comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Archivos en la Categoría: fongs

Comentaris virus-lents (136): Periodisme científic, ensopegant amb les pedres habituals.

Un espera que el seu diari habitual sigui curós i s’alegra quan veu la cura en la maquetació però sobre tot en els continguts de les diferents seccions i s’emprenya quan aquesta cura, o una lectura atenta abans de l’edició final, llueix per la seva absència.

 

Aquest és el cas de la noticia que ens ocupa, del diari ARA: LA BIODIVERSITAT DINS D’UN FORMATGE, que es va publicar en paper en data 11 d’octubre i que es pot trobar a Internet a l’enllaç http://www.ara.cat/suplements/diumenge/biodiversitat-dun-formatge_0_1447055284.html sense cap esmena o rectificació a l’edició impresa.

 

blue_valdeon

L’article té un fons interessant que ve de l’aprofitament i selecció silenciosa, sense conèixer exactament els mecanismes finals, però clarament dirigida, dels fongs que s’addicionen als formates per aconseguir algunes textures i sabors inigualables i en qualsevol cas específics; és el cas del camembert, el brie, el rocafort (roquefort), etc. L’espècie humana actua com accelerador de l’evolució que podria ser lenta, forçant la multiplicació del fongs dia rere dia en unes condiciones que no eren naturals per ells (els Penicillium, són típics fongs dels sols i descomponen matèria orgànica, de natura majoritàriament vegetal), en un ambient de llet quallada. Els fongs, amb els successius passis, han desenvolupat una maquinària enzimàtica a partir d’expressió de gens propis, la mutació d’altres, i a través de gens manllevats d’altres microorganismes amb els que comparteixen l’àpat. L’article apunta als mecanismes de transferència horitzontal de gens, una altra manera d’expressar el que he indicat a la frase prèvia i que té gran importància si ho apliquem al camp de la salut pública ja que es considera un mecanisme cabdal en l’adquisició de noves resistències als antibiòtics per part dels bacteris. Un bacteri sensible a l’estreptomicina, en certes circumstàncies pot captar, o rebre, un paquet, una anella de gens que codifiquen resistència a l’antibiòtic i aleshores progressar en presència d’aquest. Aquesta transferència li ve conferida per un bacteri que ja és resistent.

 

Els autors esmenten que hi havia pocs indicis d’aquesta transferència horitzontal de gens entre eucariotes (com són els fongs, però també nosaltres, els animals, per exemple). Recordem que eucariota (del grec eu, ”veritable”, i karyon, ‘nou” o “nucli”) vol dir etimològicament que té nucli evident, visible, veritable. A aquest concepte se li “oposa” el terme procariota, que no té nucli definit (altra cosa és que ambdós tenen la mateixa mena de material genètic, l’ADN, i la mateixa manera d’expressar-lo en forma de proteïnes).

 

L’errada antològica ve que parlant dels fongs com a eucariotes, cap al final de l’article (correcte) parla als titulars de l’article de “Els bacteris que habiten als diferents tipus de formatges no s’escapen de l’evolució” al segon títol, en tipografia gran. I no contents amb això reblen el clau amb un altre títol interior “Viatge al passat dels bacteris” i després passa a parlar immediatament dels fongs establint una sinonímia del tot inesperada i impròpia.

 

Si els periodistes que es dediquen a la redacció de temes científics, i sí, la producció dels formatges és ciència, en aquest cas microbiologia aplicada, no són curosos en les seves analogies i comparacions i deixen espai a les errades o interpretacions incorrectes mai aconseguirem que la gent entengui bé i frueixi amb la ciència del dia a dia…i en aquest cas amb els formatges.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Anuncios