Faré un spoiler directe…si a partir d’aquí ja els hi ve mandra no els caldrà continuar llegint. A la pregunta, I amb la vacuna de la CoVID19 tu que faràs, la meva resposta serà “El primer de la fila, quan em toqui”.
“Al març 2021 hi ha vacuna vs #SARSCoV2 disponible i aprovada, i estem en onada incidència #CoVID19…altre cop. Li ofereixen posar-se-la. Què decideix?”
Sí, sense dubte 53%
No, de cap manera 10%
Sí, però a la tardor 14%
No encara. 2022? 22%
Això em permet algunes reflexions i comentaris…
El criteri més important de les vacunes és la seva seguretat; quan sap que una vacuna l’administrarà vostè a 100.000 persones, tenir efectes adversos greus en el 0,01% dels vacunats (10 persones) podria ser tolerable. Quan vostè sap que caldrà vacunar a 1.000 milions de persones això suposa 100.000 persones en aquest grup d’efectes adversos; és el mateix però no és igual.
A l’enquesta, tenim un petit percentatge (10%) que no se la posarà de cap manera i en bona mesura aquesta serà la raó. Decisió personal però basada en una premissa errònia.
Aquestes vacunes, un cop aprovat els seus dossiers seran tan segures com les que han seguit una guia més clàssica (i més llarga). Les fases d’assajos s’han complert, totes, la 1, la 2, i la 3, amb una “n” (individus enrolats) a cada fase més que suficient (de desenes, centenars i desenes de milers, respectivament), i amb dissenys coherents i ja disponibles en obert. Que la epidèmia estigués en un punt àlgid ha ajudat també perquè per tenir resultats i diferencies significatives entre el “braç” vacunat i el que no, placebo, cal tenir casos, molts casos. S’ha anat molt ràpid, sí, però MAI s’havien abocat tants diners, i s’havien aprofitant coneixements i estructures prèvies com ara, i MAI la burocràcia havia estat tant flexible (possiblement a expenses d’aparcar altres dossiers i carpetes). Per tant les vacunes seran tan segures com altres a nivell de registre, altra cosa és la percepció que ha generat la rapidesa i algunes comparacions odioses (Ebola, VIH, etc.). I això és el que representaria el 36% agregat dels que es vacunarien a la tardor o al 2022. Volen donar temps a les vacunes per que demostrin la seva eficàcia en el terreny i donar temps a que es manifestin efectes adversos de llarga durada. Això és una plena fase 4, que s’aplicarà a totes les vacunes que surtin i que es pot considerar com una farmaco-vigilància; les vacunes estan sota la lupa sempre.
Què faré jo? Em vacunaré sense dubte, quan em toqui o em convoquin (estant exposat a SARSCoV2 al centre de treball potser no seré el darrer col·lectiu). Però potser acabo coincidint amb la gent que diu que es vacunarà a la tardor… perquè el procés serà complex i lent.
Mentre tant, no facin gaire cas als venedors de fum que anuncien vacunacions en setmanes i massives, de milions de persones; el repte logístic que ens ve és enorme. La vacunació necessita, demana, temps.
Però bé, ens vacunarem, els que es vulguin vacunar perquè la vacunació és voluntària, una cosa molt diferent és que realment sigui una opció això de no vacunar-se. Però… amb quina? Òbviament, crec que si els dic que no podrem escollir ja ho tenen coll avall; ens vacunarem amb la que prescrigui el Departament de Salut a on vivim. Però, plantejada la pregunta com si fóssim lliures… “I als que contesten que sí es vacunarien vs #SARSCoV2, quina preferirien amb el que saben o han escoltat?.” (veure a … https://twitter.com/XavierAbadMdG/status/1330927053793845250?s=20). Els resultats foren…
Pfizer/Moderna (mRNA) 22%
Oxford-Astrazeneca 39%
Una de virus inactivat 15%
Totes seran prou bones 24%
I això em permet fer alguns comentaris i recordatoris…. jo seria del grup del 24% (que no és majoritari). La majoria relativa opta per la vacuna de Oxford, la #ChAdOx1nCoV19. Potser perquè va ser la més mediàtica en els seus inicis, de fet és una vacuna vectoritzada no replicativa, una tecnologia “nova” que l’únic exemple semblant que tindria comercialment seria la vacuna vs #ebola, la #ervebo de #Merck. Hi ha un altre desenvolupament, xinés, a càrrec de Cansino i basada en Adenovirus 5 (ad5) humà. Jo me la posaria, la de Oxford, vull dir (la basada en Ad5 probablement fracassarà) i de fet és probable que sigui la que li toqui a la majoria ja que és, amb diferència, la que té l’estoc fabricat real més alt (a finals d’any 2020 es parla de 2000 milions de dosis), i la de mes fàcil logística (la més barata, i de dues dosis, però es pot conservar refrigerada).
Les vacunes basades en mARN (la BNT162b2 de Pfizer BioNTech i la mRNA1273 de Moderna) no s’ha fet servir mai, NO provocaran, de cap manera, cap mena de modificació en el nostre genoma (ho sento però això és una absurditat, IMHO); per mi el dubte rau no tant en que generin resposta si no en la durada de la mateixa. I en la complicació logística que suposarà per Pfizer assegurar una distribució i conservació a -75ºC. Ara mateix no crec que massa gent a Catalunya s’acabi vacunant amb aquesta vacuna.
I la vacuna de virus inactivat també me la posaria… seria l’elecció dels que es volen vacunar a la manera clàssica, amb un virus inactivat, potser l’estratègia més segura (però en els processos d’inactivació vírica també es poden donar errades). Dissortadament per ells i elles (i per mi) les vacunes inactivades semblen circumscrites a empreses xineses (Sinovac, Sinopharm, Wuhan Institute of Biological Products)i encara estan en algun lloc entre la fase 2 i la fase 3. I no crec que surtin del mercat xinés, que probablement les absorbirà. En tot cas, si està aprovada, per mi serien intercanviables.
Clar que estar aprovada per la FDA (agencia americana) o la EMEA (agencia europea) és una cosa, i la mateixa aprovació per part de l’agència russa o xinesa una altra. És el mateix però no és ben bé igual.
Fa uns anys vaig saber d’una remota i llunyana possibilitat de poder accedir a certa vacuna. La malaltia que causa l’agent biològic contra el que protegia dita medicació tenia certament ben poques probabilitats de manifestar-se, tot i existir la possibilitat per haver succeït ja en el passat. Això vol dir que aquest producte no té una gran població que la necessiti a mode preventiu; els serveis d’emergència i de primera resposta a tot estirar.
Amb aquestes dades, algú em va oferir sondejar els especialistes de certa unitat de primera resposta antiterrorista, a fi i efecte de saber la predisposició a rebre voluntàriament la vacuna a mode preventiu en cas de disposar-ne, ja que d’existir alguna vegada aquest agent biològic en un entorn no natural, només aquests especialistes s’haurien de fer càrrec. Doncs bé, el sondeig revelà una predisposició poc més que residual rebutjant la gran majoria la oportunitat (en cas que acabés arribant, que tampoc). Tot i ser els enquestats especialistes, només el 0.5% va mostrar interés en la validació per organismes oficials, com la AEMPS i EMA, mentre que un 90% ho va rebutjar directament. Els resultats d’aquest exemple suggereixen desconfiança.
Amb la COVID-19 que ha matat milers i milers de persones arreu del mon, segueix havent una desconfiança preocupant. Un remei per esvair els dubtes és la informació «4C» (clara, concreta, concisa i constant) des dels organismes oficials, reforçada per altres canals com aquest mateix, fent incansable pedagogia i difusió a l’abast de tothom que vulgui saber.
La ignorància té remei; la estupidesa no.
Gràcies per l’article Xavier, i disculpa per obviar dades al text; estic obligat a fer-ho.
Puc afegir al comentari anterior que la vacuna a la qual em refereixo és utilitzada en certs exèrcits estrangers des de fa temps. Vull dir, que no es tractava d’un producte experimental ni nou, ni molt menys.
comentarisviruslents 
Fa uns anys vaig saber d’una remota i llunyana possibilitat de poder accedir a certa vacuna. La malaltia que causa l’agent biològic contra el que protegia dita medicació tenia certament ben poques probabilitats de manifestar-se, tot i existir la possibilitat per haver succeït ja en el passat. Això vol dir que aquest producte no té una gran població que la necessiti a mode preventiu; els serveis d’emergència i de primera resposta a tot estirar.
Amb aquestes dades, algú em va oferir sondejar els especialistes de certa unitat de primera resposta antiterrorista, a fi i efecte de saber la predisposició a rebre voluntàriament la vacuna a mode preventiu en cas de disposar-ne, ja que d’existir alguna vegada aquest agent biològic en un entorn no natural, només aquests especialistes s’haurien de fer càrrec. Doncs bé, el sondeig revelà una predisposició poc més que residual rebutjant la gran majoria la oportunitat (en cas que acabés arribant, que tampoc). Tot i ser els enquestats especialistes, només el 0.5% va mostrar interés en la validació per organismes oficials, com la AEMPS i EMA, mentre que un 90% ho va rebutjar directament. Els resultats d’aquest exemple suggereixen desconfiança.
Amb la COVID-19 que ha matat milers i milers de persones arreu del mon, segueix havent una desconfiança preocupant. Un remei per esvair els dubtes és la informació «4C» (clara, concreta, concisa i constant) des dels organismes oficials, reforçada per altres canals com aquest mateix, fent incansable pedagogia i difusió a l’abast de tothom que vulgui saber.
La ignorància té remei; la estupidesa no.
Gràcies per l’article Xavier, i disculpa per obviar dades al text; estic obligat a fer-ho.
Puc afegir al comentari anterior que la vacuna a la qual em refereixo és utilitzada en certs exèrcits estrangers des de fa temps. Vull dir, que no es tractava d’un producte experimental ni nou, ni molt menys.