobre el vestit pot dir 100.000 o 1.000.000 de virus per ml o gr.; cal inactivar-los els més ràpidament possible.

 

14:42 La gent es revisa mútuament per confirmar que porten el vestit ben posat. I altre cop molta cinta americana. Aquesta praxi és FONAMENTAL, i s’ha de fer SEMPRE. I més encara en el procés de desvestir-se, quan tota la indumentària ha estat exposada.

 

15:02-15:08 Estem veient el que s’anomenen PAPR; acrònim de Powered Air Purifying Respirator, n’hi ha de moltes marques, colors i formes; en aquest cas la caputxa és tota ella transparent i tancada a nivell del coll fent una faldilla que cobreix les espatlles. Possiblement estant a EEUU serien de la marca 3M. Sorprèn la poquíssima quantitat d’equipament que porten en aquesta imatge…cal material per segellar i delimitat ala zona gris; alguns porten una mena de ruixadors, que probablement van plens de desinfectant…lleixiu han comentat abans.

 

15:40 “Habrá que esterilizar también” Aquí el guionista peca de optimista… és impossible esterilitzar aquesta zona en sentit estricte…com a molt desinfectar-la.

 

15:55 “El puesto de descontaminación  aquí”…correcte, en el sentit de sortida primer va el punt de descontaminació, després va la zona gris on et desvesteixes i et poses roba neta i després hi ha l’espai exterior.

 

16:22 “Después de la descontaminación métanlos en una bolsa y quémenlos”… sorprèn que tinguin un incinerador…actiu? Quan la instal·lació fa ja un parell de dies que s’ha abandonat?

 

18:50 Merda sobre un vestit de protecció; una excreció que pot contenir virus, òbviament.

 

19:00 “Esas manchas son un riesgo grave…quíteselas con lejía”. Bon consell, més encara quan el mateix Carter ho ha dit fa una estona i ja han passat 10 segons de l’incident i ningú ha fet res per començar la descontaminació.

 

19:36 “…distinguir a los monos infectados de los que no lo están”… Aquesta gent està en una operació d’eliminació, el que també es podria dir un stamping out, vull dir no es pot estar pensant en fer un triatge. Si hi ha un animal infectat, tots son sospitosos i tots han de ser eliminats. S’aplica en aquest cas però també en altres malalties animals com les que són causades pel virus de la grip aviària altament patògena, el virus de la pesta porcina clàssica, el virus de la pesta porcina africana, i altres.

 

22:04 “Es justo lo que quieres que hagas, exponerte, acercarte. La mujer y el bebé están muertos”. Carter retrata, amb cruesa, el mecanisme principal de transmissió del virus ebola. El contacte proper i sense protecció amb fluids, secrecions o excrecions corporals de persones infectades. I recordem que estan a punt de practicar un part…hi haurà un munt de secrecions. El nen nonat està mort perquè o està infectat o s’infectarà durant el part.

 

25:11 “Cada uno sois dos” La regla de la parella, altra cop repetida.

 

25:32 NO s’entén que es transporti els micos en mantes. El correcte serien materials no porosos, plàstic de galga alta.

 

25:37 “Necesitamos superficies de trabajo” Increïble, estan sedant i encara no han preparat les zones de eutanàsia i obtenció de mostres…i més encara, no pots refiar-te del que trobaràs, caldria haver anat amb taules plegables de dimensions conegudes on la gent ja hagués practicat com treballar. Recordem programació, entrenament, re-programació, entrenament…

 

25:58 Les mostres de sang es prenen quan el cor encara batega…CORRECTE, amb l’animal sedat, perquè l’extracció per bombeig cardíac natural resulta molt més fàcil.

 

26:07 Taca de sang a la flassada; Aixxxx.

 

26:22 “Embolsaremos cada cuerpo por triplicado” triple bossa, correcte; el que apliquen a l’animal sencer no ho apliquen al transport de mostres (veure un comentari anterior, minutat 10:50)… i al incinerador. Correcte.

 

26:30 Lleixiu… mà de sant. Un desinfectant molt disponible i molt barat. El lleixiu domèstic té una concentració de clor actiu de 50 g/litre, unes 50.000 ppm. Es fa servir directament o diluït entre 1/5 i 1/10 en aigua d’aixeta. Bon efecte sobre virus i bacteris, només alguns virus sense envolta i sobre tot, formes de resistència de Cryptosporidium i Giardia poden evadir el seu efecte, si estan prou protegits per matèria orgànica (femtes)…i és que aquest és el seu taló d’Aquil·les, el lleixiu perd activitat davant molta matèria orgànica; per això es diu que primer és bo netejar amb detergents / tensioactius i després descontaminar, amb lleixiu o altres desinfectants.

 

26:50 No he vist cap mico completament cobert amb la flassada…malament.

 

27:15 Un dels principals riscos en aquestes situacions, les xeringues i com mantenir-se lluny de les agulles.

 

27:16 Malament… és difícil de veure però el guant de làtex que porta l’operari negre està correctament segellat però és de la mida equivocada. Els guants sempre HAN D’AJUSTAR-SE a la mà… si veieu aquest porta com a mínim una tall més gran. I a més, sembla que porten un sol guant, és a dir, condicions menys astringents que el NCB4 que comentàvem a l’anterior entrada. Malament.

 

27:36 Les ruixades amb lleixiu de tots els elements exposats han de ser relativament continuades, particularment sobre els elements més “calents”, i aquí les botes que potser han trepitjat des de femtes a taques de sang, són crítiques.

 

28:51 NOOO, no se’n pot anar…la regla de la parella s’ha de mantenir, i és bona tant per un com per l’altre.

 

29:28 Se’ns adorm un a la dutxa de descontaminació…no hauria de passar res ja que en principi el vestit està connectat a una mànega que li proporciona aire net, i les dutxes de descontaminació són de temps limitat; no les atures tu, les atura un cronòmetre o mecanisme extern.

 

29:51 Un mico s’escapa… perquè algú deixa una porta oberta… això vol dir que no estan avesats a treballar en biocontenció on per definició TOTES les portes es tanquen un cop traspassades… ningú es queda al marc de la porta xerrant o mirant el què.

 

30:36 Un guant tallat…i ara resulta que sembla que porten un sol guant. MALAMENT. Al Laboratori NCB4, si recordeu, porten doble capa de guants.

 

30:50 Problema a la dutxa de descontaminació… no s’explica com és possible … i quan entra la coronel TOT està sec, no hi ha gotes per les parets ni el terra sembla gaire mullat… malament.

 

31:06 L’ajudant no porta la cinta groga a la màniga dreta del vestit químic … aixxx, que no ha fet cas a la mestra, la coronel. Problema de formació, un tema del que no hem parlat gaire en aquests comentaris.

 

31:28 “Puede que salga por la ventilación”….que fan que no ho han tancat? Si estem en una operació de contenció això s’ha de preveure i pot ser tan senzill com posar una reixeta grapada a les sortides que permeti circular l’aire però no animals.

 

34:15 Una dona veu l’operació de la terrassa amb persones amb vestit químic. Tot no es pot amagar per massa temps. És una obvietat però sí que es podrien haver fet operacions de diversió amb indumentàries d’equips de control de plagues, fontaneria, aire condicionat / calefacció, per preparar l’acció i la instal·lació abans d’arribada del contingent principal.

 

35:’3 “Ventiun días”…Doncs sí, 21 dies. 21 dies és el temps que s’ha agafat, per conveni, per descartar una infecció per ebolavirus des d’el moment de la infecció. Normalment la infecció, si és “productiva”, es manifesta en la primera setmana, o 10 dies. Hi ha, però, descripcions de outliers, casos fora de la norma, que han desenvolupat la infecció més enllà de 4 setmanes després de l’exposició. Un altre conveni és el de 42 dies, dos períodes complerts d’infecció, que és el que es fa servir per dir que una zona està lliure de circulació del virus ebola si no s’ha donat cap cas nou en aquest període.

 

38:03 El diagnòstic es fia a la febre, i a unes probes indefinides (en aquella època NO existia encara la tècnica d’amplificació de l’àcid nucleic, la PCR). Per tant a banda de proves immunològiques, que necessiten molts dies d’incubació del subjecte, no sabem que assajaven. El problema del virus ebola, i de fet de molts virus emergents, és que la simptomatologia inicial és indistingible de molts altres processos infecciosos. La febre en si no vol dir res, ja que és una reacció corporal bastant inespecífica…a més, coincideix amb l’estació de la grip, i això fa que els cap dels afectats rodin amunt i avall.

 

40:49 Carter es neteja els guants amb el líquid d’una safata, probablement lleixiu (desinfectant fàcil d’obtenir i molt barat). Correcte… cada cop que es toca una cosa, en aquest ca un vial amb mostra, és bona praxi descontaminar-se les mans.

 

41:02 “Esta es su tercera bateria, señor” Com porta treballant 12 hores vol dir que l’autonomia de la bateria està al voltant de 6 hores. No es que hagin avançat gaire; al nostre centre tenim bateries estàndard que duen unes 6 hores i uns de alta capacitat que es permeten arribar a els 8 hores.

 

41:35 NO haver pensat en fer aturades per menjar i BEURE, portant 12 hores, és una autèntica animalada.

 

41:50 L’escena del restaurant una mica patètica…MAI haurien d’anar, l’avituallament es porta de la base i es consumeix un cop traspassada la zona gris, en zona neta, sense sortir de la instal·lació, o com a molt dins d’un dels furgons…no es va un a barrejar-se amb la gent.

 

44:14 No llisca un MAI damunt d’un terra de rajoles si porta un vestit químic que pot tallar-se en una habitació plena de micos que poden tenir ebola. Millor a poc a poc i bona lletra.

 

44:26 Que no hi ha temps per fer descontaminació? S’ha tornat boig?…i tant que hi ha temps, es ruixa el vestit sencer amb lleixiu mentre se’l va traient. Aquest escena permet incorporar el factor temps de descontaminació. Desinfectar-se no és aplicar-se lleixiu i ja està. És aplicar-se lleixiu, o un altre desinfectant, ESPERAR-SE “X” MINUTS a que faci el seu efecte i retirar-se les restes de desinfectant amb paper o material absorbent; molts cops s’aplica un segon desinfectant com pot ser etanol 70%, que ja conté aigua, per fer aquest efecte d’escombrat. La desinfecció SEMPRE s’ha de fer, el que pot passar en situacions d’emergència és que et mengis bona part del temps de contacte…i creuis els dits per tenir sort.

 

44:31 S’ha avançat molt des d’aleshores; la llitera és una mica “demodé”, actualment hi ah lliteres bombolla en pressió negativa per persones infectades que mostren ja una simptomatologia clara; per una persona acabada d’infectar no faria falta i per una persona només cansada aquesta que es mostra és més que suficient.

 

Per cert, ja és negra nit…per tant porten un dia sencer.

 

Capítol 6.

1:04 Altre cop uns guants varies talles més grans. Es nota que no han tingut de treballar amb ells habitualment.

 

1:33 I ara, els guants plens de sang…inacceptable. NO tant perquè el guant no pugui suportar la taca i no transferir-la l’interior però l’efecte barrera dels guants té límits; és millor portar-los nets, o canviar-los quan estigui bruts.

 

1:42 S’esgota una bateria del PAPR, marca “Breathe easy” “Se desinfla, no puedo respirar” Un altre que no ha fet una bona avaluació de risc o no li han explicat….Ebola no és aerògen. Si deixes de tenir pressió positiva n’hi ha prou amb separar-se de la font d’aerosols, en aquest cas la taula de necròpsies i esperar a que et portin la bateria nova…i respirar poc i pausadament. Un altra alternativa, que practiquem al nostre centre, es portar una mascareta FFP3 PER DINS del PAPR de manera que en cas de no tenir bateria tenim una protecció passiva, respirem a través d’un filtre HEPA, el de la mascareta, fins que ens arriba la nova bateria.

 

1:57 Les bateries no son iguals, vaja per Déu!! Un problema de logística … és convenient que els equips siguin tots iguals o que funcionin amb una bateria concreta, la profusió de models o actualitzacions pot provocar situacions com aquesta; per altra banda és normal que una bateria s’esgoti durant la feina, i la substitució, que un pot fer per si mateix, és un procés que dura segons.

 

2:25 Agulla de xeringa sense protecció en sortir pel tema de la bateria. Un tema recurrent…la majoria d’accidents i incidents registrats als laboratoris tenen implicació d’objectes tallants o punxants.

 

4:49 Una nevera que…congela. Traducció equivocada, no té cap altre explicació.

 

5:39 “Un virus mutado”…als guionistes se’ls hi ha anat la pinça. No cal, per res, un virus mutat per això, per aquests efectes.

 

7:40 “Alguien siempre sobrevive”…i per tant tindrà anticossos que podrien protegir a altres persones. És el que planteja Carter als companys, i va ser, i és, una línia de teràpia clara; la immunoteràpia, que consistí inicialment en obtenir anticossos dels infectats que s’han guarit i perfundir-los en nous infectants perquè neutralitzin el virus circulant per la sang.

 

10:45 Estem al segon dia i encara falten 300 micos d’un total aproximat de 500. Tela. Penseu que el coll d’ampolla no està a la sedació, si no a la posterior eutanàsia i necròpsia… per molt ràpid que hi vagis 5-10 minuts per animal hi estàs, i s’ha de comptar la neteja de taula entre animals.

 

11:40 Bosses plàstiques grogues de material infecciós a la neu (i el detall que estan també en castellà)…trencades amb xeringuilles pel terra. Per l’aspecte no sembla que estiguin autoclavades. I per més inri, les xeringues i materials tallants sempre caldria descartar-los en contenidors rígids a prova de ruptures; no en bosses com aquestes; no és el cas. La gestió dels residus infecciosos és una altra de les germanetes pobres de la Bioseguretat; no es poden barrejar amb la brossa comunitària, ni emmagatzemar-se fora de les instal·lacions, però si depèn de segons quin tipus d’empresa privada és un dels punts on es poden plantejar mirar a un altre costat.

 

11:50 Un mètode molt barroer de desinfectar el terra, a raig amb una garrafa; com a mínim caldria fer servir un ruixador.

 

13:11 Un bon minut per explicar les dificultats de la gestió política d’un brot. El moll de l’ós de la salut pública. El científic no pot donar certeses, d’aquí el seu “SÍ i NO”; no té prou dades, o les dades són contradictòries, en aquell moment, per donar una resposta amb claredat al que li pregunten. I es decanta per l’opció conservadora perquè albira el que pot ser desencadenar una resposta àmplia, i totes les conseqüències indesitjables i “antes de provocar todo eso por unas décimas…” decideix esperar a tenir més dades.

 

16:43 Els equips són fixes, no es pot manllevar una persona d’una altra posició, o aquesta persona ha de saber dir que NO…no es pot abandonar un animal únicament sedat, perquè es despertarà.

 

18:50 Atac del mico. “¿Me lo ha roto? ¿Estoy infectada?” Dues frases que funcionen bé en la sèrie però que no són causa i conseqüència directa en la vida real. Que es trenqui un vestit no implica infecció segura si no has contactat amb secrecions o excrecions del virus…recordem que ebola NO es transmet per l’aire.

 

19:30-40 “Iniciar protocolo de limpieza” Més correctament protocol de neteja i descontaminació… cal ruixar-ho tot i netejar totes les superfícies … i fer servir una flassada reutilitzada (o m’ho sembla) no és la millor manera. Es veu gent ruixat les parets verticals amb desinfectant. Correcte.

 

19:37 Veiem en primer pla, un pot que fumeja…probablement conté formaldehid…i veiem més repartits per totes les estances. Aquest mètode és el mètode clàssic de descontaminació de volums aeris, d’estances i sales. El formaldehid és mot penetrant i s’ha d’haver segellat bé finestres i portes perquè si no s’escapa. Fixeu-vos que no queda ningú a la vista…millor no ser-hi quan s’escalfa i passa a fase gas. I un detall, no havíem quedat que no teníem corrent elèctrica? Aquests calefactors semblen elèctrics.

 

19:56 “Durante unos días será el único sitio de la Tierra que no contenga nada vivo”. El formaldehid és un esterilitzant químic, com ho és el peròxid de hidrogen, que l’ha substituït darrerament. El formaldehid és molt tòxic i prou perillós; n’hi ha hagut un munt d’accidents laborals en la seva aplicació. És neutralitza amb amoníac.

 

27:00 “No quiero que nadie muera por culpa mia.” L’home savi sap el que passarà i vol una mesura dràstica per evitar-ho. El tracte i homenatge al difunt en aquestes cultures, molt estès i important, i per res supeditat a l’opinió d’un estrany, implica contactar, tocar, el cadàver i això és via de transmissió segura.

 

28:40 El metge del CDC i la cooperant, que serà la seva dona, practicant una conducta d’alt risc…enterrament del noi, visiblement infectat, sense cap equip de protecció individual visible.

 

30:12 “Llévate a la niña superviviente a Kinshasa… aisla los anticuerpos.” Doncs això, una altra referència obvia a la immunoteràpia.

 

31:55 “El ebola evoluciona y se hace más fuerte”… NOOO, quina mania en pensar que l’evolució perfecciona; NO, el virus ebola evoluciona i es fa més… divers, i alguna d’aquestes variants en algun moment i circumstància resulta avantatjosa respecte al núvol de seqüències existent.

 

33:00 “El virus ebola se propaga cuando nos demostramos amor, cariño, amabilidad” Recordeu les advertències prèvies de Carter, la separació/aïllament dels infectats; tocar un infectat sense protecció és la via més ràpida pel contagi. De fet molts cops aquestes epidèmies s’alimenten a traves del personal sanitari, que en contacte continu amb infectats té més probabilitat d’infectar-se i transmetre la infecció a familiars i veïns. I afegeix ”seguro que habrá otro brote de ebola y no estaremos preparados”. Bé, han passat quasi 4 dècades de Reston i encara no es pot dir que ho estiguem…però estem millor, sense dubte.

 

33:47 L’home del CDC a l’audiència “Hacen falta mejores sistemas de vigilància …. colaboración”. Correcte, el que hem vist en aquesta sèrie és un acció reactiva; el que no em vist perquè no existia i ara que existeix, és l’aneguet lleig de tots els pressupostos, són les xarxes de vigilància que rastregen i mostregen per veure canvis en la circulació dels virus, mortalitats anormals de segons quines espècies, etc.

 

36:15 Plànols d’un laboratori de màxima biocontenció. Aquest home és tot un da Vinci, però sí, qui més té clar com un laboratori de màxima biocontenció ha de ser és el personal que hi treballa, i després els enginyers, arquitectes, constructors han d’executar-ho fidelment.

 

37:40 Posar al mateix nivell el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i virus ebola no té massa sentit des d’el punt de vista de la seva severitat o mecanisme d’acció. Però per contra VIH ha matat en el decurs dels darrers quasi 40 anys més de 35 milions de persones i el virus ebola no arriba a les 20.000 en el mateix període.

 

37:55 “Los virus emergentes continúan mutando y sobreviviendo” … ”cuando vuelven son más fuertes que antes” NOOOO, i NOOOO. Els virus òbviament muten, i sobreviuen però MAI tornen perquè MAI s’havien anat, i en tot cas no tornen més forts. És una nova tirada de daus però el dau no està carregat cap a cap costat.

 

39:12 “Cuando deforestamos el hogar de los virus, acabando con sus huéspedes naturals, necesitan otro animal en el que alojarse, nosotros.” Una visió una mica massa antropocèntrica ja que nosaltres no som més que una espècie animal més, a efectes globals. Sí es cert que a “consecuencia de la intrusión humana en hábitats previamente imperturbados” ens exposem més, hi som més aprop, però el virus està on estava i sí, necessita un altre animal, que serà el primer que es posi a tret i sigui susceptible.

 

39:15 “Los virus llevan aquí míles de millones de años, porque son astutos”… EXAGERADA!!! La vida unicel·lular no porta tant de temps, i els virus són paràsits intracel·lulars. I astúcia és un terme massa humà. Els virus no aprenen i muten … muten a una taxa constant que pot ser accelerada per algunes circumstàncies, i alguna de les variacions té èxit.

 

40:44 “There is still no cure for Ebola” Ara ja podem dir que això és fals; en el moment d’acabar la sèrie encara era cert, probablement. Ara mateix tenim una vacuna a punt de ser comercialitzada, la #Ervebo, abans coneguda com #rVSVEBOV, de Merck, de la que s’han administrat més de 260.000 dosis a República Democràtica del Congo en aquest darrer brot, encara actiu. Hi ha una segona vacuna, la #Ad26MVA, de Janssen, Johnson and Johnson, que s’està administrant, compassivament, no comercial, i ja portem uns milers de dosis. I finalment hi ha dues teràpies post-exposició que han demostrat ser millors que la existent, #Zmapp i òbviament que el NO tractament, i que són #mab114 i #regnED3, de Regeneron, que és un còctel de 3 anticossos monoclonals. Per cert, que #mab114 és un únic anticòs monoclonal aïllat d’un supervivent, tornem a la immunoteràpia de Carter només que molt més refinada.

 

I bé, això és tot el que volia explicar aprofitant la sèrie The Hot Zone. Espero no haver-vos avorrit massa. Encara que Nobody is perfect.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (226): “The Hot Zone”; a la caça d’errades i llicències.

Soc microbiòleg, per més detall viròleg, i anant al detall màxim, gestor d’una instal·lació d’alta contenció biològica…Òbviament qualsevol sèrie que tracti de forma honesta temes com les epidèmies, els patògens, emergents o no, la gestió d’emergències, m’interessa. Per això, quan un company em va passar la sèrie The Hot Zone sabia que m’ho passaria bé. La sèrie és prou bona i està basada en fets del tot verídics. Tanmateix i encara que aprecio l’esforç posat no puc menys que indicar alguns punts inconsistents o directament erronis del Primer Capítol (podria fer llistes més curtes i potser equivalents dels altres capítols però serveixi això de mostra). Això sí, més series com aquestes, si us plau; la realitat pots ser més engrescadora que la ciència ficció.

Els comentaris surten amb unes xifres prèvies que indiquen el minut i segon del metratge del capítol (versió en castellà). Tots els comentaris poden ser més desenvolupats, i tenen moltes derivades, aquí nomes faig alguns apunts.

Recordeu …. mm : ss …. comentari.

11:35 Apareix un microscopi electrònic, del que es separa el col·laborador negre, en una habitació plenament il·luminada, plena de finestres…malament. Normalment les observacions per microscòpia electrònica demanen certa foscor.

11:40 Arribada d’un paquet de material biològic des de l’estabulari de primats Hazelton ubicat a Reston…la coronel es queixa que no s’han gastat gaires diners…i té raó. El paquet no compleix cap dels preceptes de transport d’un material biològic en la actualitat, ni que sigui exempt, és a dir, sense perillositat descrita.

 

Antiga instal·lació Hazelton-RESTON

moll de càrrega abandonat de la instal·lació Hazelton a Reston

11:59 L’embalatge de tota mostra hauria de ser una triple capa de contenidors. Aquí veieu la mostra continguda en paper d’alumini, que no compta com a contenidor, envoltada de neu carbònica i tot això contingut en una caixa de polispan. El polispan és un material que es trenca i deforma com a conseqüència de tracció…jo no el faria servir com a únic contenidor.

12:20 Ejem, com es pot fer dissecció en un teixit que ja està en neu carbònica des de fa hores. El teixit estaria congelat como una pedra (recordem que la neu carbònica està a -60ºC aproximadament) però la coronel el talla com si allò fos mantega…i des de quin forassenyat protocol es planteja fer la manipulació sense cap barrera primària com pot ser una Cabina de Seguretat Biològica (CSB).

13:00 Quan es manipula material hom ha d’abstenir-se de portar objectes personals; rellotges, braçalets, anells, etc. Aquí es veu un rellotge, malament. Epp!! i perquè no estan en la època actual, que si no els mòbils també haurien d’estar prohibits.

13:40 Per estar al USAMRIID no els han ensenyat gaire bé…les bates s’han de portar del tot botonades i en cap cas arremangades les mànigues.

14:50 Primera menció al Biosafety Level 4, o BL4, però també BSL4, P4, NCB4, etc.

16:20 De passada es comenta la classificació en nivell de Bioseguretat, que guarda relació, però no absoluta, amb els grups de perillositat dels patògens. Vaja, vaja, la coronel surt de laboratori amb bata. Malament. Les bates HAN DE quedar-se sempre al laboratori, mai han de portar-se a zones comuns.

18:05 Mascareta quirúrgica??? Pipetejant sense CSB amb la sola protecció d’una mascareta quirúrgica (i pels no habituals la mascareta quirúrgica NO és cap Equip de Protecció Individual, EPI), un sol parell de guants i centrifugar el material amb rotors sense tapes estanques???

20:24 “En la cabeza de un alfiler caben 100 millones de virus.” No és cap exageració; per exemple se sap que en un gram de femta d’un infectat podem trobar 10exp10 norovirus, sí, 10.000.000.000 virus.

22:06 “Ni ropa ni ningun objeto personal.” En efecte, per treballar als nivells d’alta o màxima contenció biològica, el que es coneix popularment com BSL3 i BSL4, un entra del tot nu i es vesteix amb roba específica de la instal·lació.

22:30 “Entrar en el nivel 4 es nacer, te quedas desnudo en tu más pura sesencia.” Molt poètic…però més que néixer et fa veure que només ets el que veus.

22:45 “Pasamos del nivel 0 al nivel 2” No existeix el nivell 0, a més en el nivell 2 les portes no estan pressuritzades i per tant no suposa cap problema obrir-les, ni tancar-les.

20:52 Persistim en l’error amb els paràmetres actuals, no hi ha pressió negativa habitualment en un nivell 2; sí s’explica bé el perquè de la pressió negativa, que es evitar la sortida de patògens contra-corrent.

23:00 “La luz ultravioleta NO deshace nada” Inactiva els àcids nucleics, això sí. Al meu entendre més que en una zona NBS2 hi som en una pre-sala que mena cap a la zona de màxima contenció, o Hot Zone.

23:16 Això sí, el pas del nivell 2 al nivell 3 s’assoleix…posant-se uns mitjons…bé, m’estalvio els comentaris, òbviament estem en una seqüencia de pre-sales, i entre la 2 i la 4 han posat alguna acció, ridícula això sí, al nivell 3.

23:25 I entra en escena la cinta americana; sí, encara és el sistema de segellat més emprat; barato i sempre disponible, ajusta qualsevol uniforme o vestit a qualsevol extremitat.

23:26 Posar-se talc a les mans; contraindicat, a la llarga generarà problemes dèrmics, millor guants directes.

23:35 Guants de làtex, encara que són molt útils, per temes d’al·lèrgia han estat substituïts, com a mínim pel que fa a la capa de guants en contacte amb la pell, pels guants de nitril, que són un xic més impermeables i tenen millor efecte barrera.

23:57 Els vestits químics de protecció, del tot impermeables, amb costures segellades. Apareix ja a la esquerra una manega en espiral que és la que subministra l’aire no compromès al vestit de protecció de nivell 4 i que farà que quedi inflat, amb pressió positiva.

24:08 “En el nivel 4 no hay esquina sin matar”; vol dir que totes les cantoneres estan arrodonides no hi ha angles per evitar que els vestit puguin estripar-se.

24:20 “Nadie entra en el nivel 4 solo” Cert, està prohibit; de fet també es una regla més que habitual, quasi obligatòria en el nivell 3. El que no es diu es que habitualment quan una parella entra en el nivell 4 hi ha una altra amb la mateixa formació vigilant, o de back up fora.

25:00 Els pitjors segons són aquells en els que estàs dins del vestit i encara no t’han connectat l’aire; són vestits impermeables i hom comença a suar quasi immediatament; el corrent d’aire estèril, o no compromès infla el vestit , proporciona un corrent d’aire i asseca la suor.

25:26 La porta metàl·lica té uns rètols; “Do not enter without ventilated suit”, “Caution Biohazard area” and “No glass allowed beyond this point·”. Els vestits ventilats són els que hem vist; el darrer rètol té a veure amb la necessitat imperiosa de reduir les fonts de perill pel que fa a talls i perforacions. Estem entrant i no hi ha hagut cap control, cap teclat amb paraula de pas, cap lectura de empremta dactilar (a la primera porta) o de pupil·la; no passarien una auditoria de bioprotecció amb els estàndards actuals.

25:31 Estem veien la sala de descontaminació amb un sistema de mànegues i uns ruixadors que seran els que llençaran els químics desinfectants en la tornada del personal cap a l’exterior. Tot ha de ser d’acer inoxidable, correcte.

25:42 Veieu que els vestits a la seva part posterior porten com dos cercles foscos protegits per una mena de caputxes transparents. Es tracta del filtres d’exhalació, o sortida; tenim un aport continuat d‘aire net que ha de sortir d’alguna manera; aquests sistemes tenen vàlvules d’un sol sentit, anti-retorn, que eviten que aire de l’exterior passi al vestit; la protecció plàstica és òbvia; evitar que res els pugui obstruir i protegir-los d’esquitxades. Si mireu veieu que els vestits estan clarament inflats. A la majoria dels NBS4 actuals no veureu totxo, que és el que esteu veient a les parets verticals, i la pintura fa pinta de no ser epoxídica, un altre requeriment comú habitualment.

26:40 La heroïna prem un botó i s’obre una comporta vertical permeten recollir les mostres. No s’ha vist com carregaven les mostres abans d’entrar i tenint en compte les voltes que han donat sembla físicament impossible però això que esteu veien és un SAS o airlock (hi ha controvèrsia; la gent li diu SAS a aquest equips quan són relativament petits, com el de la sèrie o airlocks quan són tan grans com per permetre el trànsit d’una o més persones).

26:29 Botes de goma, imprescindibles, impermeables…però com veieu no es segellen.

26:20 Conduccions a la vista…malament, cal que el màxim de superfícies siguin llises, sense zones d’ombres; no hi ha parets connectades al terra amb mitges canyes,, malament altre cop perquè ofereixen cantonades de difícil descontaminació. Altre cop tot el metall que veiem sembla d’acer inoxidable.

26:56 Absolutament improcedent. Una mostra MAI s manipula directament sobre bancada si no dins una cabina de seguretat biològica (CSB), que és el que diem barrera primària. L’operació de tallat d’un teixit allibera aerosols i petits trossos; fer-ho en ambient obert és una salvatjada.

27:08 El guant de la coronel està tacat amb algunes gotes de sang. També inacceptable. I que el pot presenti restes de sang PER FORA és també una errada de contenció i procedimental greu.

27:12 Errada molt greu; ja la dispensació d’un líquid amb pipeta en alçada sobre la mostra sense estar treballant dins una CSB és una errada majúscula però fer servir un homogeneïtzador sense cap mena de barrera ja passa de taca d’oli.

27:24 Havent-hi dues persones el treball en equip hauria de fer que una obris portes i l’altra estigues atenent únicament a la mostra.

27:16 Totes les operacions que es fan amb pipeta fora de la CSB són incorrectes.

27:41 Per fi apareix la CSB, que és l’aparell en el que està treballant la coronel; old fasion one. A dalt a l’ esquerra del frontal de l’aparell veieu un rellotge circular que controla la pressió d’impulsió de la CSB (actualment tenen moltes alarmes i sensors). Altre cop una errada greu; veieu que a l’esquerra hi ha una pipetejador, un assistent electrònic de pipeteig; està col·locat en una posició del tot incorrecta que pot provar la contaminació de l’aparell amb restes de mostres que contingui la pipeta, lliscant a favor de gravetat.

27:44 El pipetejador ha canviat de posició per art de màgia però continua en posició incorrecte.

27:46 Bé, correcte, en principi quasi totes les operacions s’han de fer sobre una safata recull vessaments; la safata metàl·lica fa el fet.

27:55 La cetona és un fixador típic, però una bona praxi faria que si saps que la necessitaries la tinguessis dintre de la CSB; això evitaria que el company fiques les mans dintre de la CSB mentre tu estàs treballant.

28:02 El contenidor groc amb boca estreta blanca i amb tapa esta destinat a recollir tot el material residual; puntes de pipetes, portaobjectes i altre material tallant; el seu destí final serà l’autoclau prèvia descontaminació externa. Es veu de nou al 29:17.

28:04 La heroïna ha estat manipulant material presumptament infecciós dins la CSB i sense encomanar-se a ningú ni descontaminar-se els guants treu les mans de la CSB; per mi errada greu.

28:25 Per accedir a les mostres de l’ultracongelador sí cal fer servir un teclat i una paraula de pas, que a més sembla que canvia freqüentment perquè la coronel ha de demanar-la. Bé.

28:37 Impossible, l’ espècie humana no acabaria encara que tots els virus de l’ultracongelador sortissin d’excursió. La mortalitat més elevada d’ebola sense tractament està al voltant del 90%; un 10% de la humanitat encara és molta humanitat.

28:58 Un ultracongelador sense gel, sense una mica de gel? Molt fals, o això o ho netegen cada dia, que és inversemblant.

29:35 De que estan fets els portaobjectes? Sí, de vidre. I que deia el rètol de la entrada al nivell 4? Mecatxis, que “glass” NO!!

30:04 Bates desbotonades, recipients amb creixements d’una mostra desconeguda oberts, i a més ensumen. Mereixen morir.

31:27 Tall al guant de la mà dreta de la coronel, possiblement en el moviment de cisalla al tancar l’ultracongelador (ara aquestes manetes són totes de plàstic arrodonit).

31:30 NO és en absolut bona praxi agafar un tub de mostra directament amb les mans; s’agafa un moment i es posa en alguna gradeta o suport; mireu que els guants dels vestits són poc tàctils!!!.

31:47 En una sortida d’emergència haurien de sortir els dos; dit d’una altra manera si un es queda s’incompleix el precepte d’estar sempre acompanyat a BSL4. Per altra banda, si hi ha un tall la primera acció és tancar-lo (per exemple amb la cintra groga que la protagonista ha portat tota la estona “per si de cas”).

31:52 L’apagament de la llum, l’inici de les pampallugues de llum vermella i l’alarma acústica del tot inversemblant. No seria el procediment habitual.

32:20 Accionament de la dutxa química. Com veieu durant la dutxa el vestit està connectat a aire net a traves de la mànega i permet que la persona continuï respirant normalment. La dutxa química dura minuts.

32:46 No és gens lògic i impropi de protocols d’emergència que no hi hagi una o més persones esperant la sortida de la coronel per avaluar-la; per cert que la coronel no actua bé rentant-se les mans…no encara amb els guants posats. El lògic és treure’s els guants totalment, munyint-se la ferida forçant la sortida de sang i mentre tant aigua a doll.

32:52 Arriba la cavalleria…amb un parell de guants de làtex (bé) i una mascareta quirúrgica (malament): la mascareta no és cap EPI, no els protegia de res i a més la persona ha tingut un tall i per molt ràpid que vagi el virus no generarà aerosols ni dintre d’una hora, ni d’un dia. Per cert, si estan al nivell 3 com és que ells encara porten uniforme? I si estem al nivell 0, com és que el vestit químic està al terra en primer pla?

33:05 En principi no s’hauria d’acceptar que personal sense la dermis en perfecte estat accedís a instal·lacions d‘alta o màxima contenció. Ni amb apòsit. És el que recrimina a la coronel el seu cap a 33:35.

35:40 Tot incident o accident en una instal·lació d’alta o màxima contenció implica una investigació per esbrinar causes i proposar millores.

36:20 “Voy a ver que dice laboratorio sobre tu análisis” Bé, de fet no pot dir més que està perfectament. Que un virus t’infecti no vol dir que tinguis una propagació immediata. Poden passar dies o setmanes per tenir presència de virus en sang (virèmia); i en aquella època, encara no hi havia les tècniques d’amplificació molecular. I tampoc podien fer cap prova amb anticossos perquè per això cal haver generat una resposta immune que només es mostra uns quants dies després del dia d’infecció.

38:00 “Intacta” Bé, m’estalvio els comentaris.

42:40 Micos congelats al maleter. Però el cuidador diu que han mort avui (??)

42:57 Però després resulta que ja estan congelats. I en el transvasament de cotxes i tenint en compte que podien descongelar-se la coronel comet dues errades evidents. La primera és no proveir-se de bosses d’escombraries en el mercat que té just darrera seu, o film transparent i amb aquests folrar el maleter del seu cotxe; per seguretat pròpia però per IMPERMEABILITZAR-LO també. La segona, no comprar paper de cuina o equivalent i repartir-lo pel maleter com a element amortidor i evitar que els micos de les bosses es donin cops contra les parets i alhora per absorbir els líquids produïts amb la descongelació. De tota manera, un mico congelat difícilment pot generar líquids en un parell d’hores de descongelació.

44:07 Correcte; en el procés d’agafar les bosses amb material compromès, encara que hagin estat descontaminades exteriorment amb lleixiu sempre cal mantenir les mans el més separades possible del cos amb els braços estesos per separar-se del material.

45:02 “El microscopio electrónico detectó lacitos”…en fi, Ebola és filiforme, no laciforme. No cal abaixar el nivell; el públic és molt més intel·ligent del que pensem.

 

Ebola_Virus_TEM_PHIL_1832_lores

 

I no us confoneu, no, a mi em va agradar força el capítol…i la sèrie, però és que soc una mica llepafils, jo.

 

 

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (225): Infeccions laboratorials, només cal una esquerda; verola al Regne Unit (1978).

 

L’eradicació de la verola va ser oficialitzada per la Organització Mundial de la Salut (OMS) en 1980. De fet ja va estar a punt de declarar-la uns anys abans, el darrer infectat per variola minor va ser a Somàlia el 1977, però no va poder per un episodi inesperat, i no en un àrea molt aïllada o remota, si no en el bell mig de Gran Bretanya.

 

smallpox eradication-WHO magazine

 

Un brot de verola del 1978 al Regne Unit va causar la mort de Janet Parker, fotògrafa mèdica de 40 anys, que treballava al departament d’Anatomia de la Universitat de Birmingham; va ser la darrera persona en morir infectada per verola.

 

La investigació posterior (anomenada Shooter, el cognom del microbiòleg que l’encapçalava), va establir que la fotògrafa va ser exposada accidentalment a una soca del virus de la verola que s’havia cultivat en un laboratori de investigació, que es trobava a la planta inferior al seu lloc de treball (una cambra fosca), a la Escola de Medicina de la Universitat de Birmingham. El laboratori formava part del Departament de Microbiologia, el cap del qual era el viròleg Henry Bedson (reteniu aquest nom).

 

L’informe Shooter (es pot consultar a https://biotech.law.lsu.edu/blaw/bt/smallpox/refs/report_1978_london.pdf) conclogué que Parker es va infectar amb al soca Abid del virus de la verola  (el nom del nen paquistanès de 3 anys del que es va aïllar originalment), amb la que es treballà al laboratori els dies 24 i 25 de juliol, i que es va infectar al seu lloc de treball, apuntant tres vies possibles: la transmissió aèria; el contacte personal; o el contacte amb superfícies (fomites) o aparells contaminats, encara que apostava per la primera. El dia 25 de juliol, Parker havia passat moltes hores a la habitació just a sobre del laboratori fent gestions d’arxiu fotogràfic.

 

Tanmateix no ha quedat esclarit REALMENT la via de transmissió ja que si bé la investigació inicial abonava que hauria circulat per conductes de ventilació amb manteniment deficient, per tant transmissió aèria, posteriorment investigadors independents consideraren aquesta teoria com molt poc probable o gairebé impossible. Per tant NO sabem com es va transmetre.

 

En aquella època encara es feia investigació amb el virus de la verola; de fet a l’esmentat laboratori es treballava amb whitepox viruses, que la OMS considerava una amenaça pel seu programa d’eradicació de la verola. Aquest laboratori no havia superat l’auditoria feta el 1977 per la mateixa OMS per esdevenir centre col·laborador de la OMS per aquesta malaltia, oficiosament per mancances en bioseguretat i per l’interès de la OMS de reduir al mínim el nombre de centres que manipulessin el virus viu.

 

La gestió del laboratori no era modèlica… L’informe Shooter va comprovar que el Grup Consultiu de Patògens Perillosos havia inspeccionat dues vegades el laboratori, i encara que les seves instal·lacions estaven clarament per sota dels estàndards legals en aquell moment, havien permès que continués operatiu. No se’ls pot culpar només a ells, ja que els inspectors de la OMS també havien informat al cap, en Bedson, que les instal·lacions físiques dels laboratoris NO complien, però només van demanar alguns canvis procedimentals i no advocaren pel tancament. A més Bedson ocultà a la OMS que el treball en el seu laboratori s’havia incrementat substancialment (els inspectors creien que des de 1973 estava reduint activitat i tancant experiments) davant la possibilitat que el laboratori acabés sent tancat. A banda, part del personal del laboratori no havia rebut formació específica en el patogen i encara que la infectada havia estat vacunada en el passat, hagués calgut una re-vacunació més recent per protegir-la de la verola. Òbviament la Universitat de Birmingham no va estar d’acord amb les conclusions de l’informe.

 

I quina va ser la cronologia? L’11 d’agost de 1978, Parker (que havia estat vacunada contra la verola el 1966, però no amb posterioritat), va presentar un quadre de mal de cap i dolors musculars. Va desenvolupar una erupció benigna, atribuïda inicialment a varicel·la. Poc més d’una setmana després va ser ingressada hospitalàriament i se li va diagnosticar infecció per la verola més greu, Variola major.

 

Amb el diagnòstic se la va traslladar a un hospital d’aïllament, i tots els contactes (pares, marit, conductor de l’ambulància, coneguts) van ser aïllats i posats en quarantena; de fets els pares van ser aïllats al mateix hospital que Janet, poc després. El dia 21 es confirmà el diagnòstic inicial per microscòpia electrònica del líquid vesicular de les pústules de la malalta, a càrrec de Henry Bedson, el cap del laboratori de la verola i “focus” de la infecció. Janet morí per infecció de verola l’11 de setembre de 1978, fa 41 anys.

 

La gestió del cos va ser problemàtica també; només apuntar que el cos va ser incinerat davant el temor que el virus passes al terra en cas de ser enterrada; el furgó mortuori que contenia el taüt va anar escortat per cotxes policials sense distintiu cap al crematori, que aquell dia només rebé aquell cos i que va ser completament descontaminat després.

 

Com a conseqüències colaterals, més de 500 persones van ser vacunades contra la verola per haver estat en contacte amb Janet Parker; la majoria d’aquestes 500 persones van ser sotmeses a quarantena domiciliaria durant dues setmanes, a partir del 28 d’agost. A finals d’agost, funcionaris sanitaris fumigaren (formaldehid) la casa i el cotxe de Janet Parker.

 

La mare de Parker contragué verola el 7 de setembre, tot i estar vacunada contra la malaltia el 24 d’agost, però el seu cas va ser qualificat de “molt menor” i posteriorment va ser declarada lliure d’infecció i donada d’alta de l’hospital el 22 de setembre. No es produïren més casos. El dia 10 d’octubre s’aixecaren les darreres quarantenes. Birmingham va ser declarat oficialment lliure de verola el 16 d’octubre.

 

Més d’un any després, a l’octubre de 1979, les autoritats de la universitat van fumigar l’ala est de la Escola Mèdica, el focus de la infecció. La zona de l’hospital Catherine-de-Barnes, on havia mort Parker, va quedar tancada per 5 anys des de la seva mort, contenint aïllat tot el mobiliari i equipament.

 

El brot de verola produí finalment tres morts; la de Janet Parker, la del seu pare que va morir per aturada cardíaca després de visitar la seva filla el 5 de setembre (no es practicà autòpsia per possible infecció pel virus) i la de Henry Bedson, el cap del departament de microbiologia de l’Escola Mèdica de Birmingham, i cap de turc mediàtic, que es va tallar la gola al cobert del seu jardí, mentre es trobava en quarantena a casa seva, el dia següent, 6 de setembre, morint dies després.

 

Com a resultes de l’incident, totes les existències conegudes de verola (aiii las, mireu aquest enllaç https://comentarisviruslents.org/2014/07/14/comentaris-virus-lents-19-verola-papa-papa-mira-el-que-guardava-lavi-a-les-golfes/, a saber-ne quanta més hi ha descontrolada) van ser destruïdes o transferides a un dels dos laboratoris de referència de l’OMS que tenien instal·lacions de màxima contenció (també abreujades BSL4, NBS4 o NCB4): el Centres per a la Prevenció i Control de Malalties (CDC) als EEUU i el Centre Estatal d’Investigació en Virologia i Biotecnologia, VECTOR, a Koltsovo, Rússia. I així ha continuat fins ara.

 

 

Però de VECTOR parlarem en un altre moment. Perquè VECTOR és una altra història.

Comentaris virus-lents (224): Regeneron i altres “herbes” anti-Ebola.

 

L’assaig PALM (PAmoja TuLinde Maisha; junts salvem vides, en llengua suahili local) és un assaig controlat de camp, ramdomitzat, multicèntric per avaluar la seguretat i l’eficàcia de 4 agents terapèutics pel tractament de la infecció per virus Ebola; tres de les teràpies estan basades en anticossos monoclonals (individuals com mAb114, o còctels, com Zmapp o RegnEB3) i un antiviral de baix pes molecular, remdesivir. El control a batre era Zmapp que ja s’havia fet servir a les darreries de l’altre brot, el 2014-16, (assaig PREVAIL II) i que havia demostrat una millora en els percentatge de recuperació de pacients tractats, però NO significativa. Tots els grups reberen algun tractament per la qual cosa no havia comparació possible amb un grup sense tractar, sols amb tractament de suport (antipirètics, reposició electròlits, etc.). L’estudi va començar a l’octubre de l’any passat però la molècula fabricada per Regeneron (el RegnEB3) entrà a l’assaig a finals de desembre a instàncies de la Organització Mundial de la Salut (OMS) i el seu comitè d’experts Ad Hoc.

 

L’estudi havia d’involucrar a 725 pacients i s’assumia que caldrien més brots per arribar al numero total però desgraciadament no ha estat així i s’ha cancel·lat un cop arribats als 680 individus al trobar-se diferencies significatives en els primers 499. Sembla enrevessat però ja ho explicarem en algun altre moment. I es cancel·là perquè dos preparats, mAb114 i RegnEB3 van demostrar ser força superiors als altres dos, entre ells, el control Zmapp. A partir d’ara la idea és donar solament aquests dos primers com a teràpia post-exposició. Cal remarcar que ambdós anticossos van tenir el seu origen en supervivents previs de infecció per Ebola.

 

Yes No disjuntive ID-10094976

 

Però, què és RegnEB3? Doncs és un còctel de tres anticossos monoclonals completament humans, però que no van ser-ho al començament, produït mitjançant les tecnologies VelociSuite® de Regeneron. Té la consideració de medicament orfe tant de FDA com d’EMA. S’està desenvolupant, provant i fabricant com a part d’un acord establert el 2015 amb l’Autoritat de Recerca i Desenvolupament Biomèdic Avançat (BARDA), del Departament de Salut i Serveis Humans (HHS) de EEUU. La seva seguretat i eficàcia no han estat COMPLETAMENT avaluades per cap autoritat reguladora.

 

I que és mAb114? Doncs mAb114 és un ÚNIC anticòs monoclonal, derivat originàriament de la sang d’un supervivent de la malaltia del virus de l’Ebola contreta a Kikwit el 1995, i que s’adreça al domini d’unió al receptor de la glicoproteïna EBOV. A principis del 2018, es va realitzar un assaig clínic de fase I d’aquesta molècula a càrrec de NIH (EEUU). mAb114 va ser desenvolupat sota contracte de MedImmune (Gaithersburg , MD, EUA) segons la normativa GMP (Bones Pràctiques de Fabricació), i se subministra liofilitzat a raó de 400 mg per vial de vidre. La temperatura d’emmagatzematge a llarg termini és de 2-8°C, però les proves d’estabilitat també han demostrat que és manté estable a 40°C fins a 6 mesos. El mAb114 es reconstituiria amb aigua estèril i s’afegirien 100 ml de solució salina per a infusió intravenosa.

 

Els resultats han estat a bastament explicats, i podeu consultar el meu TL. En resum per malalts amb baixa càrrega vírica, que HAURIA DE SER la situació NORMAL, però no ho és en aquest epidèmia, RegnEB3 assoleix un 94% de supervivència, #mAb114 un 89% mentre que remdesivir un 67% i Zmapp, el control, un 76%. La taxa general de supervivència d’aquesta epidèmia a RDCongo ara mateix és del 33%…de mitjana.

 

La teràpia anti-Ebola amb anticossos monoclonals, doncs, sembla ser un recurs prometedor…però jo veig un problema greu. La producció de mAbs és un procés d’enginyeria biofarmacèutica complex. Poden les plataformes de producció disponibles actualment respondre efectivament en cas d’emergència? Jo crec que no, encara, i per molts mesos…o anys, però estic obert a discutir-ho. El brot d’Ebola actual és el segon més gran de la història i el nombre de contactes de 1er rang es compten per milers. I les dosis de mAb necessàries per a cada pacient poden ser elevades. En un lloc vaig llegir que si prenem les dosis eficaces en estudis preclínics en primats no humans (és a dir, 50 mg kg − 1 mAb), una simple extrapolació a humans (pes mitjà de 70 kg) portaria a necessitar entre 5 i 10,0 gr de mAbs per cada tractament individual de Ebola.

 

No sé com es produeixen #mab114 o RegnEB3 però sí us puc explicar com es fabricava el Zmapp fa menys de 4 anys. ZMapp ™ es produïa fent servir plantes de tabac (de 6 a 8 setmanes de vida) mitjançant una estratègia d’expressió transitòria fulles de la planta que són co-trasnfectades amb construccions que contenen la informació genètica per a la producció sincrònica de les cadenes pesades i lleugeres de cada anticòs (el Zmapp és un còctel de dos anticossos). Aquesta estratègia és intensiva en mà d’obra, però útil per produir quantitats suficients de cada mAb ràpidament per a estudis pilot. No obstant això, per produir 50 kg de mAbs, haurien de ser transfectades aproximadament 150 tones de fulles. Els processos de separació necessaris per recuperar mAbs de la biomassa del tabac no són senzills ni estan escalats per aquests volums/pesos. També es podria treballar amb plantes de tabac “adultes” que expressessin establement aquestes molècules però això demana temps, o es podria fer la producció dels anticossos en cèl·lules de mamífers. Produir mAbs terapèutics a partir de cultius en suspensió de cèl·lules de mamífer (per exemple CHO) dins de tancs amb agitació és un procés comercial i optimitzat amb rendiments mínim de 2 gr /litre després de un període de 2 setmanes de cultiu i posterior purificació. Per tant necessitaríem produir i purificar 25000 litres per aconseguir 50 kg, en un escenari de 5000 persones a tractar de forma mensual (mireu el nombre total de contactes seguits…).

 

I ara anem a economia… amb dades i tecnologies de 2015, cada 10000 litres d’una suspensió de cèl·lules CHO produint anticossos monoclonals suposaven una despesa de 10 milions de dòlars USA. I la despesa major no seria econòmica si no de temps perquè pujar l’escalat i tenir un subministrament continu de milers de litres de CHO expressant mAb es necessitarien mesos.

 

És per això que dic que amb la informació disponible, i si els anticossos s’han obtingut en plantes pilot, encara que sigui sota Bones Pràctiques de Fabricació (per tant perfectament estandarditzades i escalables) no tinc gens clar que els volums produïts i disponibles actualment de mab114 i RegnEB3 donin per massa demanda i…que farem quan es demanin i no hi hagi prou?

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

Aquest text també el trobareu com a fil de twitter al compte @xavierabadmdg

Comentaris virus-lents (223): La historia tortuosa de la vacuna canadenca contra Ebola, rVSVZEBOV.

 

A les darreries del 90 i començaments del segle XXI, la recerca en Ebola era molt minsa, no tenia prioritat perque els brots eren petits i pràcticament autolimitants. Steve Jones treballava, llavors, al Laboratori Nacional de Microbiologia de Canada (que disposa de instal·lacions de màxima contenció, o NCB4) i tenia un interès “personal” en obtenir una vacuna…per protegir-se i protegir el seu personal ja que treballaven fent immunologia de Ebola en models animals. De fet, ells i elles estaven més exposats al virus que la immensa majoria dels habitants de les zones on Ebola emergia de tant en tant.

 

Però calgué esperar al 11 de setembre del 2001 perque, un cop desfermada l’alarma pel terrorisme, i pel bioterrorisme, Ebola i Marburg entressin en el focus d’interès (es deia que la URSS havia intentat desenvolupar armes biològiques amb ells), i milions de dòlars es destinaren a recerca de contramesures…vacunes.

 

Entre el 2001 i el 2014, els EUA van gastar més de 79.000 milions de dòlars en programes relacionats amb la biodefensa, incloent la consolidació del seu propi estoc de vacunes i medicaments.

 

En 2005, abril, Jones i altres investigadores estaven a Angola, en un esforç internacional per lluitar contra un brot de Marburg que va matar vora 230 persones d’un total de poc més de 250 d’infectades (una taxa de mortalitat del 90%).

 

En aquella època l’equip d’investigació de Jones havia descobert una vacuna, anomenada rVSVZEBOV, que semblava eficaç al 100% per preparar els sistemes immunitaris de ratolins i micos en el combat contra Ebola i Marburg. La vacuna no s’havia provat en humans, però això no va impedir que l’equip de Jones portés vials a Angola. “Si haguéssim tingut un accident, l’hauríem pres, sens dubte“, va dir Jones. “Però va ser horrible saber que teníem alguna cosa que podria evitar aquest brot i no ho podíem emprar” (per les regulacions, afegeixo).

 

Després del retorn a Canada, Jones i el seu equip van demanar al govern canadenc 6 milions de dòlars per realitzar assaigs clínics de la seva vacuna en humans; només reberen 2 milions de dòlars, de manera que només es van provar en micos macacos. En una perspectiva històrica, la decisió no va ser de les millors possibles perquè la vacuna va continuar demostrant eficàcia en models animals però NO en humans…i per tant no es podia emprar EN ells, EN nosaltres.

 

Va ser aleshores quan Jones i l’equip investigador van intentar trobar una empresa farmacèutica que pogués fer-se càrrec de les proves finals i fabricació de la vacuna, i òbviament de la comercialització final, mitjançant un anunci a la revista de la Canadian Medical Association.

 

El 2010, una petita empresa d’Iowa (EUA) anomenada NewLink Genetics va comprar drets de llicència de la rVSVZEBOV al govern canadenc, que ja havia gastat per sobre de 5 milions de dòlars en desenvolupar-ho (i això no inclou les despeses de funcionament d’un laboratori de alta o màxima contenció, que debien ser com a mínim, equivalents; d’això em sabem molt a CReSA), per 205.000 dòlars. “Eren literalment els únics interessats. Merck, Wellcome, totes les grans empreses no estaven interessades”, digué Jones. “Ningú va pensar que els brots serien prou grans. Però després va passar allò d’Àfrica occidental. “

 

L’agost de 2014, amb l’epidèmia d’ Ebola rampant, com a resposta a la pressió política per respondre a la crisi, la Defense Threat Reduction Agency, que forma part del Departament de Defensa dels Estats Units, va concedir a NewLink un contracte d’1 milió de dòlars. Es van iniciar assajos amb la vacuna a l’octubre de 2014 a Silver Spring, Maryland.

 

Un mes després, quan l’epidemia d’Ebola a Guinea-Liberia-Sierra Lleona estava en el seu clímax, i 4 anys després que NewLink va obtenir la patent de vacuna, investigadors canadencs (Attaran & Nickerson) van demanar al seu govern, i van publicar la demanda a Lancet, que anul·lés l’acord amb NewLink i que finalment trobés un fabricant fiable per a la vacuna. “Africa’s needs are too urgent for half measures,” van escriure. “The choice of a patent over patients in this instance is unpardonable.” L’enllaç a l’article https://www.thelancet.com/pdfs/journals/lancet/PIIS0140-6736(14)62044-4.pdf.

 

En una setmana, NewLink, que no havia fet cap avançament substancial amb la vacuna en anys, havia signat un acord de llicències i col·laboració amb Merck i, poc després, el valor de les seves accions es duplicà. NewLink va obtenir 50 milions de dòlars amb l’acord i encara pot rebre “drets sobre les vendes comercials potencials … des d’un baix a un alt digit, (vol dir entre 2-3 al 8-9%) fins als nivells creixents de vendes netes anuals a tot el món”, segons un dels informes trimestrals de la companyia. Merck va invertir el 2018 prop de 10.000 milions de dòlars en investigació i desenvolupament.

 

Però ja era massa tard, aquell cop. Si els assajos amb la vacuna rVSVZEBOV van començar a els darreries del brot de 2014-16 és perquè Canada va acabar donant 800 vials del seu propi estoc a la OMS, dels 1500 vials que havia fet fabricar a una empresa alemanya amb un cost proper als 900.000 dolars (diners públics altre cop).

 

 

Injectable-Drugs-Medicine-Vaccine-Bottle-Virus-Vial-600x337

 

A principis de 2016, Merck va signar un compromís de compra anticipada del medicament, que va canviar el nom a V920, amb Gavi, un partenariat públic-privat promotora de vacunes (www.gavi.org). L’acord assegurava a Merck almenys 5 milions de dòlars en vendes un cop llicenciada la vacuna i obligava a Merck a produir 300.000 dosis de la vacuna abans del següent brot. Aquestes són les dosis precioses i LIMITADES que actualment estan protegint milers de contactes al Congo (Vacunació En Anella). Portem consumides vora 200.000 dosis però com veureu això té una mica d’enganyifa.

 

L’OMS està utilitzant aquest enfocament, la vacunació en anella, perquè no hi ha prou dosis disponibles per vacunar a tothom a les zones afectades; estem parlant de milions de persones. A principis d’agost, des que la FDA (EUA) va informar a l’OMS que mitja dosi de la vacuna viva era tan eficaç com la dosi complerta, Merck ha garantit que pot proporcionar almenys 400.000 dosis addicionals (malpensant a mi em surten 400.000 mitges dosis). També m’arriba que s’està treballant per produir més als Estats Units i Alemanya, en un termini de SIS a DIVUIT MESOS!!.

 

Però, i si hi ha altre brot d’aquestes dimensions en unes setmanes? Doncs, és molt probable que no hi hagi suficient vacuna. Aquesta és una de les raons que impulsa moltes veus a fer proves, amb la epidèmia en marxa, amb una segona vacuna ara en mans de Jansen (filial de Johnson & Johnson), la que m’heu llegit abreujada com Ad26MVA; més de 6.000 persones, majoritàriament ugandeses, han estat vacunades, i 800 han participat en un assaig clínic; no hi ha previst ara mateix emprar-la a RDC encara que el relleu del Ministre de Sanitat congolès ha remogut un obstacle explícit. De totes maneres, administrar dues vacunes diferents, amb pautes d’administració diferents (una d’una dosi, l’altra de dues separades 8 setmanes), en un ambient de desconfiança potser NO és la millor estratègia.

 

El desenvolupament de nous tractaments preventius o post-exposició fiables per a les malalties requereix sovint una confluència virtuosa d’avenços científics, temps i DINERS. Que els governs occidentals i les corporacions privades perdessin una oportunitat primerenca per curar el que veien, i de fet és, com una malaltia exclussivament africana no és una sorpresa, i on no arriben ells arriben iniciatives filantròpiques o altruistes que fan de pont per salvar el “Death Valley” entre la recerca bàsica i les produccions pilot, la bona pràctica de fabricació i els assajos clínics. El mon, ara mateix, és així. #NobodyIsPerfect.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

Aquest fil esta bassat, però no literalment, en una noticia del canal Frontline, PBS, EUA. https://www.pbs.org/wgbh/frontline/article/behind-the-life-saving-ebola-vaccine-is-a-story-of-missed-opportunity/

Comentaris virus-lents (220): Ebola a Congo, novè mes.

Tornem a dedicar una entrada a la epidèmia de Ebola a la República Democràtica del Congo (en endavant RDC) per fer un resum i comentari del que ha passat els tres darrers mesos, des de la darrera entrada dedicada a les estratègies vacunals existents, que es pot consultar a… https://comentarisviruslents.org/2018/12/24/comentaris-virus-lents-217-ebola-i-vacunes-una-actualitzacio/.

 

Estem entrant en el novè mes del brot, oficialment. Sabem, però, que el brot portava unes setmanes de recorregut quan es va donar la primera alerta oficial, el primer d’agost de 2018. Des d’aleshores portem 1129 casos amb poc més de 700 morts (100 d’ells a les darreres tres setmanes) i més de 340 persones que han superat la infecció. La taxa de mortalitat es manté molt estable des de fa setmanes, mesos, un xic per sobre del 65%.

 

Hi ha hagut mesos bons, hi ha hagut mesos dolents; febrer va ser un mes bo, amb pocs casos, març ha resultat un mes molt dolent amb vora 200 nous casos i una pendent acusada de nous casos les darreres setmanes amb molts dies de doble dígit (més de 10 nous casos per dia). Aquest començament de mes d’abril ha tornat a afluixar una mica, amb 7 a 10 casos diaris. Per tant, estem molt lluny de la resolució del brot.

 

Continuem tenint moltes mort comunitàries, de fet en les darreres setmanes prop de la meitat de les morts. Això és una noticia molt dolenta perquè les morts comunitàries impliquen contactes no controlats de l’infectat amb altres membres de la família i amics i una més que probable segona ronda de infecció. Mentre aquestes morts comunitàries siguin nombroses la epidèmia seria imparable.

 

I aquestes morts comunitàries són resultat de la desconfiança o incredulitat de la població. Algunes fonts apunten que el 25% de la població de la zona no es creuen encara que el virus Ebola sigui real, altres directament cauen en el conspiracionisme i creuen que el virus ha estat creat per Occident. I un percentatge gens petit tenen molta prevenció a qualsevol acció governamental; si els equips mèdics són introduïts per funcionaris o milícia governamental són refusats o tenen una taxa d’adhesió als tractament o seguiments força baixa.

 

Han estat atacats, tirotejats o cremats diversos centres de triatge o tractament. Cada atac ha provocat una dispersió de gent potencialment afectada i una pèrdua de control i seguiments de contactes de persones prèviament infectades. A més hi ha força mobilitat i s’han descrit casos de infectats que “fugint” de la zona on eren coneguts han arribat a altres pobles i ciutats iniciant noves cadenes d’infecció o fent que zones que es consideraven “netes” tornin a estar amb casos actius.

 

Portem ja 82 casos d’infecció de treballadors sanitaris, la primera barrera d’assistència, dels quals 29 han mort. No tenim dades, i resultat preocupant no tenir-les, de quants d’ells estaven vacunats. La única dada obvia és que la taxa de mortalitat en aquest col·lectiu és molt menor del 65%, és concretament del 35%. Això reflecteix que una ràpida detecció i una bona assistència és capaç de reduir força la taxa de mortalitat.

 

Més de 100 nens i nenes amb mort de resultes de la infecció de Ebola. La infància i el col·lectiu de dones embarassades estan sobre-representats en el llistat de morts en aquesta epidèmia. De fet, aquest dos col·lectius no acostumen a ser vacunats però la OMS ha recomanat la vacunació de les dones lactants i dels infants de més de sis mesos, donant idea de la gravetat de la situació.

 

Portem ja més de 1400 nens i nenes orfes o separats dels seus pares. No cal més comentari.

 

Portem més de 95.000 persones vacunades; la vacunació s’inicia molt poc després de la comunicació oficial d’inici del brot, concretament el 8 d’agost. Si voleu saber més sobre la vacuna teniu l’enllaç anterior; en el seu moment es va dir que hi havia 300.000 dosis disponibles de la vacuna V920 o rVSV-ZEBOV, per bé que solament una tercera part estaven ready to use, en format administrable. Si això no ha canviat estem a prop de tenir de ser mooolt selectius amb la vacuna V920. De fet en el darrer mes, març, només s’han vacunat unes 10.000 persones, el que equival a un ritme d’unes 300 persones per dia; el mes anterior, febrer, un mes menys “calent” amb menys afectats, i per tant menys contactes que tractar, el ritme de vacunació era de 600-800 dosis per dia. És possible que els atacs a centres mèdics hagi frenat el ritme d’administració de vacunes però si això és així, i no l’escassedat de vacuna, tampoc és una bona notícia perquè vol dir que molts contactes no la podran rebre igualment.

 

El virus continua progressant en un ambient de violència, ignorància i desconfiança, que m’ensumo creixents.

 

englisch_biostoffv-G-wordml02000001

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (218): Xarampió, si tu no hi vacunes, ell torna.

 

Acabarem l’any 2018 amb més de 65.000 casos de xarampió a Europa, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS) i 33 morts (amb dades novembre 2018). Respecte l’any 2017, que foren vora 24.000, quasi el triple; respecte el 2016, que foren poc més de 5.000 casos, 12 cops més. Què està passant?

 

La resposta és obvia, la gent s’infecta més perquè no està vacunada; la vacuna és molt efectiva, realment molt efectiva, i si s’administren les dues dosis necessàries, en els primers anys de vida de l’infant (la primera al 12-15 mesos i la segona, de record, entre els 2 i 6 anys, veure https://web.gencat.cat/web/.content/Noticia/2017/calendario_vacunas_2016_JUNY.pdf) la protecció és total. S’arriben a taxes de seroconversió del 98% amb la primera vacunació mentre que la segona dosis assegura l’eficàcia del 100% rescatant les possibles respostes febles de la vacunació inicial. Aquesta vacuna, una vacuna atenuada, és la que s’anomena triple vírica o XRP (contra xarampió, les galteres i la rubèola); per més detalls sobre la composició i indicacions veure el Manual de vacunacions de Catalunya, a partir de la pàgina 145 http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/vacunacions/00manual_de_vacunacions/Manual-de-vacunacions.pdf.

 

Europa és una realitat complexa…l’escenari que ens trobem canvia a cada país perquè  cada país té els seus propis calendaris “reals” de vacunació i alhora pot tenir dinàmiques especifiques.

 

Si diem que Ucraïna sola és responsable de prop de dos terços dels casos (vora 44.000 amb 15 morts) potser arrufarem el nas…si caiem en el fet que Ucraïna està en situació de “guerra” des d’el 2014, en greu crisi econòmica, i que els seus nivells d’immunització han caigut de valors per sobre el 90% el 2006 a un ridícul 42% deu anys després (es diu que cal una cobertura del 95% de la població per anul·lar la transmissió del virus) ja s’explica tot una mica més. Per tant és una guerra i no necessariament una manca de voluntat de la població la que explicaria l’afectació.

 

I per què cal que es vacuni el 95% de la població susceptible? Perquè és el valor que permet que la vacuna funcioni com un «tallafocs». Quan s’aconsegueix vacunar més del 90% de la població, és produeix una protecció denominada «immunitat poblacional» (per més detalls podeu consultar una altra entrada del blog… https://comentarisviruslents.org/2015/02/16/comentaris-virus-lents-85-xarampio-i-disney-alemanya-immunitat-comunitaria-algunes-reflexions/) que fa que les poques persones que queden sense immunitzar (altre cop no per voluntat sino perquè són massa petites o per problemes de immunocompetència) quedin protegides perquè el virus troba problemes per circular; quan arriba a un individu aquest està, amb alta probabilitat, vacunat (amb aquesta ratio, 19 de cada 20 individus concretament). Per sota del 90% el virus comença a trobar forats (persones susceptibles) i si hi ha menys del 80% de persones immunitzades ja sigui de forma natural (per haver sofert la infecció) o per vacunació, el virus trobarà, sense massa problemes, persones a les que infectar.

 

I direu val, però per què específicament el 95%? Doncs és un càlcul molt fàcil de fer i és pura probabilitat. Aquesta cobertura està relacionada, bàsicament però no únicament, amb la R0. Què és la R0? R0 és el número de reproducció, que ens indica quants individus  susceptibles són contagiats per la malaltia en promig per un sol infectat; perquè es produeixi una epidèmia el valor R0 ha de ser superior a 1. En el cas del xarampió el R0 és el més alt de les malalties transmissibles, entre 15 i 18. Per posar-ho tot en context la R0 del virus de la poliomelitis és 5-7, la del virus de la grip de 1918 i la del virus Ebola sols 2-3.

 

La immunitat de grup, el punt en el que una malaltia té problemes per circular i es va apagant té un llindar, que es pot representar matemàticament amb la següent formula.

 

H = 1-1/ R0 que també es pot expressar com  (R0-1) / R0.

 

Per tant 18-1/18 i tenim 94,4%. I podeu fer càlculs per altres infeccions; per exemple per Ebola la cobertura suficient, aplicant la formula seria del 66,6%.

 

Tornem a la geografia política i reprenem el fil ucraïnés. Direu, Ucraïna no és un país de la Unió Europea (UE), això no passa dins la UE!! Això voldria dir que els virus s’aturen davant de segons quines fronteres però qui m’ha llegit sap que això és del tot fals…anem a veure la situació dins la UE.

 

Romania està per sobre de 5.300 casos que han provocat 22 morts aquest 2018. Tanmateix des de l’inici del brot, a l’octubre de 2016, s’han declarat 15.540 casos confirmats amb un total de 59 morts. Aquí, si bé hi ha un cert moviment anti-vacunes, el problema està en moltes zones rurals i poblacions transhumants, entre elles ètnia gitana, que no van als centres sanitaris perquè no hi tenen confiança; a banda que s’ha informat d’escassetats de dosis vacunals.

 

Grècia està per sobre dels 2.200 casos de xarampió amb 2 morts; degut a la seva baixa població té la major taxa d’afectats amb 28 casos per 100.000 habitants però portava un historial de descensos continuats de la incidència del xarampió. Tanmateix, el 2017 comença un brot, que encara dura, al nord del país, i que ha arribat ja a la costa grega de la Mediterrània. En aquest cas sobta, i alhora és explicació, que dels més de 3000 casos (inclou 2017 i 2018) un 61% correspon a persones d’ètnia gitana, molts d’ells no grecs, si no transhumants. Per més detalls, un 95% del gitanos que contragueren el xarampió no estaven vacunats.

 

Itàlia té, aquest 2018, més de 2.300 casos i 7 morts…umm, però la seva cobertura vacunal el 2017 fou del 92% aproximadament. Pas mal. El que passa es que la cobertura vacunal ha de ser sostinguda en el temps; no basta tenir un 92% (recordem que l’òptim és el 95%) si no que aquest percentatge s’ha de mantenir al llarg dels anys, de molts anys. I el que passa és que a Itàlia la cobertura estava al 85% el 2015, i fa 25 anys era opcional, i amb una cobertura ridícula, entre el 10 i el 50%. L’edat mitjana dels afectats del 2017 i 2018 fou de 27 anys, es a dir, que nasqueren en anys en els que vacunació era opcional i alhora escassament seguida.

 

I el quart país amb més afectats per xarampió a la Unió Europea és…França. I sembla poc explicable perquè la taxa de cobertura està per sobre del 90% des de fa molts anys (a diferencia d’Itàlia va instaurar la vacunació del xarampió en 1983, i la segona dosi a partir de 1996). El brot que encara cueja començà a finals d’octubre de 2017 a la Universitat de Burdeos i ha afectat a més de 2.700 persones (i 3 morts) però prop de la meitat en una sola regió, Nova Aquitània. Però, no estaven vacunats? Sí, però mal vacunats. A un 81% dels afectats se li havia administrar la primera dosi de la vacuna però no la segona, recordeu instaurada a França el 1996. De fet la cobertura vacunal de la doble dosi a frança no està en el 90% si no en el 80% aproximadament.

 

En comparació Espanya va declarar 280 casos de xarampió aquest 2018 (amb dades fins 2 desembre). A Catalunya des de gener fins al 21 d’agost de 2018 s’han confirmat 28 casos de xarampió, tots ells d’origen importat (Ucraïna, Romania, Regne Unit, Itàlia i Polònia) o associats a casos importats; 22 són casos associats a brots i 6 casos esporàdics importats que no han produït casos secundaris. Vora el 80% dels afectats no havien estat vacunats i l’edat mitjana dels casos fou de 29 anys.

 

De tota manera com deia algú…al loro, que no estamos tan mal…i és cert. Abans de l’adveniment de la vacuna, allà pel 1963 hi havia epidèmies de xarampió d’abast mundial causant més de 2,5 milions de morts anuals. Ara, països com EEUU, Austràlia, Nova Zelanda o Japó la donen JA per eradicada. Des d’el 2000 la vacuna ha estalviat 21 milions de morts, però per contra el 2017 es calcula que més de 20 milions d’infants al món deixaren de rebre la primera dosi de la vacuna; i 110.000 persones encara han mort per culpa del xarampió.

 

Com tot, tot depèn del vidre de color amb el que miris.

 

El que està clar és que moltes de les surgències del xarampió a Europa no es deuen al moviment antivacunes si no a baixades/caigudes en la cobertura vacunal o vacunacions incomplertes. Això es pot arreglar. I amb una bona educació i explicacions detallades, i enterrament de llegendes urbanes, les “raons” dels antivacunes també s’haurien d’esvair.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

englisch_biostoffv-G-wordml02000001

 

Per info més detallada anar a:

https://www.ecdc.europa.eu/sites/portal/files/documents/communicable-disease-threats-report-15-december-2018.pdf

Comentaris virus-lents (217): Ebola i vacunes; una actualització.

 

A l’hora d’escriure aquesta entrada ja van més de 50.000 les persones que han estat vacunades amb una vacuna experimental de Merck, la rVSV-ZEBOV. En un brot confús i perillós on a banda del perill de la pròpia infecció pel virus es barreja una violència enterament humana que dificulta el seguiment de contactes i cadenes de transmissió, aquest és un numero senzillament impressionant. I més des d’el punt de vista logístic ja que aquesta vacuna és estable a -60 -80ºC!!! …i no està de més recordar que estem parlant de la República Democràtica de Congo.

 

Tanmateix hi ha poc esforç periodístic per explicar quins són els desenvolupaments vacunals disponibles per fer front a Ebola. En aquest blog li hem dedicat atenció en entrades precedents, podeu veure https://comentarisviruslents.org/2014/09/29/comentaris-virus-lents-52-ebola-i-vacunes-tots-volen-ser-usain-bolt/ o bé https://comentarisviruslents.org/2015/08/03/comentaris-virus-lents-128-vacuna-contra-ebola-si-no-es-una-bala-de-plata-ho-sembla/. Anem a intentar tapar una mica aquest forat, i actualitzar algunes dades.

 

La vacuna que s’està administrant de forma “massiva” és una basada en el virus de la estomatitis vesicular, replicativament competent, recombinant, que expressa la glicoproteïna del virus Ebola soca Zaire (recordem que hi ha cinc soques de Ebola: Zaire, Sudan, Bundibugyo, Tai-Forest i Reston). Se la coneix abreujadament com rVSV-ZEBOV. Aquesta vacuna és la que es va començar a administrar a les darreries del darrer gran brot d’Ebola, 2014-2016. D’aquelles proves inicials els fabricants de la vacuna estimaren una eficàcia del 100%, però no tothom compartí aquests números, i parlaren de “protecció substancial” però no “total” (tanmateix, era una gran passa endavant).

 

Injectable-Drugs-Medicine-Vaccine-Bottle-Virus-Vial-600x337

El que sí es pot confirmar és que té un perfil de seguretat bo; per això volem dir que un cop administrada no genera efectes adversos greus; al menys això és el que s’ha descrit des de l’informe STRIVE i d’altres esponsoritzats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i Metges Sense Fronteres (MSF). El resum: estem davant una vacuna que indueix immunitat front el virus, que sembla durar un mínim de 24 mesos en adults (amb bones nivells d’anticossos pel 90-100% dels vacunats, en funció de la dosi subministrada).

 

Un altre desenvolupament és aquell basat en l’adenovirus tipus 3 de ximpanzé recombinant expressant, altre cop, glicoproteïna d’ Ebola (abreujat chAd3-EBO-Z) que es va assajar també al final del brot de 2014-16 en comparació a rVSV-ZEBOV. Per les dues vacunes es van reportar “lleugeres” reaccions adverses a la vacunació, com mal de cap, dolor muscular, febre lleugera i fatiga durant les primeres setmanes tot just desprès de la vacunació; però aquestes reaccions adverses no diferiren en numero i intensitat del grup placebo. Quan s’analitzà la resposta al virus Ebola per anticossos de la sang dels vacunats, un cop passat un any des de la vacunació, es va veure que un 64% dels vacunats amb chAd3-EBO-Z i un 80% d’aquells vacunats amb rVSV-ZEBOV tenien una resposta efectiva, havien seroconvertit.

 

Un tercer desenvolupament vacunal, prometedor, està basat en l’adenovirus 26 recombinant que expressa, altre cop, la glicoproteïna del virus Ebola, amb una injecció posterior (que cerca un efecte multiplicador de la resposta, el que es denomina en el argot un “boost”) d’un virus Vaccinia soca Ankara recombinant que expressa elements de les glicoproteïnes de les soques Ebola, Sudan, Marburg així com la nucleoproteïna de la soca Tai-Forest. El primer l’abreugem com Ad26.ZEBOV i el segon com MVA-BN-Filo. Els estudis apunten a l’absència d’efectes adversos greus i amb freqüències de sero-conversió que ja són del 80-90% sols 14 dies desprès de la primera vacunació amb Ad26.ZEBOV, que s’incrementen amb l’administració posterior de MVA-BN-Filo. El que és més important és que aquesta administració conjunta en seqüència sembla conferir una immunitat de llarga durada, com a mínim d’un any (no es tenen més dades).

 

I el darrer del que es pot contar alguna cosa és la vacuna GamEvac-Combi que implica dues vacunacions successives; una amb un virus de la estomatitis vesicular recombinant que codifica per glicoproteïna de Ebola, i unes poques setmanes desprès una segona vacunació amb un adenovirus 5 recombinant que expressa la glicoproteïna d’Ebola soca Makona-C15, en el que es cerca fer un “boost”, amplificar la reacció de immuno-protecció. L’únic estudi al que he pogut accedir, i publicat, parla de seroconversions del 100% associades a una forta resposta de immunitat cel•lular també. Tanmateix no hi ha dades de la perdurabilitat de la resposta immune.

 

Un fet que podeu veure d’allò llegit anteriorment és la tendència a fer còctels de diferents virus modificats (virus de la estomatitis vesicular, adenovirus diversos, virus Vaccinia, que es fan servir com a vectors, com a arbres de Nadal on pengem les boles que volem mostrar) codificant la mateixa glicoproteïna (i sí totes les vacunes fan servir la glicoproteïna perquè és la que desferma la resposta immune al ser la proteïna més exposada del virus) per la que cerquem generar resposta. Això és així perquè està bastant demostrat, en diferents models animals i assajos clínics, que una immunització “prime-boost” heteròloga genera una resposta immune superior que aquella generada per dosis repetides o successives de la mateixa vacuna (homòloga). És a dir, quasi sempre vacuna A + vacuna B dona més, i millor, resposta que A + A, ó A + A + A.

 

Un tema calent. No tenim gaires dades de l’eficàcia d’aquestes vacunes ni per dones embarassades ni per nens petits, perquè són exclosos sistemàticament dels assajos clínics per principi de precaució…però a l’epidèmia del 2014-16 la taxa de mortalitat pels infectats per sota del 5 anys fou del 80%, quan la mitjana quedà en un 35%. A l’epidèmia actual s’estan vacunant nens d’edats inferior a 1 any però es fa sense masses dades sobre efectivitat i seguretat, aplicant la màxima de risc-benefici. Tanmateix, no passa el mateix amb les dones embarassades que al brot actual continuen sense ser vacunades.

 

Un altre tema calent. No sabem com funcionen aquestes vacunes en poblacions immunocompromeses d’alt risc, com seria el cas dels malalts de SIDA. El que sí se sap (veure studi PREVAIL, Partnership for Research on Ebola Vaccines in Liberia) és que la resposta en anticossos en front la vacunació és més baixa, menys eficient (1 mes després de la vacunació, nivells de 50% per chAd3-EBO-Z o 60% per rVSV-ZEBOV respecte valors de 72% i 85% respectivament per voluntaris sans).

 

Un altre element que cal tenir en compte és que moltes d’aquestes dades avaluen la resposta immune en individus sans, però que no poden establir una correlació directa i perfecte entre aquesta resposta i la protecció clínica; és a dir, no necessàriament una vacuna que determina una sero-conversió del 100% dels vacunats tindrà una protecció del 100%, que ningú desenvoluparà símptomes després de la vacunació si s’exposa al virus. I accessòriament que no ho deixem tot a l’activació de la resposta humoral, per anticossos; la resposta cel•lular, per exemple a través de cèl•lules T CD8+ productores d’interferons, interleucines i TNF (tumour necrosis factor).

 

I altre tema és la durabilitat de la resposta; està molt be generar una resposta immune forta als 28, 42 o 6 mesos de la vacunació però, quin record o capacitat immune resta en el/la vacunat/da 1 any, 2 anys, 5 anys després de l’administració de la vacuna?… una altra pregunta sense resposta ara mateix.

 

En definitiva, tenir una vacuna de aplicació ara mateix i altres desenvolupaments en fases finals d’assaig ens hauria de donar tranquil•litat. Com a mínim més que quan no en teníem cap. L’únic problema està en que el ser humà té una increïble capacitat d’embolicar les coses i perdre l’avantatge que tenim per un excés de violència que impedeix aplicar-la correctament i centrar-nos en evitar la progressió del virus.

 

El que possiblement acabarà passant és que tindrem més d’una vacuna, que actuaran complementàriament. O el que és el mateix, per diferents escenaris d’epidèmia tindrem diferents estratègies de vacunació per una més gran efectivitat. O això és el que desitjo.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.