comentarisviruslents

Chikungunya, un remot conegut.

Aquells que caminen geperuts, retorçats, això és el que significa kungunyala, en la llengua makonde, parlada al centre d’Àfrica, i d’aquí ha derivat Chikungunya (llegeix-lo com chiki-en-GUN-yah). La primera descripció d’un brot epidèmic d’aquesta malaltia data de principis de la dècada dels 50 del segle passat, en l’altiplà de Makondo, al costat de la frontera entre Tanzània i Moçambic. D’aquí va donar el salt a Àsia; el primer brot asiàtic descrit va ser a Calcuta el 1963 (amb més de 100.000 casos i 200 morts) i es van anar donant brots cíclics entre 1960 i 1982 a Àfrica i Àsia. I, una mica sobtadament, va deixar de detectar.

Les persones que pateixen la malaltia poden patir febre per sobre de 40°C (de dos a tres dies), eritemes, mal de cap, dolor i inflor articular, artritis generalitzada que pot ser discapacitant, calfreds, nàusees, vòmits, i ocasional infecció a la conjuntiva i fotofòbia. Els dolors articulars, que resolen habitualment en un parell de setmanes, poden romandre o reaparèixer fins a diversos mesos després de la primera crisi sobretot en adults i gent gran.

A les persones afectades no se’ls pot donar un altre tractament que no sigui descans en llit, reposició de fluids, i antipirètics (evitant l’aspirina) i antiinflamatoris. No hi ha una altra, ja que no hi ha cap vacuna aprovada.

Ja en aquells dies se sabia que el virus Chikungunya, afortunadament, no es transmetia de persona a persona (com el virus influença o virus de la SIDA) sinó que necessita d’un vector artròpode, d’un missatger, habitualment mosquits del gènere Aedes (aegypti, albopictus, …), que també són transmissors del virus de la febre groga i el virus del dengue. Aquests missatgers succionen sang d’un individu infectat i poden transmetre el virus amb la seva picada a un altre humà. Si no hi ha missatger no hi ha possibilitat de brot, i no tots els mosquits valen, només algunes espècies del gènere Aedes però també algunes espècies dels gèneres Culex, Mansonia, etc. A Europa, l’absència de vectors competents determinava que només es descrivissin casos importats (turistes que adquireixen la malaltia, s’infecten, en un país endèmic i la manifesten a la tornada del viatge) i que no hi hagués perill d’un brot epidèmic.

I amb el segle XXI, emergència.

L’any 2005, un brot de Chikungunya va causar estralls en diferents illes de l’Oceà Índic. Només a l’illa Reunió (possessió francesa a l’Índic) es van comptabilitzar més de 200.000 afectats i uns 200 morts. Els vectors van ser, principalment Aedes albopictus, Aedes aegypti i Anopheles gambiae.

Des de 2005 s’han reportat prop de 1,5 milions de casos de Chikungunya a l’Índia; en algunes zones concretes prop del 50% de la població està afectat.

El virus havia tornat, si és que es va anar alguna vegada, i sembla que ara per quedar-se. Però, alguna cosa havia canviat, subtilment. Ara, Chikungunya no només es transmet per mitjà d’Aedes aegypti com cap clàssicament, sinó que ha enrolat per la seva causa a Aedes albopictus (més conegut com mosquit tigre), un mosquit de mida petita però molt agressiu, d’hàbits diürns, molt lligat a punts d’aigua (petits recipients, bols, safates on s’acumula l’aigua de pluja o de reg) en llocs frescos i ombrívols per la vegetació circumdant. Aquest mosquit, com a conseqüència del canvi climàtic i de la globalització del comerç, ha desbordat la seva residència habitual (sud-est asiàtic) i s’ha introduït a Europa (el 1990 es detecta al nord i centre d’Itàlia, arribant a Roma el 1997; en Espanya es detecta el 2004, a Sant Cugat del Vallès, Catalunya; també ha estat descrit a França i Suïssa). Així doncs, el vector ja estava a Europa.

I en aquestes, en els mesos d’estiu del 2007, en un parell de poblets separats per un riu al nord d’Itàlia (Ravenna), prop de 200 persones van emmalaltir, i 11 van ser hospitalitzades, d’un brot epidèmic caracteritzat per un fort però curt estadi febril, exantemas i intens dolor articular que persistia encara en acabar la febre. El brot es va resoldre, autolimitar, en menys d’un mes. Ens sona? Sí, era Chikungunya amb la sorpresa que cap dels afectats s’havia desplaçat a cap país endèmic. En capturar mosquits tigre dins la zona afectada es va comprovar que albergaven el genoma del virus, per tant, actuaven de vectors. El binomi virus-vector s’havia establert, ni que fos una vegada, a Europa.

Aquests dos poblets han adquirit la dubtosa distinció d’albergar el primer brot epidèmic a Europa d’una malaltia fins ara només coneguda als tròpics. És una més de les conseqüències laterals i indesitjades de la globalització i l’escalfament global, i obre la porta a una possible entrada d’agents encara més perillosos com els causants del dengue, la febre groga o la febre de la vall del Rift ja que els vectors que permeten la seva propagació ja estan entre nosaltres.

I ara, a Catalunya ja tenim una petita col·lecció de casos importats diagnosticats de Chikungunya i també al nostre vector fermament instal·lat al Maresme i el Vallès. Els daus es van carregant …

Però, aquesta, aquesta ja és una altra història.