comentarisviruslents

El MERS coronavirus (o Middle East respiratory syndrome coronavirus) va trencant barreres i desmentint axiomes que semblaven certs fa uns pocs mesos. L’OMS segueix considerant que no sembla fàcilment transmissible entre humans de manera sostenible, la qual cosa permetria mantenir sota control.

No obstant això, en la segona meitat del passat mes de maig van emmalaltir quatre membres d’una mateixa família en una província sud-oriental d’Iran, una de les quals d’extrema gravetat. No es pot descartar, però, que les quatre persones haguessin estat exposades a una font comuna d’infecció, i no s’infectessin unes a les altres.

Han començat a aparèixer casos secundaris, també. Aquests casos són persones que s’infecten a partir del contacte amb una persona infectada, el que corrobora la transmissió persona-persona. El Centre de Control de Malalties (CDC, en anglès) va detectar a principis de maig la infecció amb MERS coronavirus d’una persona després d’haver estat en contacte amb un infectat, que havia retornat a finals d’abril d’Aràbia Saudita, ja infectat. El cas secundari no va requerir assistència mèdica i desenvolupar anticossos (va seroconvertir).

El que comença a estar clar és una de les fonts de la infecció. Així, un grup d’investigadors han establert (veure New England Journal Of Medicine (NEJM), http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1401505) un nexe entre un propietari de camells de 44 anys del sud-oest Aràbia Saudita, que va morir el novembre passat per la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) i els camells: tant camells com a propietari estaven infectats amb el «mateix» virus; alguns camells es van infectar primer (mostraren congestió nasal i mucositat) i l’home va emmalaltir després de tractar amb un medicament el nas dels animals (suposa contacte estret, no ocasional), a la setmana d’emmalaltir dels animals, mostrant una simptomatologia semblant a la de un refredat. Hospitalitzat a principis de novembre, va morir dues setmanes més tard. Ja havia sospites fundades d’aquesta transmissió camell-humans però en aquest cas es va poder evidenciar de manera total i inequívoca. Això no exclou que hi hagi altres animals que també transmetin aquests coronavirus als éssers humans. A principis de juny l’OMS va assegurar que el nombre de persones infectades havia arribat a les 800, de les quals unes 300 han mort. La majoria dels casos es donen a l’Aràbia Saudita i països veïns, i quan s’han detectat casos en altres països, com els EUA, Canadà o ONG Kong sempre s’ha trobat un nexe en forma de viatger o turista a la primera zona esmentada. Em pregunto si no estarem incorrent en l’error de «Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit» i no caure en que podem estar davant d’una infecció amb un gran nombre de casos subclínics o infradiagnosticats, i agafar-nos a la idea, per ara certa, de l’esporàdica, per ineficient, transmissió entre humans.

Mentrestant el virus i els seus mecanismes de replicació i variabilitat poden trobar una nova combinació just abans d’un període de grans aglomeracions, com les festivitats religioses del Ramadà, a finals d’aquest juny, per estendre de forma marcada i intensa, com la majoria de les infeccions respiratòries.

Per cert, els camells sí que van aconseguir recuperar-se.

Però aquesta, aquesta és una altra història.