comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Archivos por Etiqueta: VIH/SIDA

Comentaris virus-lents (261): Virulència o no virulència? Res està garantit.

Llegit aquesta revisió amb certa cura (veure… https://link.springer.com/article/10.1007/s42977-023-00159-2), alguns detalls relevants.

El primer històric: a inicis del 1900 aparegué la hipòtesi de l’avirulència evolutiva, que deia que la virulència d’un patogen era esperable que minvés a zero en el curs de la seva evolució. No és d’interès per a cap patogen posar en perill o matar el seu hoste, si el necessita per replicar-se, propagar-se. No hoste, no patogen, en breu.

Ja a les darreries del segle XX, aquesta hipòtesi va ser reptada per un altra, que es pot entendre com un pas enrere en les assumpcions de la no virulència. És la hipòtesi del bescanvi o del compromís transmissió i virulència. En la base és igual; des d’un punt de vista evolutiu no resultaria bo que el patogen matés l’hoste ABANS de ser transmès a un altre hoste. Però, s’accepta que les infeccions causa danys inevitables en l’hoste; per tant més patògens circulant, més transmissió i més virulència (a nivell de població). Al patogen l’interessa un hoste actiu, que ajudi a la transmissió, i això no passarà si l’hoste emmalalteix massa ràpid o molt (simplifico aquí), respecte altres variants que afecten a l’hoste però no prou com per impedir que es relacioni i transmeti a altres hostes susceptibles. No es parla ja de no virulència final, sinó d’un nivell de virulència òptima (i assumim, egoistament, no gaire elevat). Però aquesta explicació plana i senzilla del desenvolupament matemàtic es basa en una sèrie de assumpcions. Anem a veure-les, en forma de decàleg:

  1. El patogen es transmet per contacte entre un hoste infecciós i un de susceptible (no es transmet t per aigua, vectors o superfícies).
  2. La infecció obeeix la llei d’acció de masses, és a dir, la probabilitat de contacte entre un infectat i un susceptible depèn sol de la seva proporció, o densitat, respecte el total de la població.
  3. Els patògens solament persisteix viables en hostes vius.
  4. No hi ha coinfeccions amb altres llinatges o variant del mateix patogen.
  5. No hi ha fenòmens d’interferència amb altres patògens; altres patògens circulants no impedeixen o faciliten la infecció i els seus efectes.
  6. La mortalitat en l’hoste és independent, no és una variable, de l’edat del mateix, és manté constant.
  7. La replicació del patogen és detrimental, perjudicial per l’hoste i això portaria a un escurçament del període infecciós.
  8. La immunitat és duradora, molt duradora, i el patogen no evoluciona per escapar a ala immunitat generada.
  9. El compromís entre la taxa de transmissió per hoste i la taxa de mortalitat induïda per malaltia per hoste s’ajusta a la llei de rendiments decreixents
  10. El patogen és un especialista de nínxol, o hoste, i o pot infectar altres espècies.

Ara, amb el coneixement que tenen comptin quantes d’aquestes assumpcions són incomplides per SARSCoV2. I pensin aleshores si l’equació hipotètica es podria aplicar o si no podria donar un resultat diferent.

Cap d’aquestes hipòtesis explica la realitat, i és que la virulència no té direcció pre-definida en un sistema amb tants factors i fenòmens epistàtics possibles. Jo cercaria altres coses en les que il·lusionar-me.

El segon, un resum també històric, una lliçó apresa. Fa un segle hi hagué una altra zoonosi. És un salt d’amfitrió ben documentat amb la seva posterior epidèmia que encara perdura. Implicà 2 espècies de retrovirus, virus d’immunodeficiència de simi que es van convertir en els virus de la immunodeficiència humana 1 i 2 (VIH). (veure https://www.futuremedicine.com/doi/10.2217/fvl-2017-0042). La SIDA, la malaltia causada pel VIH, fou “detectada” per primera vegada com una malaltia “nova” als anys 80, i s’ha seguit l’evolució dels virus. S’esperava (recordin les dues hipòtesis explicades en un fil previ) que la letalitat de la infecció pel VIH ho faria disminuir. Això és el que es va trobar a Uganda (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5115872/), però, ai las, això no es general. La virulència no va canviar a Suïssa (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/16549973/) i va augmentar a Itàlia (https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2682199/), els EEUU (https://www.nature.com/articles/s41467-019-13723-z), i als Països Baixos https://www.science.org/doi/10.1126/science.abk1688).

Con veuen, cap direcció clara i definida. No pensem en la inexorabilitat de la benignitat, a llarg termini. Aquest miratge farà no preparar-nos prou, ni prou bé. Si és que això és possible i no un delicte de presumpció.

Però aquesta, aquesta és tota una altra història.

Comentaris virus-lents (227): The Hot Zone; a la caça d’errades i llicències, l’epíleg.

 

I ara, com ja coneixeu la dinàmica de l’entrada anterior anem per feina…us faig un seguit de comentaris amb el minutat al costat, dels dos darrers capítols de la sèrie, i amb això acabaríem amb el visionat crític de The Hot Zone.

 

Capítol 5

6:45 “El aislamiento es efectivo” diu Carter. Sí, era i és un dels mètodes cabdals per controlar la circulació del virus ebola. Com ebola NO es transmet per l’aire, si es crea una distància real entre infectat i no infectats i no hi ha contactes sense protecció, la transmissió s’apaga.

 

7:05 al 7:20 Un dels protagonistes diu que la tala accelera els contactes; i és cert, és la intromissió humana la que porta el virus cap a pobles i viles. També es diu “El virus se apaga” i fins les dues darreres epidèmies era una frase molt certa. Ebola cursa com una flamarada però la seva letalitat porta aparellada la dificultat per propagar-se, en matar massa ràpid; l’infectat es troba prou malalt com per moure’s massa.

 

9:27 Que en una acció encoberta s’arribi a plena llum del dia diu poc i dolent; i encara que històricament se sap que es va començar amb retard, l’episodi de la periodista és massa curt com per explicar TOT el retard.

 

10:09 El responsable diu “El equipo esta sincronizado y los puestos asignados.”per refusar a una persona. I és correcte i coherent; se suposa que cada parella ha practicat i es coneixen i s’han explicat com volen fer-se les tasques; fins i tot s’han acostumat a la veu i al to del company/a.

 

10:50 Les mostres són portades al laboratori a mà i en una caixa de polispan, que no sembla segellada. Inconsciència!!! Són mostres biològiques de gent sospitosa de tenir virus ebola (o això es pensaven). Infringeixen la regla del triple empaquetat i la necessària rigidesa dels contenidors; totes aquestes regles que comento són posteriors al que descriu la sèrie, però.

 

11:55 Habitació hospital; infermeres proveïdes de pantalles facials i mascaretes antipartícules FFP3, o NA99 estàndard americà, probablement. Bates verdes de frontal sòlid i gorres per tapar el cabell. Perfecta ambientació, i els EPIs prou ben posats. Si algun però, fora millor que els guants protegissin les mànigues de les bates.

 

12:03 La infermera en primer pla porta la bata mal cordada per darrera; en principi la part posterior també ha d’anar coberta. Per altra banda, clarament els guants estan per dintre de la bata, és millor que estiguin per fora. Finalment la mascareta està molt mal col·locada. La bona praxi indica que les cintes que permeten mantenir la mascareta ficada a la nostra cara MAI han d’anar creuades, i menys encara muntades damunt de les orelles.

 

12:04 Segellat de l’habitació; el segellat pot ser necessari si l’habitació no està en pressió negativa, molt freqüent en hospitals (els quiròfans, si de cas estan en pressió positiva per evitar l’entrada de gèrmens). En les UAAN (Unitats d’Aïllament d’Alt Nivell) actuals hi ha pre-sales on es fa el canvi d’indumentària i aquest “segellat” no és necessari. A Catalunya tenim una, a l’Hospital Clínic.

 

13:07 S’entén que no estan veient el plànol per primer cop. Aquesta explicació cal haver-al donat un i més cops a la base. La gent ha de saber, ha d’haver memoritzat la disposició de les sales i per que es farà servir cadascuna.

 

13:12 “Sellaremos una parte de este corredor…zona gris…la defensa del mundo exterior”. En una situació d’emergència si no tens una disposició de contenció biològica te la fas; això implica delimitar espais amb graus creixents de perillositat de manera que transitant a la inversa et vas descontaminant fins arribar a l’exterior sense portar el perill cap enfora.

 

13:20 “Nadie saldrá de las instalaciones con el traje” Obvi, primer perquè és una operació encoberta i segon i més important perquè si portes fora el vestit portes enfora la contaminació.

 

13:23 “No podemos usar cascos con luz” Porque? Probablement pels equips de respiració que porten, però no queda clar. I en canvi empren llanternes i làmpades, dos per sala. No s’entén.

 

13:45 “Seran 500 sujetos”. Si esteu sentint bé, uns 500 micos…i si us fixeu en l’equip humà veureu que estem parlant, i veient, de 6-7 parelles. És impossible acabar això en un sol dia en un edifici estrany. I en efecte, per molt que ho sembli a la sèrie, que a tot estirar es podrien comptar dos dies, la eliminació dels micos de Hazelton va durar més de TRES dies.

 

14:00 “Si le salpica el traje, dejen lo que estén haciendo”. Obvi, una esquitxada de sang o femtes sobre el vestit pot dir 100.000 o 1.000.000 de virus per ml o gr.; cal inactivar-los els més ràpidament possible.

 

14:42 La gent es revisa mútuament per confirmar que porten el vestit ben posat. I altre cop molta cinta americana. Aquesta praxi és FONAMENTAL, i s’ha de fer SEMPRE. I més encara en el procés de desvestir-se, quan tota la indumentària ha estat exposada.

 

15:02-15:08 Estem veient el que s’anomenen PAPR; acrònim de Powered Air Purifying Respirator, n’hi ha de moltes marques, colors i formes; en aquest cas la caputxa és tota ella transparent i tancada a nivell del coll fent una faldilla que cobreix les espatlles. Possiblement estant a EEUU serien de la marca 3M. Sorprèn la poquíssima quantitat d’equipament que porten en aquesta imatge…cal material per segellar i delimitat ala zona gris; alguns porten una mena de ruixadors, que probablement van plens de desinfectant…lleixiu han comentat abans.

 

15:40 “Habrá que esterilizar también” Aquí el guionista peca de optimista… és impossible esterilitzar aquesta zona en sentit estricte…com a molt desinfectar-la.

 

15:55 “El puesto de descontaminación  aquí”…correcte, en el sentit de sortida primer va el punt de descontaminació, després va la zona gris on et desvesteixes i et poses roba neta i després hi ha l’espai exterior.

 

16:22 “Después de la descontaminación métanlos en una bolsa y quémenlos”… sorprèn que tinguin un incinerador…actiu? Quan la instal·lació fa ja un parell de dies que s’ha abandonat?

 

18:50 Merda sobre un vestit de protecció; una excreció que pot contenir virus, òbviament.

 

19:00 “Esas manchas son un riesgo grave…quíteselas con lejía”. Bon consell, més encara quan el mateix Carter ho ha dit fa una estona i ja han passat 10 segons de l’incident i ningú ha fet res per començar la descontaminació.

 

19:36 “…distinguir a los monos infectados de los que no lo están”… Aquesta gent està en una operació d’eliminació, el que també es podria dir un stamping out, vull dir no es pot estar pensant en fer un triatge. Si hi ha un animal infectat, tots son sospitosos i tots han de ser eliminats. S’aplica en aquest cas però també en altres malalties animals com les que són causades pel virus de la grip aviària altament patògena, el virus de la pesta porcina clàssica, el virus de la pesta porcina africana, i altres.

 

22:04 “Es justo lo que quieres que hagas, exponerte, acercarte. La mujer y el bebé están muertos”. Carter retrata, amb cruesa, el mecanisme principal de transmissió del virus ebola. El contacte proper i sense protecció amb fluids, secrecions o excrecions corporals de persones infectades. I recordem que estan a punt de practicar un part…hi haurà un munt de secrecions. El nen nonat està mort perquè o està infectat o s’infectarà durant el part.

 

25:11 “Cada uno sois dos” La regla de la parella, altra cop repetida.

 

25:32 NO s’entén que es transporti els micos en mantes. El correcte serien materials no porosos, plàstic de galga alta.

 

25:37 “Necesitamos superficies de trabajo” Increïble, estan sedant i encara no han preparat les zones de eutanàsia i obtenció de mostres…i més encara, no pots refiar-te del que trobaràs, caldria haver anat amb taules plegables de dimensions conegudes on la gent ja hagués practicat com treballar. Recordem programació, entrenament, re-programació, entrenament…

 

25:58 Les mostres de sang es prenen quan el cor encara batega…CORRECTE, amb l’animal sedat, perquè l’extracció per bombeig cardíac natural resulta molt més fàcil.

 

26:07 Taca de sang a la flassada; Aixxxx.

 

26:22 “Embolsaremos cada cuerpo por triplicado” triple bossa, correcte; el que apliquen a l’animal sencer no ho apliquen al transport de mostres (veure un comentari anterior, minutat 10:50)… i al incinerador. Correcte.

 

26:30 Lleixiu… mà de sant. Un desinfectant molt disponible i molt barat. El lleixiu domèstic té una concentració de clor actiu de 50 g/litre, unes 50.000 ppm. Es fa servir directament o diluït entre 1/5 i 1/10 en aigua d’aixeta. Bon efecte sobre virus i bacteris, només alguns virus sense envolta i sobre tot, formes de resistència de Cryptosporidium i Giardia poden evadir el seu efecte, si estan prou protegits per matèria orgànica (femtes)…i és que aquest és el seu taló d’Aquil·les, el lleixiu perd activitat davant molta matèria orgànica; per això es diu que primer és bo netejar amb detergents / tensioactius i després descontaminar, amb lleixiu o altres desinfectants.

 

26:50 No he vist cap mico completament cobert amb la flassada…malament.

 

27:15 Un dels principals riscos en aquestes situacions, les xeringues i com mantenir-se lluny de les agulles.

 

27:16 Malament… és difícil de veure però el guant de làtex que porta l’operari negre està correctament segellat però és de la mida equivocada. Els guants sempre HAN D’AJUSTAR-SE a la mà… si veieu aquest porta com a mínim una tall més gran. I a més, sembla que porten un sol guant, és a dir, condicions menys astringents que el NCB4 que comentàvem a l’anterior entrada. Malament.

 

27:36 Les ruixades amb lleixiu de tots els elements exposats han de ser relativament continuades, particularment sobre els elements més “calents”, i aquí les botes que potser han trepitjat des de femtes a taques de sang, són crítiques.

 

28:51 NOOO, no se’n pot anar…la regla de la parella s’ha de mantenir, i és bona tant per un com per l’altre.

 

29:28 Se’ns adorm un a la dutxa de descontaminació…no hauria de passar res ja que en principi el vestit està connectat a una mànega que li proporciona aire net, i les dutxes de descontaminació són de temps limitat; no les atures tu, les atura un cronòmetre o mecanisme extern.

 

29:51 Un mico s’escapa… perquè algú deixa una porta oberta… això vol dir que no estan avesats a treballar en biocontenció on per definició TOTES les portes es tanquen un cop traspassades… ningú es queda al marc de la porta xerrant o mirant el què.

 

30:36 Un guant tallat…i ara resulta que sembla que porten un sol guant. MALAMENT. Al Laboratori NCB4, si recordeu, porten doble capa de guants.

 

30:50 Problema a la dutxa de descontaminació… no s’explica com és possible … i quan entra la coronel TOT està sec, no hi ha gotes per les parets ni el terra sembla gaire mullat… malament.

 

31:06 L’ajudant no porta la cinta groga a la màniga dreta del vestit químic … aixxx, que no ha fet cas a la mestra, la coronel. Problema de formació, un tema del que no hem parlat gaire en aquests comentaris.

 

31:28 “Puede que salga por la ventilación”….que fan que no ho han tancat? Si estem en una operació de contenció això s’ha de preveure i pot ser tan senzill com posar una reixeta grapada a les sortides que permeti circular l’aire però no animals.

 

34:15 Una dona veu l’operació de la terrassa amb persones amb vestit químic. Tot no es pot amagar per massa temps. És una obvietat però sí que es podrien haver fet operacions de diversió amb indumentàries d’equips de control de plagues, fontaneria, aire condicionat / calefacció, per preparar l’acció i la instal·lació abans d’arribada del contingent principal.

 

35:’3 “Ventiun días”…Doncs sí, 21 dies. 21 dies és el temps que s’ha agafat, per conveni, per descartar una infecció per ebolavirus des d’el moment de la infecció. Normalment la infecció, si és “productiva”, es manifesta en la primera setmana, o 10 dies. Hi ha, però, descripcions de outliers, casos fora de la norma, que han desenvolupat la infecció més enllà de 4 setmanes després de l’exposició. Un altre conveni és el de 42 dies, dos períodes complerts d’infecció, que és el que es fa servir per dir que una zona està lliure de circulació del virus ebola si no s’ha donat cap cas nou en aquest període.

 

38:03 El diagnòstic es fia a la febre, i a unes probes indefinides (en aquella època NO existia encara la tècnica d’amplificació de l’àcid nucleic, la PCR). Per tant a banda de proves immunològiques, que necessiten molts dies d’incubació del subjecte, no sabem que assajaven. El problema del virus ebola, i de fet de molts virus emergents, és que la simptomatologia inicial és indistingible de molts altres processos infecciosos. La febre en si no vol dir res, ja que és una reacció corporal bastant inespecífica…a més, coincideix amb l’estació de la grip, i això fa que els cap dels afectats rodin amunt i avall.

 

40:49 Carter es neteja els guants amb el líquid d’una safata, probablement lleixiu (desinfectant fàcil d’obtenir i molt barat). Correcte… cada cop que es toca una cosa, en aquest ca un vial amb mostra, és bona praxi descontaminar-se les mans.

 

41:02 “Esta es su tercera bateria, señor” Com porta treballant 12 hores vol dir que l’autonomia de la bateria està al voltant de 6 hores. No es que hagin avançat gaire; al nostre centre tenim bateries estàndard que duen unes 6 hores i uns de alta capacitat que es permeten arribar a els 8 hores.

 

41:35 NO haver pensat en fer aturades per menjar i BEURE, portant 12 hores, és una autèntica animalada.

 

41:50 L’escena del restaurant una mica patètica…MAI haurien d’anar, l’avituallament es porta de la base i es consumeix un cop traspassada la zona gris, en zona neta, sense sortir de la instal·lació, o com a molt dins d’un dels furgons…no es va un a barrejar-se amb la gent.

 

44:14 No llisca un MAI damunt d’un terra de rajoles si porta un vestit químic que pot tallar-se en una habitació plena de micos que poden tenir ebola. Millor a poc a poc i bona lletra.

 

44:26 Que no hi ha temps per fer descontaminació? S’ha tornat boig?…i tant que hi ha temps, es ruixa el vestit sencer amb lleixiu mentre se’l va traient. Aquest escena permet incorporar el factor temps de descontaminació. Desinfectar-se no és aplicar-se lleixiu i ja està. És aplicar-se lleixiu, o un altre desinfectant, ESPERAR-SE “X” MINUTS a que faci el seu efecte i retirar-se les restes de desinfectant amb paper o material absorbent; molts cops s’aplica un segon desinfectant com pot ser etanol 70%, que ja conté aigua, per fer aquest efecte d’escombrat. La desinfecció SEMPRE s’ha de fer, el que pot passar en situacions d’emergència és que et mengis bona part del temps de contacte…i creuis els dits per tenir sort.

 

44:31 S’ha avançat molt des d’aleshores; la llitera és una mica “demodé”, actualment hi ah lliteres bombolla en pressió negativa per persones infectades que mostren ja una simptomatologia clara; per una persona acabada d’infectar no faria falta i per una persona només cansada aquesta que es mostra és més que suficient.

 

Per cert, ja és negra nit…per tant porten un dia sencer.

 

Capítol 6.

1:04 Altre cop uns guants varies talles més grans. Es nota que no han tingut de treballar amb ells habitualment.

 

1:33 I ara, els guants plens de sang…inacceptable. NO tant perquè el guant no pugui suportar la taca i no transferir-la l’interior però l’efecte barrera dels guants té límits; és millor portar-los nets, o canviar-los quan estigui bruts.

 

1:42 S’esgota una bateria del PAPR, marca “Breathe easy” “Se desinfla, no puedo respirar” Un altre que no ha fet una bona avaluació de risc o no li han explicat….Ebola no és aerògen. Si deixes de tenir pressió positiva n’hi ha prou amb separar-se de la font d’aerosols, en aquest cas la taula de necròpsies i esperar a que et portin la bateria nova…i respirar poc i pausadament. Un altra alternativa, que practiquem al nostre centre, es portar una mascareta FFP3 PER DINS del PAPR de manera que en cas de no tenir bateria tenim una protecció passiva, respirem a través d’un filtre HEPA, el de la mascareta, fins que ens arriba la nova bateria.

 

1:57 Les bateries no son iguals, vaja per Déu!! Un problema de logística … és convenient que els equips siguin tots iguals o que funcionin amb una bateria concreta, la profusió de models o actualitzacions pot provocar situacions com aquesta; per altra banda és normal que una bateria s’esgoti durant la feina, i la substitució, que un pot fer per si mateix, és un procés que dura segons.

 

2:25 Agulla de xeringa sense protecció en sortir pel tema de la bateria. Un tema recurrent…la majoria d’accidents i incidents registrats als laboratoris tenen implicació d’objectes tallants o punxants.

 

4:49 Una nevera que…congela. Traducció equivocada, no té cap altre explicació.

 

5:39 “Un virus mutado”…als guionistes se’ls hi ha anat la pinça. No cal, per res, un virus mutat per això, per aquests efectes.

 

7:40 “Alguien siempre sobrevive”…i per tant tindrà anticossos que podrien protegir a altres persones. És el que planteja Carter als companys, i va ser, i és, una línia de teràpia clara; la immunoteràpia, que consistí inicialment en obtenir anticossos dels infectats que s’han guarit i perfundir-los en nous infectants perquè neutralitzin el virus circulant per la sang.

 

10:45 Estem al segon dia i encara falten 300 micos d’un total aproximat de 500. Tela. Penseu que el coll d’ampolla no està a la sedació, si no a la posterior eutanàsia i necròpsia… per molt ràpid que hi vagis 5-10 minuts per animal hi estàs, i s’ha de comptar la neteja de taula entre animals.

 

11:40 Bosses plàstiques grogues de material infecciós a la neu (i el detall que estan també en castellà)…trencades amb xeringuilles pel terra. Per l’aspecte no sembla que estiguin autoclavades. I per més inri, les xeringues i materials tallants sempre caldria descartar-los en contenidors rígids a prova de ruptures; no en bosses com aquestes; no és el cas. La gestió dels residus infecciosos és una altra de les germanetes pobres de la Bioseguretat; no es poden barrejar amb la brossa comunitària, ni emmagatzemar-se fora de les instal·lacions, però si depèn de segons quin tipus d’empresa privada és un dels punts on es poden plantejar mirar a un altre costat.

 

11:50 Un mètode molt barroer de desinfectar el terra, a raig amb una garrafa; com a mínim caldria fer servir un ruixador.

 

13:11 Un bon minut per explicar les dificultats de la gestió política d’un brot. El moll de l’ós de la salut pública. El científic no pot donar certeses, d’aquí el seu “SÍ i NO”; no té prou dades, o les dades són contradictòries, en aquell moment, per donar una resposta amb claredat al que li pregunten. I es decanta per l’opció conservadora perquè albira el que pot ser desencadenar una resposta àmplia, i totes les conseqüències indesitjables i “antes de provocar todo eso por unas décimas…” decideix esperar a tenir més dades.

 

16:43 Els equips són fixes, no es pot manllevar una persona d’una altra posició, o aquesta persona ha de saber dir que NO…no es pot abandonar un animal únicament sedat, perquè es despertarà.

 

18:50 Atac del mico. “¿Me lo ha roto? ¿Estoy infectada?” Dues frases que funcionen bé en la sèrie però que no són causa i conseqüència directa en la vida real. Que es trenqui un vestit no implica infecció segura si no has contactat amb secrecions o excrecions del virus…recordem que ebola NO es transmet per l’aire.

 

19:30-40 “Iniciar protocolo de limpieza” Més correctament protocol de neteja i descontaminació… cal ruixar-ho tot i netejar totes les superfícies … i fer servir una flassada reutilitzada (o m’ho sembla) no és la millor manera. Es veu gent ruixat les parets verticals amb desinfectant. Correcte.

 

19:37 Veiem en primer pla, un pot que fumeja…probablement conté formaldehid…i veiem més repartits per totes les estances. Aquest mètode és el mètode clàssic de descontaminació de volums aeris, d’estances i sales. El formaldehid és mot penetrant i s’ha d’haver segellat bé finestres i portes perquè si no s’escapa. Fixeu-vos que no queda ningú a la vista…millor no ser-hi quan s’escalfa i passa a fase gas. I un detall, no havíem quedat que no teníem corrent elèctrica? Aquests calefactors semblen elèctrics.

 

19:56 “Durante unos días será el único sitio de la Tierra que no contenga nada vivo”. El formaldehid és un esterilitzant químic, com ho és el peròxid de hidrogen, que l’ha substituït darrerament. El formaldehid és molt tòxic i prou perillós; n’hi ha hagut un munt d’accidents laborals en la seva aplicació. És neutralitza amb amoníac.

 

27:00 “No quiero que nadie muera por culpa mia.” L’home savi sap el que passarà i vol una mesura dràstica per evitar-ho. El tracte i homenatge al difunt en aquestes cultures, molt estès i important, i per res supeditat a l’opinió d’un estrany, implica contactar, tocar, el cadàver i això és via de transmissió segura.

 

28:40 El metge del CDC i la cooperant, que serà la seva dona, practicant una conducta d’alt risc…enterrament del noi, visiblement infectat, sense cap equip de protecció individual visible.

 

30:12 “Llévate a la niña superviviente a Kinshasa… aisla los anticuerpos.” Doncs això, una altra referència obvia a la immunoteràpia.

 

31:55 “El ebola evoluciona y se hace más fuerte”… NOOO, quina mania en pensar que l’evolució perfecciona; NO, el virus ebola evoluciona i es fa més… divers, i alguna d’aquestes variants en algun moment i circumstància resulta avantatjosa respecte al núvol de seqüències existent.

 

33:00 “El virus ebola se propaga cuando nos demostramos amor, cariño, amabilidad” Recordeu les advertències prèvies de Carter, la separació/aïllament dels infectats; tocar un infectat sense protecció és la via més ràpida pel contagi. De fet molts cops aquestes epidèmies s’alimenten a traves del personal sanitari, que en contacte continu amb infectats té més probabilitat d’infectar-se i transmetre la infecció a familiars i veïns. I afegeix ”seguro que habrá otro brote de ebola y no estaremos preparados”. Bé, han passat quasi 4 dècades de Reston i encara no es pot dir que ho estiguem…però estem millor, sense dubte.

 

33:47 L’home del CDC a l’audiència “Hacen falta mejores sistemas de vigilància …. colaboración”. Correcte, el que hem vist en aquesta sèrie és un acció reactiva; el que no em vist perquè no existia i ara que existeix, és l’aneguet lleig de tots els pressupostos, són les xarxes de vigilància que rastregen i mostregen per veure canvis en la circulació dels virus, mortalitats anormals de segons quines espècies, etc.

 

36:15 Plànols d’un laboratori de màxima biocontenció. Aquest home és tot un da Vinci, però sí, qui més té clar com un laboratori de màxima biocontenció ha de ser és el personal que hi treballa, i després els enginyers, arquitectes, constructors han d’executar-ho fidelment.

 

37:40 Posar al mateix nivell el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i virus ebola no té massa sentit des d’el punt de vista de la seva severitat o mecanisme d’acció. Però per contra VIH ha matat en el decurs dels darrers quasi 40 anys més de 35 milions de persones i el virus ebola no arriba a les 20.000 en el mateix període.

 

37:55 “Los virus emergentes continúan mutando y sobreviviendo” … ”cuando vuelven son más fuertes que antes” NOOOO, i NOOOO. Els virus òbviament muten, i sobreviuen però MAI tornen perquè MAI s’havien anat, i en tot cas no tornen més forts. És una nova tirada de daus però el dau no està carregat cap a cap costat.

 

39:12 “Cuando deforestamos el hogar de los virus, acabando con sus huéspedes naturals, necesitan otro animal en el que alojarse, nosotros.” Una visió una mica massa antropocèntrica ja que nosaltres no som més que una espècie animal més, a efectes globals. Sí es cert que a “consecuencia de la intrusión humana en hábitats previamente imperturbados” ens exposem més, hi som més aprop, però el virus està on estava i sí, necessita un altre animal, que serà el primer que es posi a tret i sigui susceptible.

 

39:15 “Los virus llevan aquí míles de millones de años, porque son astutos”… EXAGERADA!!! La vida unicel·lular no porta tant de temps, i els virus són paràsits intracel·lulars. I astúcia és un terme massa humà. Els virus no aprenen i muten … muten a una taxa constant que pot ser accelerada per algunes circumstàncies, i alguna de les variacions té èxit.

 

40:44 “There is still no cure for Ebola” Ara ja podem dir que això és fals; en el moment d’acabar la sèrie encara era cert, probablement. Ara mateix tenim una vacuna a punt de ser comercialitzada, la #Ervebo, abans coneguda com #rVSVEBOV, de Merck, de la que s’han administrat més de 260.000 dosis a República Democràtica del Congo en aquest darrer brot, encara actiu. Hi ha una segona vacuna, la #Ad26MVA, de Janssen, Johnson and Johnson, que s’està administrant, compassivament, no comercial, i ja portem uns milers de dosis. I finalment hi ha dues teràpies post-exposició que han demostrat ser millors que la existent, #Zmapp i òbviament que el NO tractament, i que són #mab114 i #regnED3, de Regeneron, que és un còctel de 3 anticossos monoclonals. Per cert, que #mab114 és un únic anticòs monoclonal aïllat d’un supervivent, tornem a la immunoteràpia de Carter només que molt més refinada.

 

I bé, això és tot el que volia explicar aprofitant la sèrie The Hot Zone. Espero no haver-vos avorrit massa. Encara que Nobody is perfect.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (219): Tota notícia sobre bioseguretat és susceptible de ser millorada.

 

Al fil de la notícia publicada pel diari ARA aquest diumenge, veure enllaç a…. https://www.ara.cat/societat/Foradant-hermetisme-biosegurat_0_2160983908.html …és bo fer algunes precisions i correccions.

 

Encara que no hi ha cap estàndard internacional, la nomenclatura P3 per anomenar un centre d’alta seguretat biològica, és una de les que s’evita més, d’origen és francesa; és més freqüent NBS3, NCB3, BSL3, CL3, etc.

 

Una màxima dels equips de protecció individual (EPIs) és que no traspassi (els guants han de ser impermeables, els vestits repel•lents als fluids; els vestits per #Ebola són de fet tant impermeables que no són gens transpirables) i així no s’entén perquè es fan servir guants “porosos” com diu la redactora quan la indumentària està feta de material repel•lent. Potser l’autora volia dir “no porosos” que és el que són el nitril, el vinil i fins a cert punt el làtex, que són els materials que es fan servir per fabricar els guants de laboratori i que han d’estar homologats i assajats.

 

Les mascaretes que es veuen a les fotos són mascaretes quirúrgiques que NO són EPIs i que serveixen més per protegir mostres que no als usuaris perquè no segellen amb la pell de la cara.

 

Això és lògic perquè VIH no és de transmissió aerògena; si es treballés amb patògens com el coronavirus del MERS, o el virus Chikungunya, o West Nile, o els virus de la grip aviària altament patogènica (HPAI), sí caldrien “autèntiques” mascaretes autofiltrants o respiradors, i aquí caldria discutir si les necessiten FFP1, FFP2 o FFP3 (habitualment aquesta darrera és la prescrita ja que dona la major protecció).

 

I, en efecte, un laboratori P3 (mal dit, recordeu) és un laboratori d’alta contenció per distingir-los de BSL4 o laboratoris de MÀXIMA contenció. En ells, les Cabines de Seguretat Biològica (CSB) són obligatòries SEMPRE que es manipulen mostres, no sols si es volen “fer créixer les cèl•lules infeccioses”. És a dir, tota obertura de vials amb mostres, siguin cultius o mostres d’animals o persones, es fa dintre de les cabines.

 

Aquestes CSB, també dites “muntatges” per la redactora (?), SÍ poden tenir una sortida d’aire externa (no és recomanable, però) i filtren l’aire (correcte) a traves de filtres HEPA (correcte) i el tornen a abocar a la sala on s’hi treballa (i això no es menciona). Aquest aspecte ÉS important perquè vol dir que les CSB HAN d’estar adequadament mantingudes i revisades perquè si no, a la llarga, abocaran aire contaminat a la zona de treball, on es troba l’operador/a.

 

Una instal•lació NBS3 ha d’estar en pressió negativa (correcte, -35 pascals en aquest cas). Però de pressions negatives n’hi ha tantes com instal•lacions ja que no hi ha un estàndard establert. En alguns casos, si el centre és complex i té zones específiques, és habitual la existència d’un gradient de pressions negatives en cascada; dins el mateix centre pots tenir fins a vuit-nou tipus diferents de sala en funció de la seva pressió negativa; la màxima pressió negativa s’assigna a la sala amb risc més alt, que en un centre com el que treballo, CReSA, correspon a la sala de necròpsies).

 

englisch_biostoffv-G-wordml02000001

 

Però un centre d’alta biocontenció, o NBS3, HA de tenir una filtració absoluta de sortida; no pot haver un centre d’alta seguretat que NO tingui filtració HEPA de sortida; i en principi els filtres de les CSB no compten. El que no és prescriptiu però sí recomanable és una filtració HEPA d’aire d’entrada, però sí es obligatòria filtració absoluta de sortida que alguns centres doblen, tenen dues etapes independents.

 

I correcte, la norma és que “cap investigador hauria de treballar sol” sobre tot amb material altament infecciós i és per això que en cas de fer-ho es poden fer servir sistemes d’home caigut o mort,… que és el que es menciona al darrer paràgraf, i que no s’estan “popularitzant” en el sentit que es fan servir solament en casos concrets.

 

Finalment, una greu errada conceptual és què ha de garantir una laboratori de bioseguretat. No és “que la salut del personal no s’exposi a cap greuge i que el material que s’hi processa es mantingui estèril i net” si no… “que la salut del personal no s’exposi a cap greuge (?) i que RES infecciós surti de la instal•lació” Ras i curt.

 

Per la resta sempre és bo que s’expliqui el que és la bioseguretat i com s’hi treballa. Bons desitjos i millors execucions al @diariara en aquest camp.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (156): Arbovirus i transfusions; Zika és possible.

A diferència del virus de la immunodeficiència humana i els virus de la hepatitis B i C, el perill dels quals, a nivell transfusional, ve de segments de població que funcionen com a transportadors o carriers, amb taxes d’infecció relativament baixes i estables i que poden estar fent donacions sense conèixer el seu status infectiu, molts arbovirus causen curtes virèmies, asimptomàtiques a més, en poblacions amb una incidència infectiva amb grans pics, amb muntanyes i valls, moltes vegades dependents de l’època de l’any, que activa o dorm els seus vectors. Aquesta freqüència variable, estacional dependent de la temperatura i de la pluviositat afegeix una complicació addicional a l’hora de valorar el seu perill transfusional.

No és un tema menor; coneixem molt més d’un centenar d’arbovirus i la majora de ells són susceptibles de transmissió per derivats sanguinis, en tant que generen virèmies significatives. A més, moltes de les infeccions per arbovirus són asimptomàtiques o bé generen un quadre de símptomes difús, amb febre i malestar, poc específic. S’està dient que el 80% aproximadament de les infeccions per Zika son asimptomàtiques; bé, aquest és el mateix percentatge que s’assignava a West Nile Virus l’any 2005 (per més detalls, http://wwwnc.cdc.gov/eid/article/11/8/05-0289b_article). I aquesta gent asimptomàtica no té cap motiu per no continuar fent donacions de sang, entrant sang al circuit. Posem un esquema i treballem sobre aquest…

Virèmia arbovirus-3

 

Aquesta gràfica mostra la virèmia i posterior generació d’anticossos en un infectat prototípic de virus de la febre del Nil Occidental (West Nile Virus). Recordem que, ara per ara, la virèmia de Zika està establerta en una setmana aproximadament; la gràfica és del tot escaient. MP-NAT i ID-NAT fan referència a tècniques de detecció d’àcids nucleics del patogen en minipools (MP), o grups de 3-5 donacions; ID-NAT fa referència a les mateixes tècniques aplicades a donació individual; les línies horitzontals en ambdós casos fan referència a la seva capacitat de detecció; allò que estigui per sobre de la línia podrà ser detectat per la tècnica, allò que estigui per sota no, i per tant estarem donant un fals negatiu; un positiu real que donem com a negatiu. La cinètica de distribució normal amb una llarga cua a la dreta fa referència a la virèmia, el nombre de virus per ml, expressat aquí pel seu genoma, ARN. Com veiem puja sense aturador des de la fiblada del mosquit fins a dia 5, s’estabilitza (dia 6) i comença a baixar a plom, de manera que a dia 9 ja es troba per sota del nivell de detecció de les tècniques de MP-NAT. A partir de dia 8 es comença a manifestar o observar la resposta immune humoral mitjançant la producció d’anticossos, inicialment IgM, pocs dies després IgG.

Habitualment, en els centres de donacions i bancs de sang, s’acudeix a tècniques MP-NAT. Si aquesta tècnica s’aplica a un donant asimptomàtic (recordem que el 80% de les infeccions son asimptomàtiques) que està a dia 1, 2 o bé a partir de dia 9 després de la fiblada d’un mosquit carregat de WNV, aquesta sang entrarà en el circuit sense aixecar cap alarma. MP-NAT ens xiula positivitats a partir d’aprox. 102, és a dir, 100 genomes per ml de sang; tot el que estigui per sota no serà detectat. Aquí torna a jugar el seu paper la dosi infecciosa mínima, quina càrrega viral cal per iniciar la infecció. Honestament, no la conec amb certessa, i pot ser molt difícil d’establir perquè probablement és hoste depenent.

Però no divaguem. Tornem a la gràfica; si en lloc de fer servir MP-NAT féssim servir ID-NAT milloraríem força la seguretat (i incrementarien molt el cost dels assajos) però encara i així, durant el primer dia i pels darrers dies de virèmia estaríem donant resultats negatius incorrectes.

Finalment si el nostre infectat desenvolupés simptomatologia, que pel cas de WNV estaria entre 3 i 10-12 dies després de la fiblada del mosquit, encara tindria un període de 3-4 dies, entre la fiblada i l’aparició de febre i altres símptomes, en el que podria donar, i únicament a partir de dia 2, altre cop, les tècniques MP-NAT el detectarien. A partir de la manifestació dels símptomes s’entén, per responsabilitat, que ni el donant doni sang ni el centre de donants li accepti la donació; les tècniques, doncs no s’aplicarien al no haver donació.

Per tant, i com a comentari general, és impossible que en una població amb una certa afectació d’infecció arboviral no entrin algunes donacions que continguin virus infecciosos.

Com podríem preparar-nos abans i durant un gran brot?

Amb un seguit de mesures: assaig de les donacions per NAT (nucleic acid tecniques; en altres paraules detecció per amplificació d’àcids nucleics de seqüències específiques dels virus que estem cercant; preferentment assajos multiplexs que permetin amb una sola reacció detectar o no múltiples patògens alhora); aquestes NAT podrien aplicar-se a minipools en períodes tranquils però quan estiguéssim en un episodi d’increment de circulació arboviral de la població caldria passar a ID-NAT; desenvolupant i mantenint al llarg del temps sistemes de vigilància capaços de detectar infeccions transfusionals; i fent investigacions retrospectives sobre els receptors de productes sanguinis de donants pels que s’acaben confirmant infeccions arbovirals.

Però també, en un brot desfermat, quan i on (mitjançant un algoritme de risc) cal aturar les donacions o recol·lecció de sang i a on recorrerem per mantenir el subministrament; en situacions més calmades, abans d’un brot, com ajornar donacions de persones que han viscut o han viatjat a àrees epidèmiques (per exemple, ara mateix Canadà estableix un període de 21 dies, i EEUU de 28 dies, per poder fer donacions si hom ha estat en zona epidèmica de Zika). I en tot moment, mantenir l’eficàcia i eficiència dels mètodes o etapes d’inactivació que es van començar a instaurar amb l’adveniment de la Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida (SIDA); aquestes etapes han fet extremadament segurs derivats sanguinis com els factors de coagulació, les immunoglobulines intravenoses, etc., que s’obtenen a partir del plasma. Però cal tenir mètodes eficients i eficaços per a tots els derivats, inclosos aquells més làbils, o amb menys processat, com poden ser els components cel·lulars del fraccionament; plaquetes o eritròcits.

I el repte definitiu; tot això s’ha de fer econòmic, i fàcil tècnicament, per poder-se implantar sense problemes als països afectats que no estan habitualment en una bona situació econòmica.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Comentaris virus-lents (155): Zika i sang? Elemental, doctor…

Noticia de premsa…

http://www.reuters.com/article/us-health-zika-brazil-blood-idUSKCN0VD22N

Pot semblar alarmista?

Infectats de Zika per transfusió? Doncs sí, i no cal considerar això una noticia alarmista “per se”. Qualsevol virus que genera virèmia, presencia de virus a sang i sobre tot aquells casos en els que la virèmia avança en uns quants dies a la manifestació de simptomatologia clínica, o és manté després de la resolució d’aquesta, pot passar a les donacions de sang i els seus hemoderivats corresponents. Una persona malalta no anirà a donar sang; una persona aparentment sana port donar sang i trobar-se malalta un o dos dies després i no té ja cap control sobre la seva sang.

Cap control? Ell, o ella no, però hi ha tota una estructura que està dissenyada, des de l’adveniment de la SIDA per blocar la presencia dels virus “coneguts” a les donacions i, com una segona barrera, unes tècniques dissenyades per inactivar-ne a eliminar-ne els que puguin passar els filtres diagnòstics, entre ells els virus desconeguts, aquells que encara no cerquem. Son tractaments diversos que s’apliquen als derivats sanguinis com factors de coagulació, immunoglobulines, etc. Per saber-ne més al respecte podeu anar a les entrades 66 https://comentarisviruslents.org/2014/11/17/comentaris-virus-lents-66-inactivacio-virica-el-sant-greal-1/ i 67 https://comentarisviruslents.org/2014/11/23/comentaris-virus-lents-67-inactivacio-virica-el-sant-greal-2/ .

Blood dosis

Per tant Zika es pot transmetre per sang? Sí. És aquesta via rellevant? No. És la meva opinió, però; el control sobre les donacions i la segregació que se’n fa per tècniques d’amplificació de àcids nucleic per retirar les donacions individuals infectades redueix molt aquesta possibilitat. Que això passi el primer quadrimestre del 2015 permet raonar que en aquell moment Zika no era un “problema” tan greu i no mereixia ser cercat a la sang. Si ho és, i es cerca ara, ja us dic jo que poc Zika arribarà a sang o hemoderivats en format final. Comparativament la via sexual aportarà molts més casos, perquè al recaure en individus i accions “aleatòries” i actes impulsius (molts cops) i no haver en molts casos una educació sexual adequada o un subministrament efectiu de mesures preventives, farà aquesta via molt més incontrolable.

A més, aquesta via, a través de la sang, ja va ser reportada a l’epidèmia de Zika de 2013-2014 a la Polinèsia Francesa (per localització veure mapa més avall). Si voleu llegir l’article en anglès, l’enllaç és … http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20761 . Un resum? El més gran brot fins el de Sud-Amèrica, amb més de 28.000 afectats, un 11% de la població. El que van fer aquestos investigadors va ser molt senzill; assumint la posibilitat de virèmia i pas del virus a les donacions van assajar retrospectivament (a toro pasado) la presència de virus a més de 1500 donacions individuals i van trobar-ne que 42, un 3% aproximadament, eren positives. Les donacions s’agafaren…  only from voluntary donors who are asymptomatic at the time of donation, justament el que deiem abans.

French_Polynesia_on_the_globe_(French_Polynesia_centered)_svg

A més els investigadors es molestaren en sequenciar el virus que aïllaren de les donacions i van veure que tenia una homologia del 99,6% amb la seqüència inicialment reportada del virus al començament del brot. Blanc i en ampolla? Sí, en efecte.

Els donants que resultaren positius a Zika van ser trucats telefònicament per investigar si havien patit amb posterioritat a la donació una síndrome febril compatible amb Zika (erupcions cutànies, conjunctivitis, artralgia). Dels 42 donants positius per amplificació d’àcids nucleics (AN) assajats, 11 van declarar que havien experimentat una síndrome d’aquesta mena entre 3 i 10 dies després que donaren sang.

Fins a la data de l’estudi, publicat a mitjans d’abril del 2014, no es van registrar cap infecció per Zika post-transfusional en aquells malalts receptors de lots o dosis de sang positiva a Zika per tècniques de biologia molecular. No tinc més dades però sembla que cap de les dosi conflictives va propagar la infecció més enllà.

Això ens recorda un paradigma en aquest camp i és que una senyal positiva en biologia molecular no correlaciona al 100% amb la infectivitat; i un segon paradigma, i és que tota infecció és habitualment dosis dependent; per sota d’un llindar no hi ha efecte.

Però aquestes, aquestes són altres històries.