comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Archivos en la Categoría: virus hemorràgics

Comentaris virus-lents (89): Delivering on the cutting edge of the sword, Categoria A (i 2).

Deja un comentario Publicado por en marzo 7, 2015

Reprenem allò que vam iniciar a l’entrada 84 fa unes setmanes. Quan enviem una mercaderia perillosa (unes mostres d’un virus de febre hemorràgica, com el virus de la febre de la vall del Rift o, perquè no, unes espores de Bacillus anthracis, o un cultiu de Mycobacterium tuberculosis o unes suspensions víriques de influenza aviar altament patògena) contraiem una sèrie d’obligacions. Aquest és un extrem que no està gens clar per molt personal de centres de recerca o  instituts. L’expedidor té la responsabilitat de classificar adequadament les substancies infeccioses; denominar-les correctament fent servir la corresponent designació oficial de transport i el corresponent numero (codificació) de les Nacions Unides (UN); empaquetar-les correctament; etiquetar el paquet corresponent amb les marques o etiquetes pertinents; generar tota la documentació de transport necessària pel transportista però també per les duanes (sí, a Europa encara cal passar duanes, particularment per materials infecciosos, sí tenim alguna cosa a declarar); contactar i acordar el transport amb el transportista i notificar al receptor de la sortida del paquet.

KIDS62AWR

Déu n’hi do, no? I semblava fàcil enviar un paquet. Si no ho fem tot correctament correm el risc que el nostre paquet no arribi o es retardi de tal manera que deixi de ser útil (per dubtes a nivell del propi transportista o bé per quedar bloquejat a duanes que demana més documentació o explicacions). Recordem que el material infecciós a més de perillosos acostuma a ser força “fràgil” o “inestable”. Si se’ns descongela el material infecciós transportat en neu carbònica (diòxid de carboni sec) la mostra pot perdre les seves qualitats en qüestió d’hores o dies.

Es distingeixen 9 classes de mercaderies perilloses. Pels que gestionem el transport de material infecciós ens interessen principalment tres classes: la classe 3 de inflamables; la classe 6 d’infecciosos i tòxics i la classe 9 la miscel·lània de mercaderies perilloses (on es troba la neu carbònica).

Si ens centrem en la classe 6 distingim entre toxines o tòxics (Divisió 6.1) i materials infecciosos (Divisió 6.2). El tema es complica perquè dintre de la divisió 6.2 distingim diferents categories; les substancies infeccioses (o materials de Categoria A); les substàncies biològiques (epp! també són infeccioses, descrites com materials de Categoria B); els productes biològics; els organismes i microorganismes modificats genèticament; els residus mèdics o clínics i els espècimens exemptes de pacients humans o animals…Ens agrada molt fer caixetes!!

InfectiousSymbol

Baixen un graó més al detalls i parlem de la categoria A, i deixem la categoria B per una futura entrada. La categoria A es definida com una substància infecciosa que en ser transportada, si es donés una exposició a l’exterior, seria capaç de causar incapacitat permanent, o malalties mortals o molt greus en essers humans o animals sans, immunocompetents. La designació oficial de transport d’aquestes substàncies quan afecten a humans (i animals) es Infectious substance, affecting humans, mentre que el seu codi de Nacions Unides és el UN2814. Si l’agent infecciós afecta exclusivament a animals, no pot infectar humans, la designació oficial de transport és Infectious substance, affecting animals, amb codi UN2900. Per cert no busqueu una lògica en els codis, no la té.

I de quines substàncies estem parlant (per variar en lloc de posar-vos el link us deixo el llistat). Doncs per Infectious substance, affecting humans, amb UN2814 tenim:

  • Bacillus anthracis (solament cultius)
  • Brucella abortus (solament cultius)
  • Brucella melitensis (solament cultius)
  • Brucella suis (solament cultius)
  • Burkholderia mallei – Pseudomonas mallei – Glanders (solament cultius)
  • Burkholderia pseudomallei – Pseudomonas pseudomallei (solament cultius)
  • Chlamydia psittaci – avian strains (solament cultius)
  • Clostridium botulinum (solament cultius)
  • Coccidioides immitis (solament cultius)
  • Coxiella burnetii (solament cultius)
  • Crimean-Congo hemorrhagic fever virus
  • Dengue virus (solament cultius)
  • Eastern equine encephalitis virus (solament cultius)
  • Escherichia coli, verotoxigenic (solament cultius)
  • Ebola virus
  • Flexal virus
  • Francisella tularensis (solament cultius)
  • Guanarito virus
  • Hantaan virus
  • Hantavirus causing hemorrhagic fever with renal syndrome
  • Hendra virus
  • Hepatitis B virus (solament cultius)
  • Herpes B virus (solament cultius)
  • Human immunodeficiency virus (solament cultius)
  • Highly pathogenic avian influenza virus (solament cultius)
  • Japanese Encephalitis virus (solament cultius)
  • Junin virus
  • Kyasanur Forest disease virus
  • Lassa virus
  • Machupo virus
  • Marburg virus
  • Monkeypox virus
  • Mycobacterium tuberculosis (solament cultius)
  • Nipah virus
  • Omsk hemorrhagic fever virus
  • Poliovirus (solament cultius)
  • Rabies virus (solament cultius)
  • Rickettsia prowazekii (solament cultius); Rickettsia rickettsii (solament cultius)
  • Rift Valley fever virus (solament cultius)
  • Russian spring-summer encephalitis virus (solament cultius)
  • Sabia virus
  • Shigella dysenteriae type 1 (solament cultius)
  • Tick-borne encephalitis virus (solament cultius)
  • Variola virus
  • Venezuelan equine encephalitis virus (solament cultius)
  • West Nile virus (solament cultius)
  • Yellow fever virus (solament cultius)
  • Yersinia pestis (solament cultius)

I per Infectious substance, affecting animals, amb codi UN2900.

  • African swine fever virus (solament cultius)
  • Avian paramyxovirus Type 1–Velogenic Newcastle disease virus (solament cultius)
  • Classical swine fever virus (solament cultius)
  • Foot and mouth disease virus (solament cultius)
  • Lumpy skin disease virus (solament cultius)
  • Mycoplasma mycoides – Contagious bovine pleuropneumonia (solament cultius)
  • Peste des petits ruminants virus (solament cultius)
  • Rinderpest virus (solament cultius)
  • Sheep-pox virus (solament cultius)
  • Goatpox virus (solament cultius)
  • Swine vesicular disease virus (solament cultius)
  • Vesicular stomatitis virus (solament cultius)

Mireu que en molts casos es parla de “solament cultius”. Això vol dir que afecta a material propagat o crescut intencionadament, i per tant amb un alt títol, és a dir, moltíssimes partícules víriques per mil·lilitre. Per tant una mostra directa d’un animal o persona infectada no entraria en aquesta definició. Així una mostra d’una persona infectada amb Rift Valley fever virus no és tècnicament categoria A, però si fem créixer aquesta mostra en un sistema experimental, si l’enriquim, sí que passa a categoria A. Això no val per l’Ebola, i altres virus hemorràgics com Marburg, on tot material és categoria A, independentment el fem créixer o no. Una mica gris tot plegat, no?

Bones i llargues llistes, eh? Doncs no tant. No trobeu que manquen alguns virus? Llegiu la llista altre cop, i penseu. La solució…al final.

De tota manera a l’hora d’enviar el material es segueix la norma del triple embalatge o triple packaging. El primer conté el patogen; aquest envàs ha de ser rígid i hermètic. Aquest envàs ha de trobar-se dintre d’un segon envàs, també estanc (però no necessariament rígid) que ha de contenir també prou material absorbent per retenir el material infecciós si l’envàs primari es trenqués. Finalment l’envàs secundari es trobi dins d’un envàs terciari que ha de mostrar al seu exterior totes les identificacions i marcatges necessaris per poder saber que hi ha dins sense obrir el paquet. Aquests materials i embalatges porten uns marcatges específics que ens donen seguretat que han estat testats per aguantar caigudes lliures de 8-9 metres, fortes diferencies de pressió, gran estanquitat i altíssima resistència a les punxades o penetracions.

Category A parcel-3 containers

Les quantitats estan força limitades, a 50 g per enviament. I també hi ha una restricció a la mida del paquet que ha de mesurar més de 10 cm per cadascuna de les dimensions; això es fa per garantir que el paquet serà prou gran i per tant basant visible i localitzable.

I els virus us pregunteu? Heu vist al llistat el SARS Coronavirus (veure entrada 37)? I el MERS Coronavirus (veure entrades 7, 42 i 56)? El primer provocà un alerta molt seriosa entre el 2002 i el 2003 mentre el segon, amb una mortalitat per sobre del 30%, està ben actiu actualment a tota la Península Aràbiga. I això porta al lema final; que un material no estigui al llistat de categoria A no impedeix que el puguem classificar com a tal, si considerem que pot suposar un risc massa elevat. Això però, encareix molt el preu de l’enviament i la gestió dels permisos. Zones grises, zones grises.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Hantavirus, Influenza aviar H5N1, MERS Coronavirus, salut pública, SARS coronavirus, transport mat. infecciós, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (88): Incident Ebola al CDC; el diable està als detalls.

Deja un comentario Publicado por en febrero 26, 2015

El mes de desembre de 2014, els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) van reportar que una petita quantitat de material procedent d’un experiment que formava part d’un estudi amb virus Ebola havia estat transportat de forma segura entre la instal•lació de nivell de bioseguretat 4 (NBS4) a una altra de nivell de bioseguretat 2 (NBS2); un incís, un laboratori de nivel 2 ve a ser un laboratori hospitalari amb cabines de seguretat biològica. Res problemàtic si no fora perquè les mostres transferides tenien certa probabilitat de contenir virus infecciosos. El material transferit inadequadament es va portar al laboratori NBS2 en un contenidor hermètic però un cop allà es va obrir i es van manipular les mostres.

Chemtution-suit-03Treball a cabina de seguretat biològica amb indumentària amb pressió positiva

L’estudi en qüestió implicava prendre dos hisops orals idèntics de cobais, infectats amb dues variants del virus Ebola, que es dipositaven en dues sèries de tubs; un per estudis amb virus viables (marcats com VTM, Virus Transport Medium) i un altre per a estudis a partir de material inactivat (els tubs als quals anaven a parar els hisops contenien un tampó de lisi). Els tubs eren idèntics en la seva grandària i marcatge, i només es diferenciaven pel color dels taps i les etiquetes. Aparentment es van usar processos d’inactivació aprovats, que s’havien revisat recentment, però no van servir per a molt, perquè l’error humà d’un tècnic que prengué el set de mostres equivocades (les no inactivades) cap el laboratori NBS2 va materialitzar el risc. El diable està en els detalls (i si no llegiu atentament la seqüència de l’incident a les pàgines 6 a 8, Description of the event de l’informe complet). Ve a ser una cosa per l’estil, si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.

KIDS62AWRContenidors habituals per transport de materials infecciosos (per més detalls veure entrada 84)

L’informe de la CDC (veure link al final de l’entrada) cita dues recomanacions que en el seu moment (en una avaluació d’un incident previ) no es van implantar completament en aquell laboratori: la instal•lació d’un sistema de càmeres per a una segona verificació de punts crítics de seguretat i el ús adequat de Certificats de Transferència de Materials (MTC’s). A més es considera causa probable l’absència d’una programació d’estudi escrita i aprovada per un supervisor, i, la-mare-de-totes-les-causes, que l’esquema de treball planificat no s’havia dissenyat amb la ment posada en minimitzar la possibilitat d’errades humans conduents a una exposició potencial.

Afortunadament l’incident es va comunicar de forma ràpida i es van prendre mesures per minimitzar l’exposició del personal. Cap persona va resultar infectada, a la data d’aquesta entrada han transcorregut ja molt més dels 21 dies convinguts com a límit per manifestar simptomatologia en la persona que va manipular el material (recordem però que altres estudis marquen períodes superiors, de l’ordre de 30 dies, veure entrada 60 del blog). De fet, quan es van buscar virus infecciosos en els hisops del dia previ i del dia posterior a l’incident es va confirmar l’absència d’infectivitat en totes les mostres.

Els últims incidents al CDC han portat a crear la figura del Director Associat de Seguretat. La breu descripció de les seves funcions (veure el primer link, paràgraf final) és un exemple de sentit comú però deixa un pel perplex; s’ha d’entendre que tot això ja es feia i es feia bé però que ara es farà més i millor, no?

Però aquesta, com sempre, és una altra història.

Noticia curta del CDC: http://www.cdc.gov/media/releases/2015/s0204-ebola-lab.html

Informe complert: http://www.cdc.gov/about/pdf/lab-safety/investigation-into-dec-22-2014-cdc-ebola-event.pdf

avaluació de riscos, biocontenció, bioseguretat, etapes inactivació, Infeccions Laboratorials (LAIs), instal·lacions bioseguretat, salut pública, transport mat. infecciós, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris viruslents (80): Guerra de xifres; xifres de guerra. Not so bad, but…

Deja un comentario Publicado por en enero 12, 2015

Ebola: Cop d’ull general actual

En la present entrada fem una actualització del nombre d’afectats i de la progressió de l’Ebola als països africans més afectats. No ens ocuparem dels casos puntuals fora del focus, resultat d’infeccions de personal sanitari (cas de Madrid, per exemple) o del trasllat a llocs d’origen de personal infectat.

Dels tres països afectats sembla que hi ha una tendència de clara milloria (reducció de casos) per Libèria; una situació caòtica (sense tendència clara) a Guinea i una estabilització (veníem d’increments molt intensos) a Sierra Lleona. Tanmateix a Libèria la taxa d’atac de la malaltia es de més de 200 casos confirmats i probables per 100.000 habitants; 26 casos per cada 100.000 habitants a Guinea i 170 casos per cada 100.000 habitants a Sierra Lleona.

Encara que sembla que el nombre de places als hospitals per aïllar i tractar els afectats comença a ser el adequat hi ha el problema seriós que en molts casos no estan massa a prop (amb unes comunicacions infernals) de les zones afectades, que també canvien amb el temps.

La taxa de mortalitat entre els pacients hospitalitzats es troba al voltant del 60% (sense diferencies substancials entre els països).

Han resultat infectats un total de 820 treballadors sanitaris (metges, metgesses, infermers/es) amb un total de 488 morts.

En números rodons s’han comptabilitzat 20.000 casos confirmats, probables o sospitosos als tres països amb un total de més de 8000 morts. La incidència de la malaltia és equivalent entre dones i homes (no hi ha variació lligada al sexe). Sí que hi ha un increment de l’afectació amb l’edat, resultant els nens els menys afectats (33 per 100.000 nens), i la tercera edat (per sobre dels 45 anys) la que més (125 per cada 100.000 individus).

L’ultima instantània (traspàs d’any)

A Guinea 74 casos nou confirmats en una setmana (la primera de gener), d’ells 40 en dos districtes del 19 que han informat de casos confirmats o probables.

A Libèria s’ha passat de prop 300 casos confirmats setmanals al mes d’agost i setembre als 8 casos confirmat i 40 probables la primera setmana de gener. El districte de la capital Monròvia, és el que acumula la majoria de casos (6 confirmats i 33 probables); que 12 dels 15 districtes de Libèria no informessin de casos en el traspàs d’any (del 28 desembre al 2 de gener) és una bona noticia. L’Ebola afluixa i sobre tot no s’estén més enllà de la zona inicial.

A Sierra Lleona la incidència sembla que s’ha estabilitzat, encara que s’ha reportat 248 casos més en la primera setmana del 2015; és de lluny el país més afectat. L’oest del país, que inclou la capital Freetown i dos districtes adjacents acumulen 184 casos confirmats. Aquí la situació està lluny de ser controlada; 11 del 14 districtes reporten casos confirmats i a l’est del país, fronterer amb Guinea, s’han confirmat 32 casos en la primera setmana de gener i 84 casos en els darrers 21 dies.

 

image011

Distribució geogràfica de casos confirmats i probables, nous i totals, a Guinea, Liberia, Mali i

Sierra Leona (del update OMS de 7 gener 2015)

Però R0 es resisteix a baixar...

Els epidemiòlegs han calculat que el ritme bàsic de reproducció, o la ratio reproductiva bàsica, abreujada com R0 oscil·la entre 1,5 i 2,2 per l’epidèmia actual d’Ebola. Fins que no estigui per sota de 1 tindrem mala peça al teler. I que vol dir aquesta R0?

La R0, es llegeix r sub-cero, d’una infecció és el nombre promig de casos nous que genera un cas al llarg del seu període infecciós. Com més alt sigui el valor més transmissible, més persones seran infectades per una persona ja infectada, i és una mesura de la seriositat d’un brot epidèmic, i de la dificultat de controlar-lo. Per valors inferiors a 1, l’infecció s’autolimita i desapareix finalment. No és un concepte nou, ja es fa servir des de mitjans del segle passat.

Aquest R0 es veu afectat per molts factors com és la duració del període infecciós (quan més llarg afavoreix una R0 més alta), la transmissibilitat (dosi infecciosa) i la via de transmissió, el nombre de persones susceptibles dins la població (si una part d’aquesta ha estat vacunada, per exemple), etc.

La R0 de l’Ebola no és, però, exagerada; hi ha valors de R0 calculats per brots d’altres patògens com el virus de la immunodeficiència humana (VIH), que oscil·la entre 2 i 5; per poliovirus entre 5 i 7; i valors de 12 a 18 pel xarampió.

I ara comparem les dades actuals sota el prisma de les prediccions de l’entrada 54 (podeu rellegir-la). Allà es plantejava un pitjor escenari de més d’un milió d’afectats a finals de gener de 2015 (recordeu que la taxa de mortalitat està per sobre del 50%). Encara que consideréssim que les xifres actuals donades per la ONU pateixen d’una greu subestimació i apliquéssim el mateix criteri de l’entrada 54, que suposa multiplicar els casos i els morts per un valor entre 2 i 4, estaríem parlant que els nombres actuals serien de uns 16.000-32.000 morts i uns 40.000-80.000 infectats. Clarament les mesures comencen a donar resultats frenant però no eliminant la malaltia. De fet l’objectiu ara per ara és que els nous infectats (inexorablement n’hi haurà milers més) siguin ràpidament detectats, confirmats per prova diagnòstica, i transferits, i trobin llit i cures en condicions d’aïllament i que els enterraments es facin de forma segura. Tant important es considera això, vacunació futura a banda, que alguns dels indicadors de progrés de la OMS son més aviat socials:

  • L’extensió o rang de cobertura de llits (a partir d’un nombre de llits teòric en funció de la incidència predita);
  • el nombre de Community Care Centers o Community Transfer Centers actius (són centres que donen les cures inicials fins que surt el resultat de les proves diagnòstiques i arribat el cas envien al cas confirmat al centre de tractament, serien com unes antenes o unes xarxes de cribatge);
  • el nombre de equips d’enterradors ensinistrats (respecte un nombre també calculat en funció de una incidència predita);
  • el rang de cobertura dels contactes (quin percentatge de la gent en contacte amb infectats es seguida diàriament);
  • el nombre de persones d’equips sanitaris infectats (idealment 0 però no és així) i fins i tot,
  • el % de districtes on hi ha un seguit de líders de comunitats o religiosos que promouen (havent rebut informació abans) practiques segures, però dignes, d’enterrament.

Alguns d’aquests indicadors, però (es pot consultar el link al final de l’entrada) disten molt de estar en valors òptims; hi ha taxes d’assoliment del 22 al 59% per alguns indicadors crítics. No es pot abaixar la guàrdia i no es pot reduir l’esforç tant personal com de finançament que s’està executant. El virus, la infecció, ens està donant una segona oportunitat per aturar-lo. Aprofitem-la, doncs.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

Link: http://www.who.int/csr/disease/ebola/situation-reports/en/

eradicació, Infeccions Laboratorials (LAIs), salut pública, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (77): El virus Ebola y el CDC a El País SEMANAL.

Deja un comentario Publicado por en diciembre 21, 2014

El passat diumenge, a EL Pais SEMANAL, i sota el títol “La guerra mundial contra el Ébola”  es publicà un reportatge sobre l’Ebola i l’acció del CDC.

El link a l’article és: http://elpais.com/elpais/2014/12/17/eps/1418855982_325277.html

Anem a passejar per l’article, criticant-lo, en el bon sentit, per discutir algunes idees i termes.

L’autor sembla estar sorprès perquè el centre d’operacions s’assembli a una sala de control de la NASA o d’un comandament d’exèrcit però és la manera lògica de procedir; un centre de comandament que rep informació a temps real de qualsevol punt del mon, amb connexions d’audio i vídeo, i pantalles amb gràfics dinàmics, permeten prendre decisions basades en dades. Recordem però que moltes dades són “antigues”; en el millor dels casos les dades generals tenen uns dies o setmanes d’elaboració el que fa que les decisions sigui respecte a un escenari ja passat. Les dades puntuals sí són immediates, les globals o agregades no. I aquest handicap persistirà per molt de temps.

Els “trajes de protecció PPE” són una translació mal traduïda del terme anglès. PPE significa Personal Protection Equipment i ja hi ha una traducció al català i castellà («Equips de Protecció Individual”), per tant abreujat EPIs.

Es parla de Chikungunya (per saber més veure entrades 8, 20, 26, 39 i 40) i no es diu cap incorrecció llevat del rang de distribució del mosquit tigre. Dir que està “presente en varias zonas de Europa, entre ellas Barcelona” és ser, com a poc, miop. Aquest mosquit ja està estès per pràcticament tota la mediterrània (i tot el llevant de la península, i això inclou el País Valencià, per exemple). I no s’esmenta, i és rellevant, que la primera infecció autòctona a Europa es va produir ja fa uns any (2007), a Itàlia.

Es parla també d’un virus estrany, el “virus del Nilo”. L’autor ha tingut un atac de compressió i ha escurçat massa el nom del virus; estem parlant del virus (de la febre) del Nil Occidental o West Nile virus. Un virus que va assolar EEUU a començament del segle XXI i que mereixerà una entrada futura al blog.

Les creences, els rumors i l’ús de l’assistència mèdica amb finalitats polítiques és el que explica un altre drama, i és la mort de cooperants en campanyes de vacunació de la polio que s’esmenta a l’article; un tema no resolt (per més detalls veure entrades 11, 12). Aquesta estigmatització de la vacunació, dels que volen administrar-la o dels propis malats (que també pateixen els infectats d’Ebola) és potser més perillosa que la pròpia malaltia. De fet aquells que sobreviuen al Ebola són persones, en principi, immunes que poden col·laborar en la cura d’altres malalts (de la família, del poblat) i no han de ser estigmatitzades o culpades. Són una “eina” i també un “exemple”, que demostra que les mesures funcionen. Això sí, l’article parla de “medidas preventivas” i això és radicalment fals. La mesura preventiva habitual és la vacunació, i en el cas d’Ebola no hi ha vacunació encara; en tot cas demostra que funcionen les mesures terapèutiques o de suport vital i que estar infectat no és sinònim de mort.

Posteriorment apunta el desbordament del virus Ebola de la zona geogràfica actual i la seva arribada a Malí, i assenyala certerament a “la falta de sistemas de salud en condiciones”. Un altre focus dificulta enormement la contenció de la infecció perquè obliga a distribuir els esforços, i potser, a fer-los menys efectius. I quan s’enumeren les fallades detectades es veu que moltes mesures ja serien difícils d’aplicar en un país desenvolupat (control de fronteres, proves diagnòstiques, sistema de resposta ràpida…), imaginem-nos en aquests països.

L’enviament de personal de CDC a una sèrie de països que són enumerats té una explicació. Si situeu aquests països al mapa (Costa de Marfil, Gàmbia, Senegal, Ghana, Sudan, Camerun, Togo, Congo i Nigèria) veureu que son països limítrofs que fan de corona de la zona infectada. És on primer pot vessar el virus i la CDC envia “antenes”, gent que pugui aportar informació directa, no filtrada per governs, però que a la vegada pugui començar a formar personal en el tractament i cura de malalts, en cas apareguin.

Respecte el tema de la mortalitat, s’indica que “no es cierto que la mortalidad del Ebola sea del 60%”. S’apunta que aquesta és la taxa de mortalitat als països afectats però no en altres llocs on es dona un tractament de suport complert (diàlisi, ventilació assistida, etc.). Tanmateix és un pobre consol i mentre no puguem portar els mitjans i els tractaments al països afectat la mortalitat ÉS del 60%.

La comparació de l’Ebola amb la SIDA es bàsicament correcta, pel que fa a la por i desinformació inicial. Tanmateix els diners abocats a la SIDA no ho són tant per advocats o grups de pressió, què també, si no perquè la malaltia JA estava dins el país, EEUU, i era una malaltia silent que podria arribar-te per un comportament de risc per altra banda molt habitual en segons quins sectors (i recordem que també es va transmetre durant uns anys pels derivats sanguinis).

El article reitera en diversos paràgrafs que les malalties infeccioses són un problema global, que requereix una millora global del sistemes de salut i això és cert. Més encara, la frase “One world, one health” no aplica únicament a éssers humans sinó també al conjunt de la vida, als animals, que també són fonts de virus i bacteris que infecten a humans.

I certament l’article acaba amb dues bones frases lapidàries: “Que caro es que algo parezca barato” (potser es vol dir que allò barat, al final, surt car) i “Prepararse es mucho mas barato que reaccionar”.

O el més indefinit «We must expect the unexpected”, aquest de collita pròpia.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

avaluació de riscos, Chikungunya, instal·lacions bioseguretat, MERS Coronavirus, recursos humans en ciència, salut pública, SARS coronavirus, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (71): Ebola a mascotes; no ens les mereixem, les mascotes.

Deja un comentario Publicado por en diciembre 8, 2014

I amb això “anirem tancant la paradeta” sobre aquest tema, com deia un presentador de televisió recentment, i lamentablement, desaparegut.

La Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el Centre Europeu per la Prevenció i Control de les Malalties (ECDC) han publicat un informe a petició de la Comissió Europea sobre els riscs relacionats amb les mascotes que han estat en contacte amb persones infectades pel virus Ebola. Us sona, no?

EFSA i ECDC remarquen molt que els mamífers (ésser humans, però també altres primats, els ratpenats, porcs, porcs senglars,…gossos) poden contreure la malaltia però que no hi ha cap estudi publicat, per tant cap evidència científica, sobre el risc de contagi de les mascotes i, la derivada egoistament més important, sobre el risc de contagi des de les mascotes.

Quan els experts es posen a avaluar el risc de transmissió es plantegen diferents escenaris. Per exemple:

  • Si la mascota (gos o gat, per exemple) està en contacte amb una persona que no te símptomes (per exemple febre) el risc de ser infectat pel seu amo/a és “insignificant”. Com tots sabeu el virus Ebola sols comença a excretar-se quan s’inicien els símptomes (febre) i que com tot procés d’excreció no és ara no excreto virus, ara excreto virus a tort i a dret, hi ha una cinètica, una pendent de valors creixent.
  • Si la mascota està en contacte amb una persona amb símptomes inicials de la infecció com febre o cansament el risc de transmissió del virus cap a ella estaria entre “baix” i “molt baix”.
  • Si la mascota està en contacte amb una persona que presenta símptomes més avançats com vòmits, diarrea o hemorràgies (recordem que aquestes últimes no es donen a tots els malalts) el risc oscil·la entre “mig” i alt” depenen de la interacció, de la proximitat, entre mascota i afectat.

Per tant, si l’animal de companyia ha estat en contacte amb una persona infectada, la probabilitat que la mascota resulti infectada pot variar des de “insignificant” a “alta” en funció de moltes circumstàncies, específiques per a cada cas. Clarament un escenari d’incertesa generalitzada.

També es fan algunes assumpcions sense base clara. Així assumeixen un període d’incubació màxim a gossos i gats de 21 dies (perquè és allò establert per humans; us recordo però, veure entrada 60 d’aquest blog, que això no està del tot clar); assumeixen que tots els fluids corporals, incloent secrecions, són infeccioses però no fan cap referència al títol, a la càrrega vírica, de les mateixes; assumeixen que les mascotes poden actuar com a vector mecànics, com a fomites, portant el virus a la seva pell, al seu pelatge; i en una última assumpció épatant, accepten 6 dies com a període de persistència/supervivència del virus a les “superfícies” corporals de les mascotes.

Tanmateix el document traspua la necessitat de posar-se en el worst case o fer prevaldre el principi de precaució, quan les dades no son definitives i queden buits en el coneixement de la infecció i la transmissió.

 

Estarem preparats i disposarem de més informació per poder fer front a una situació equivalent en el futur? Jo personalment ho dubto. Això sí, millorarem segur. Ni Ana Mato estarà al Ministeri, ni el lamentabilíssim Javier Rodríguez estarà a cap Conselleria de Sanitat, i potser els catalans ja manegarem aquests temes de forma totalment independent.

 

Però aquesta, aquesta és una altra historia.

 

El link per qui vulgui aprofundir (molt esclaridor l’algoritme de la pàgina 7).

Haz clic para acceder a 3930.pdf

avaluació de riscos, biocontenció, reservori animal, salut pública, virologia ambiental, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (70): Ebola a mascotes i evidències científiques; com gossos i gats.

Deja un comentario Publicado por en diciembre 6, 2014

A voltes amb Ebola i animals de companyia. Encara que trobareu ja una entrada, la 59, referida a aquest tema, fem una altra aportació.

Els filovirus, com el virus Ebola, estan present a molts animals, des de ratpenats a humans, passant per altres primats, però també porcs, porcs senglars, rosegadors, … antílops. Però servir de plataforma per la propagació d’un virus, una altra manera d’expressar el concepte de ser susceptible a la infecció, no està directament lligat a la capacitat posterior de transmissió del virus a un altre congènere o un individu d’una espècie diferent.

El Director del Centers for Disease Control and Prevention (CDC) en roda de premsa fa ja unes setmanes, va dir: “We know in rural areas of Africa, Ebola can infect mammals. In fact, that’s how it spreads, from probably bats to animals living in the forest, people hunting the animals”. Però no va dir res concret dels animals de companyia, gossos i gats, per exemple.

Fins el moment no tenim documentat cap cas de transmissió d’essers humans cap a gossos, o de gossos a persones. La única informació “científica” que tenim parteix d’un estudi del propi CDC, que va estudiar la prevalença d’anticossos anti-Ebola a gossos de la zona de Gabon afectada per una epidèmia d’Ebola els anys 2001-2002 i que va trobar que els gossos podien ser infectats pel virus Ebola, però que no exhibien cap mena de símptomes i que la infecció eventualment desapareixia, es feia fum. Per posar-ho tot en context, s’estimen en 5000 els goril·les morts per Ebola a Gabon i República del Congo en el període equivalent, 2002-2003. Els autors concloïen amb “dogs could be a potential source of human Ebola outbreaks and of virus spread during human outbreaks” però no van posar a prova aquesta hipòtesi, que implicava que els gossos transmetrien la infecció a traves de llepades, mossegades o neteges/raspallades, si no que van assumir el patró de transmissió genèric que implicava que el virus seria excretat a la saliva, la orina, les femtes, això sí, per un curt període de temps fins la eliminació de la infecció. Aquesta curtedat de temps tindria a veure amb l’absència de simptomatologia. Tanmateix altres experts opinen que des d’el moment que els gossos no mostren cap mena de simptomatologia de la infecció per Ebola no hi ha absolutament cap evidència “científica” que doni suport al seu paper o rol en la transmissió del virus. Jo seria més d’aquesta opinió.

Pensem a més que els gossos de les zones afectades mengen el que troben i dintre d’això pot haver-hi restes de menjars contaminats o directament petits animals del bosc que podien haver estat infectats per Ebola (així es va demostrar pel cas de Gabon). Per contra a països europeus l’aportament seria exclusiu de la persona amb la que estès en contacte, i la dieta com via d’entrada quedaria descartada.

John Blackwell, president de la British Veterinary Association digué “lethal disease has only thus far been seen in humans and primates and a few species of wild animals, it would appear that the main route of transmission is human to human contact” i aquest és el punt, la principalíssima ruta de transmissió és entre humans un cop el virus entra a la població, i pel cas índex, pel primer cas, em resulta extremadament difícil veure un gos a l’inici de la cadena, com a detonant.

I ja no parlem dels gats, als que sense una prova científica definitiva, se’ls podria considerar immunes ja que el virus no ha estat trobat, tot i els esforços, a cap felí silvestre africà.

Perquè si tornem a tenir una altra situació com la del gos Excalibur, potser caldria preocupar-se només per l’existència d’una instal·lació de quarantena adient, o d’un protocol que permeti actuar com instal·lació de quarantena a una instal·lació ja en funcionament amb altres finalitats, i no per un perill de transmissió de gossos a humans, ara per ara no provat.

I per la transmissió d’ humans a gossos la situació és bastant diferent, segons la Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el Centre Europeu per la Prevenció i Control de les Malalties (ECDC).

Però aquesta, aquesta és una altra historia.

avaluació de riscos, salut pública, virologia ambiental, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (65): Ebola i sistema immune.

1 comentario Publicado por en noviembre 14, 2014

Molt hem parlat en aquest blog sobre el virus Ebola i les seves conseqüències, però encara no havia fet cap entrada explicant com actua el virus dins el nostre cos. Encara que no soc immunòleg, ni patòleg, anem a solucionar aquest mancança.

Ori-Ebola-450x330

Els filovirus (Ebola i Marburg) tenen un efecte directe infectant cèl•lules de la primera línia de defensa immunitària (cèl•lules dendrítiques i macròfags) i alliberant una progènie que pot continuar infectant aquestes però també altres tipus cel•lulars, i per tant es dissemina pel cos.

Ja sabem tots que el virus Ebola entra al cos a traves de les membranes mucoses, ferides a la pell o per via parenteral (una punxada amb un objecte infectat). No és aerògen. Aquest virus té un tropisme (una capacitat de entrada en cèl•lules a les que veu com afins) molt ampli, pot infectar molt tipus cel•lulars i això explica que pugui conduir a una fallada sistèmica de l’organisme. És capaç d’infectar monòcits, macròfags, cèl•lules dendrítiques, cèl•lules endotelials, fibroblasts, hepatòcits, cèl•lules epitelials…

Independentment de la via d’entrada, els macròfags i les cèl•lules dendrítiques són probablement les primeres cèl•lules infectades. El virus Ebola replica bé en aquestes cèl•lules sentinelles, causant la seva mort i alliberant un gran nombre de virus al fluid extracel•lular. Els virus poden arribar als limfonodes, on fan més rondes de replicació i posterior disseminació a més cèl•lules dendrítiques i macròfags fixos o circulants a fetge, melsa, timus i altres òrgans limfoides.

El virus actua de forma directa sobre macròfags i cèl•lules dendrítiques, que son les cèl•lules que inicien la resposta adaptativa. Aquestes cèl•lules en condicions normals processen els antígens i els presenten, els assenyalen als limfòcits perquè aquests fabriquin anticossos envers aquells. Dit altrament, les cèl•lules dendrítiques capten un element aliè, un virus, el processen, és a dir, el desmunten en peces, i exposen aquestes peces al seu exterior, a la seva membrana perquè els limfòcits sàpiguen envers què han de produir els anticossos. Pel cas dels filovirus, les cèl•lules dendrítiques son incapaces de presentar eficientment i “on time” aquests antígens i per tant, no es produeixen anticossos.

Tot aquesta ràpida expansió és afavorida per què el propi virus indueix supressió de les respostes mediades per interferó tipus I. Per interferons cal entendre un conjunt de proteïnes que alerten els mecanismes de defensa propis del cos. Una de les vies emprades ha estat descrita fa poc, i és la molècula del virus anomenada VP24, que bloqueja el canal que empra un missatger, anomenat STAT1, per entrar al nucli de la cèl•lula i avisar i posar en marxa la bateria de gens i proteïnes que han de respondre a la infecció (Xu… and Amarasinghe, 2014). Tanmateix, blocar aquest via no garanteix que el virus no tingui altres vies no descrites per fer el mateix efecte. Amb la progressió de la malaltia, hepatòcits, cèl•lules adrenals, fibroblasts i altres són infectades i es fa extensiva la necrosi.

life-cycle

Els filovirus també indueixen una síndrome inflamatòria mitjançant l’alliberament de citoquines, quimioquines i altres mediadors pro-inflamatoris des d’els macròfags infectats.

Els macròfags infectats produeixen factor necròtic tumoral alfa (TNF-alfa), interleuquina-1beta, interleuquina 6, i òxid nítric (NO) entre altres molècules. Els productes alliberats des de les cèl•lules necròtiques també estimulen la producció d’aquestes molècules, en un cercle viciós. Per tant és la resposta del organisme infectat, més que el propi efecte tòxic del virus el que és responsable de la febre, vasodilatació, increment de la permeabilitat vascular, hipotensió i entrada en shock.

Els defectes de coagulació també són un efecte indirecte. Els macròfags infectats pel virus sintetitzen unes molècules de la superfície cel•lular, TF (tissue factor), que disparen, activen la via de coagulació extrínseca. Les citoquines pro-inflamatòries de les que hem parlat abans també indueixen la producció de TF pels macròfags, fins i tot, els no infectats. Per tant per dos vies diferents i simultànies tenim un ràpid desenvolupament i alta severitat de quadre de coagulopaties en infectats per filovirus.

Els problemes de coagulació s’aguditzen perquè el virus també actua sobre la proteïna C i sobre les plaquetes, i més endavant la progressió de la malaltia i la seva afectació al fetge pot ajudar a una caiguda de certs factors de coagulació.

La causa de les hemorràgies obeeix a la infecció per part dels filovirus de les cèl•lules endotelials que són les que recobreixen la part interior dels vasos sanguinis, la qual cosa facilita la sortida de la sang cap els teixits. En això Ebola i Marburg tenen manifestacions clíniques semblants. De fet les hemorràgies no son més que un dels símptomes finals i tampoc son tant freqüents; aquesta és la raó que als països afectats es parli mes de malaltia del virus Ebola que no febre hemorràgica d’Ebola.

La sortida de la sang dels seus conductes cap els teixits fa que el volum “real” de sang en circulació minvi i que cèl•lules i òrgans no rebin prou oxigen ni nutrients per funcionar adequadament. També hi ha un canvi en la composició electrolítica de la sang, el seu contingut en sals; aquesta és la raó per la que una de les mesures de suport és mantenir al pacient hidratat i controlar el seu nivell d’electròlits.

El virus malmet la resposta immune adaptativa actuant sobre les cèl•lules dendrítiques (ja comentat) i fomentant l’apoptosi (una mort cel•lular programada) dels limfòcits, la qual cosa implica una gran reducció del seu nombre, probablement induïda pels factors inflamatoris esmentats més amunt. En qualsevol cas aquest efecte no ha de ser del 100% però encara que al final sí hi hagi una proliferació de limfòcits específics anti-filovirus pot ser que aquesta arribi massa tard per evitar el final fatal.

 

En resum, els filovirus (Ebola i Marburg) tenen un efecte directe infectant cèl•lules de la primera línia de defensa immunitària (cèl•lules dendrítiques i macròfags) i alliberant una progènie que pot continuar infectant aquests però també altres tipus cel•lulars, i per tant es dissemina pel cos. Però, probablement més important que aquest efecte, enganyen i destaroten el sistema immune aturant o retardant la generació d’anticossos específics al forçar un augment desmesurat de factors inflamatoris que deixen KO els limfòcits. Tot això en un escenari de leucopènia, trombocitopènia, desordres a la coagulació i problemes renals. Eliminat o minvada aquesta resposta immune el camp, el nostre cos, està lliure i disponible.

250px-EbolaEndothelial

Tanmateix, la genètica particular de cadascun i el seu estat fisiològic previ juguen un paper que no podem acabar de valorar.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Xu, W., Edwards, M.R., … and Amarasinghe G.K. 2014. Cell Host and Microbe. 16:187-200.
http://www.cell.com/cell-host-microbe/abstract/S1931-3128%2814%2900263-7

Per més sobre Ebola també teniu aquest enllaç al Que,qui,com on intervinc…

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=54682

 

resposta immune, salut pública, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (64): Caídos del Guindos, però altre cop malament.

Deja un comentario Publicado por en noviembre 12, 2014

Llegeixo que el Consell de Ministres espanyol ha donat llum verda a un reial decret pel que es preveu una inversió de 13,5 milions d’euros per fer recerca en la malaltia (l’Ebola) i per tenir a punt un lloc de referència per tractar futurs pacients. I set (7) d’aquests milions aniran al Ministeri de Defensa per reformar l’hospital militar Gómez Ulla, a Madrid. Un link:
http://www.ara.cat/societat/Ebola-Comunitat_de_Madrid-hospital-govern_espanyol-Gomez_Ulla-defensa_0_1244275825.html

No puc estar-me de dir un parell de coses.

Que aquest Gobierno ha manegat la crisi de l’Ebola (com d’altres crisis) de forma incompetent no és un comentari original. Que ara vulgui sumar a la incompetència la hipocresia, va un pas més enllà. I que la meitat de la despesa es vagi cap a l’esfera militar i per tant fora de l’esfera de la ciència i de la Sanitat civil, una demostració que aquest no és el meu estat, l’estat que vull per mi.

Una instal•lació de alta seguretat biològica no s’improvisa. Una instal•lació d’alta seguretat biològica és convenient dissenyar-la de bell nou. Intentar aprofitar una instal•lació antiga i reformar-la és un camí segur a un increment de la despesa per donar solucions d’enginyeria a un edifici que no es va dissenyar «per se» per això. Que aquesta instal•lació comparteixi ubicació amb altres activitats (atenció a altres malalts) no és intrínsecament dolent però una major segregació o aïllament sempre seria desitjable.

Tanmateix l’errada més greu és que no parlen de manteniments futurs. La inversió de ciència en Espanya, sobre tot la del Gobierno de Madrid es consumeix en foguerades, en embestidas de cabestro. Ara, de presa i corrents muntem un paquet d’ajuts (del que el 50% es fa a l’esfera militar i en obra “civil” i equipaments) però de ben segur aquest Gobierno no ha pensat en els anys següents, i no donarà continuïtat la programa. I això que és greu en el cas de projectes és malsà i devastador pel que fa a infraestructures.

Un centre d’alta seguretat biològica té un disseny complex que fa que la seva construcció i posada en servei consumeixen de 2 a 4 vegades més recursos que un centre de recerca o assistencial convencional. Però el problema greu és el seu manteniment, perquè els costos d’explotació són de 6 a 8 vegades majors que un centre convencional. Les despeses de subministraments (electricitat, aigua, gas, consumibles d’enginyeria) i els costos d’un personal altament qualificat, el fan el més semblant a un pou sense fons, potser necessari però.

I no val dir que el faré servir quan em calgui i desprès el desconnecto per estalviar. Aquestes instal•lacions han de funcionar 24 hores al dia, 365 dies a l’any perquè siguin realment i “segurament” funcionals. Posar-les en servei repetidament després d’aturades prèvies obliga a fer noves proves cada cop, que no fan aquestes operatives gaire funcional.

Total, que si el decret llei és el que es mostra o ha transcendit als diaris i no hi ha una planificació al darrera, crec que el Ministeri ha tornat a caure del Guindos i no fet cap servei a la ciència espanyola. Encara que això és veure ploure sobre mullat.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Finançament ciència, instal·lacions bioseguretat, recursos humans en ciència, salut pública, virologia ambiental, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (63): Per ara guanya Ebola; dues reflexions més.

Deja un comentario Publicado por en noviembre 8, 2014

Un informe conegut fa uns dies apunta que les taxes d’infecció per Ebola estan creixent a Freetown, la capital de Sierra Lleona, amb sis casos nous diaris. La mateixa font assenyala que a les zones rurals del país el virus s’està propagant nou vegades més ràpid que fa dos mesos.

Aquesta font no es governamental però sí de certa confiança. És una organització creada pel ex-primer ministre Toni Blair, AGI (African Governance Initiative).

Aquestes dades entren en contradicció amb aquelles aportades per la Organització Mundial de la Salut, OMS que assegurava que el nombre de casos nous de la malaltia s’havia estabilitzant, que s’estava arribant a la planura que indica que els esforços realitzats havien frenat la propagació.

Potser tots dos tenen raó perquè el que indiquen les dues informacions podria estar lligat a una mena de patchwork, una imatge variada o heterogènia de la propagació, amb zones “madures” i zones on encara està creixent de forma elevada la propagació del virus.

La zona més calenta, hores d’ara, seria la zona occidental del país, i l’àrea que envolta Freetown i la mateixa capital.
Per l’informe de AGI l’única zona on significativament la propagació de la malaltia s’ha frenat és al nord del país. Relaciona aquesta millora a un millora significativa dels processos d’enterrament (tant per fer-se de forma més segura com també de forma més ràpida, en menys de 24 hores). Aquesta relació es pot considerar congruent ja que ara mateix s’assumeix que més de la meitat de les infeccions d’Ebola son el resultat de la manipulació dels cadàvers prèvia al seu enterrament; per exemple, el rentat del cossos dels morts i la col•locació de l’indumentària final. I és que les costums locals són difícils de modificar i més si la modificació no es fa intentant mantenir la dignitat dels que es van però, potser més important, també dels que es queden.

I en aquesta lluita sense treva, el personal mèdic (doctors, infermeres,…) són la nostra força, treballant sense descans en sistemes de salut infra-finançats i sub-desenvolupats. Un percentatge gens menystenible d’aquests professionals han resultat infectats (més de 400 s’han infectat i més de 230 han mort, amb les dades de mitjans d’octubre). Que el virus Ebola hagi pres les vides de alguns dels metges més prominents de Sierra Lleona i Libèria, retrau a aquestos països d’una experiència sanitària de la que van força escassos. I mentre l’Ebola assola aquest països, en aquests o d’altres del voltant continuen morint centenars i milers de persones per d’altres malalties infeccioses. Organitzacions no governamentals com Metges Sense Fronteres (MSF) han respost amb centres de tractament i ajuda diversa, però el que és més important, amb personal. Sí, aquest personal que ha estat incapaç de mobilitzar els països occidentals (i sí ha pogut mobilitzar Cuba, per exemple).

Tota activitat, i aquesta més, té un risc, i alguns d’aquests cooperants a la primera línia de foc s’han infectat. Mantinc la meva opinió que és millor un tractament en origen (dona també un missatge que tots davant aquesta malaltia som tractats iguals i que s’està intentant oferir el millor tractament possible en origen) però si s’opta per la repatriació no pot ser que es generin desconfiances manifestes, pors i missatges terroritzats respecte el perill que porten al retornar. Tot això no fa més que minar un dels elements claus necessaris per contenir la epidèmia serrant una de les potes de la resposta; un nombre adequat de clínics entrenats a origen. Perquè si no honorem, en els moments dolents, als que se’n van per fer un servei als allà estants però també als aquí quedants com penseu que tindrem realment èxit en aquesta lluita? Quin missatge enviem als voluntaris susceptibles d’anar a Sierra Lleona o Libèria si mostrem el nostre rebuig a la seva tornada si queden infectats, i pitjor encara, els estigmatitzem i els obliguem a quarantenes o aïllaments si no presenten cap mena de simptomatologia? La por i la desinformació va contribuir a la inicial propagació d’Ebola de zones rurals a urbanes als països africans afectats. Ara, la por i la desinformació als països desenvolupats amenaça de bloquejar el camí per sobreposar-se a aquesta epidèmia.

Però, aquesta, aquesta és una altra història.

salut pública, virologia ambiental, virus hemorràgics, Zoonosi

Comentaris virus-lents (60): Ebola; 21 dies! i no, no és una pel•lícula.

2 comentarios Publicado por en octubre 22, 2014

Vint-i-un dies. 21 dies. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) emmarca el període d’incubació pel que fa al virus Ebola de 2 a 21 dies, la qual cosa significa que si als 21 dies d’haver estat en contacte amb una font potencial d’Ebola no s’han desenvolupat símptomes, s’estableix que hom no està infectat ni és contagiós. I aquesta xifra és la que fa servir també com a període de quarantena el Centre de Control de Malalties (Center for Disease Control and Prevention, CDC), als Estats Units.

Tanmateix Charles Haas, cap del Departament de Enginyeria Civil, Arquitectura i Enginyeria Ambiental de la Universitat de Drexel (Filadelfia), considera que aquesta xifra és un conveni al que s’ha arribat sense una discussió sistemàtica, i que potser caldria ser revisada.

Això és el que plasma a l’article On the Quarantine Period for Ebola virus publicat al PLOS Currents Outbreaks, de fa una setmana (14 Octubre).

Haas indica que aquesta xifra parteix de les dades de brots anteriors d’Ebola a Zaire (1976) i Uganda (2000), així com dels nou primers mesos del brot actual a l’Àfrica Occidental.

Tanmateix si es prenen els brots d’Ebola al Congo de 1995 i els informes epidemiològics més recents del brot actual a l’Àfrica Occidental, Haas descriu que un cop passats els 21 dies encara hi hauria una probabilitat de fins el 12% que alguna persona donada com a negativa estigues infectada i desenvolupes simptomatologia amb posterioritat. Per això es dedica a mirar la desviació típica, un paràmetre estadístic que indica quan es desvien, s’aparten, les dades individuals de la mitjana de dades col•lectiva, i que pot arribar a l’esmentat 12%. Això voldria dir que en el pitjor cas podriem donar com a negativa una persona de cada 8 de forma errònia, aproximadament. Aquest individu podria donar simptomatologia (el dia 22, o el 23 o el dia 25) i o bé tenir un desenllaç fatal entre els dies 6 i 16 des de l’aparició dels símptomes o bé recuperar-se entre els dies 6 i 11.

Haas no nega les raons de la xifra de quarantena anterior, de 21 dies, però reclama una reconsideració, perquè el lapse de temps podria no oferir una suficient protecció de la salut pública en el brot actual, i per brots futurs. Haas assenyala que el període de quarantena que ell establiria seria de 31 dies. De fet la seva tesi és que “clarament per patògens que tinguin un alt grau de transmissibilitat i /o gravetat, el temps de quarantena caldria que fos més extens que per agents menys transmissibles o greus”, i que una avaluació de riscos (risk assessment) detallada del cost-benefici d’aquesta rutina caldria ser executada en breu.

L’actual epidèmia hauria de permetre recollir dades de la manera més exhaustiva possible per mirar d’ajustar de nou aquest període de quarantena. A més en aquest període de incubació hi juguen factors com la intensitat i la via de contacte amb la font potencialment infecciosa. Quan l’epidèmia té un nombre baix d’afectats el biaix pot ser elevat; per epidèmies amb molts afectats cobrim moltes més combinacions la qual cosa ens farà més robusta la mitja però ens inclourà outliers, valors molt més allunyats i menys probables.

En qualsevol cas tota modificació del límit en dies de la quarantena ha d’estar lligada a un estricte anàlisi de cost / benefici. Perquè ja m’heu sentit dir-ho més d’un cop, el risc “0” no existeix.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

 

link: http://currents.plos.org/outbreaks/article/on-the-quarantine-period-for-ebola-virus/

avaluació de riscos, salut pública, virologia ambiental, virus hemorràgics, Zoonosi

← Entradas anteriores

Entradas siguientes →