Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.
Archivos mensuales: enero 2020
Tots els equips que estan fent càlculs de la R0, el numero bàsic de reproducció, per la epidèmia deguda a aquest nou coronavirus, també conegut com 2019nCoV o virus Wuhan o Coronavirus Wuhan, estan donant estimacions de 2 a 3 i fins i tot 5. No és un numero escandalós, per això ja tenim el xarampió amb un R0 de 12 a 15, 18 en algunes taules, però apunta a que el nou coronavirus és propagable i capaç de generar una epidèmia sostinguda en el temps que pot esdevenir pandèmia.
Que la R0 no ens ofusqui, però. La R0 dona una idea de transmissibilitat però per res vol dir o té una relació directa amb la severitat o letalitat. Hi ha virus molt transmissibles, de molt baixa letalitat, i virus letals difícilment transmissibles.
La R0 calculada per SARS fou de 2,9 però les mesures de control van fer baixar aquesta R0 a valors de 0,5 i segur que això contribuí al seu final. Aquí tenim camp per explorar i correr. Per tant la R0 sola, com qualsevol altre paràmetre aïllat no és un problema en si mateix, ni es manté invariable al llarg del temps.
Perquè…SARS no es transmetia si el malalt no presentava símptomes, és a dir, la presentació de símptomes i un aïllament immediat protegien a la resta de la població. Tanmateix, el que m’arriba és que aquest nou coronavirus té la capacitat de transmetre en fase d’incubació, quan la persona infectada encara no ha començat a presentar símptomes i això fa la propagació molt més insidiosa i difícil de parar.
Tampoc aquesta característica del virus és nova ni producte de cap enginyeria genètica; tant el virus de la grip como el xarampió poden ser encomanats quan encara no mostrem símptomes; el que passa és que un és company habitual tots els anys, els mesos freds, i ja estem parcialment immunitzats tot i les noves variants i pel xarampió sí tenim vacuna efectiva i la cobertura vacunal a Catalunya és bona.
Per aquest nou coronavirus no tenim vacuna, ni expectatives de tenir-la en un període curt, de mesos, o alguns anys, ni tractaments post-exposició eficaços. Tampoc ens ha de sorprendre, és un virus NOU, emparentat lleugerament amb el SARS, del que tampoc tenim vacuna, per cert.
Tot això em fa pensar, realistament, que el virus no podrà ser contingut ni a Wuhan, ni a la mateixa Xina, i que s’anirà propagant per tot el mon. La contenció el podrà frenar, però NO aturar. Cal assumir que tenim un nou coronavirus humà que farà companyia al 229E, OC43, NL63, HKU1 i MERS. Intentem que ens faci el mínim mal possible, i la millor manera es començar a manegar escenaris en el que el virus NO quedi totalment contingut.
Clar que això és fàcil de dir, i difícil de fer.
Però aquesta, aquesta ja és una altra història.
Un altra coronavirus ha decidit abandonar l’anonimat que li confereix la seva estada entre animals i ha entrat en contacte amb humans; òbviament no ha estat una decisió voluntària perquè els virus no tenen voluntat si no qüestió de pur atzar. Estem parlant del que s’ha vingut a dir per ara “nou coronavirus de 2019” o “2019nCoV”, que té com epicentre inicial la ciutat de Wuhan i més concretament el mercat de marisc i carn viva de Huanan.
A mitjans del mes de desembre de 2019 començaren a ingressar a hospitals persones afectades per un procés de pneumònia, a la ciutat de Wuhan. Recordem que és temporada alta de grip i altres virus respiratoris. Tanmateix aviat es va veure que hi havia una particular comú denominador per uns quants pacients i aquest era que treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn viva de Huanan. El dia 31 de desembre, el govern xinés informa a la OMS d’un possible focus i el dia 1 de gener de 2020 es clausura el mercat i s’inicia la seva desinfecció.
Una setmana després, el 7 de gener es descriu el primer cas a Tailàndia i un altre primer cas a Japó; en els dos casos persones que havien visitat Wuhan, i el dia 9 de gener es lliga la pneumònia a un nou coronavirus al poder descriure’s seccions de la seqüència; això és cabdal perquè permet dissenyar i posar a punt proves de diagnòstic específic que permetin assignar una simptomatologia comuna com pot ser mal de cap i problemes respiratoris que també son causats per al grip, per exemple, específicament al nou coronavirus.
El dia 1 de gener mor el primer pacient de pneumònia per coronavirus; el dia 17 morirà el segon; entremig un segon cas a Tailàndia. Els dos casos fatals gents d’edat avançada amb problemes de salut previs. La taxa de letalitat escala al 4-5%.
El dia 17 es reporten 17 nous casos a Xina.
El dia 18 es reporten 59 nous casos a Xina.
El dia 19 es reporten 77 nous casos a Xina, i un nou cas fatal. La taxa de letalitat està al voltant del 1,5%. El creixement de casos, i el fet que ja fa vora tres setmanes que el mercat de carn viva va ser clausurat, apunta a altres fonts d’infecció i/o una transmissió entre persones més sostinguda, menys limitada del que es pensava al principi.
Mentre tant un grup d’epidemiòlegs aplicant modelització matemàtica conclouen que a partir dels 3 casos de fora de Xina, i per probabilitat, el nombre de casos reals ha d’estar en una forquilla entre uns pocs centenars i més de 4.400, amb una mitjana d’uns 1.723. Per més detalls, https://www.imperial.ac.uk/mrc-global-infectious-disease-analysis/news–wuhan-coronavirus/. De fet expressen en números el que molts pensàvem, i és que per cada cas clínic pot haver una desena o desenes de casos asimptomàtics, benignes, però que ajuden a la circulació del virus.
En qualsevol cas estem, per ara, davant d’un coronavirus més aviat benigne; el SARS amb el que està lleugerament emparentat (un 70% d’homologia de seqüència) va matar vora 800 persones i infectar unes 8.000 amb una taxa de mortalitat al voltant del 10%; MERS coronavirus, encara actiu però geogràficament contingut a la península aràbiga, han infectat prop de 2.500 persones amb més de 850 casos fatals amb una mortalitat del 35%.
I un últim apunt en aquesta primera entrada dedicada a aquest “NOU” patogen. NO és realment un NOU patogen; això està molt tenyit amb el nostre antropocentrisme. Nosaltres formem part del compartiment animal; els coronavirus habiten i es propaguen entre els mamífers amb més o menys sort; simplement aquest cop una varietat ha iniciat una excursió en una espècie, nosaltres, en la que no havia (?) estat abans. I òbviament no és cap nou patogen creat en el laboratori o mutat en un sentit dirigista cap a una major virulència o capacitat de propagació.
Per això sobta, per ara, la poca informació que hi ha sobre la font original; s’apunta al mercat de carn viva però no sabem res dels animals que hi havia més enllà de vaguetats…Amb la clausura del mercat, es van mostrejar els animals abans de sacrificar-los? Quines espècies es venien? S’estan mostrejant els animals dels altres mercats de carn viva de Wuhan? Algunes fonts informen que el mostreig de superfícies al mercat havia donat positiu…s’està fent mostreig en altres mercats? S’ha traçat l’origen inicial dels animals? Aquestes granges inicials s’han mostrejat? Són preguntes sense resposta i sorprèn quan de bon començament s’ha parlat que això era (i ho és) una zoonosi.
Però en el principi de qualsevol brot, recordeu el cas del brot de Ebola Reston del que parlaven fa poques entrades, moltes coses són força confuses.
Aquesta, però, és una altra història.
coronavirus, fomites, MERS Coronavirus, reservori animal, salut pública, SARS coronavirus, virologia, Zoonosi coronavirus, fomites, MERS coronavirus, reservori animal, salut pública, SARS coronavirus, virologia, zoonosi
comentarisviruslents 
Comentarios recientes