El passat diumenge, a EL Pais SEMANAL, i sota el títol “La guerra mundial contra el Ébola” es publicà un reportatge sobre l’Ebola i l’acció del CDC.
El link a l’article és: http://elpais.com/elpais/2014/12/17/eps/1418855982_325277.html
Anem a passejar per l’article, criticant-lo, en el bon sentit, per discutir algunes idees i termes.
L’autor sembla estar sorprès perquè el centre d’operacions s’assembli a una sala de control de la NASA o d’un comandament d’exèrcit però és la manera lògica de procedir; un centre de comandament que rep informació a temps real de qualsevol punt del mon, amb connexions d’audio i vídeo, i pantalles amb gràfics dinàmics, permeten prendre decisions basades en dades. Recordem però que moltes dades són “antigues”; en el millor dels casos les dades generals tenen uns dies o setmanes d’elaboració el que fa que les decisions sigui respecte a un escenari ja passat. Les dades puntuals sí són immediates, les globals o agregades no. I aquest handicap persistirà per molt de temps.
Els “trajes de protecció PPE” són una translació mal traduïda del terme anglès. PPE significa Personal Protection Equipment i ja hi ha una traducció al català i castellà («Equips de Protecció Individual”), per tant abreujat EPIs.
Es parla de Chikungunya (per saber més veure entrades 8, 20, 26, 39 i 40) i no es diu cap incorrecció llevat del rang de distribució del mosquit tigre. Dir que està “presente en varias zonas de Europa, entre ellas Barcelona” és ser, com a poc, miop. Aquest mosquit ja està estès per pràcticament tota la mediterrània (i tot el llevant de la península, i això inclou el País Valencià, per exemple). I no s’esmenta, i és rellevant, que la primera infecció autòctona a Europa es va produir ja fa uns any (2007), a Itàlia.
Es parla també d’un virus estrany, el “virus del Nilo”. L’autor ha tingut un atac de compressió i ha escurçat massa el nom del virus; estem parlant del virus (de la febre) del Nil Occidental o West Nile virus. Un virus que va assolar EEUU a començament del segle XXI i que mereixerà una entrada futura al blog.
Les creences, els rumors i l’ús de l’assistència mèdica amb finalitats polítiques és el que explica un altre drama, i és la mort de cooperants en campanyes de vacunació de la polio que s’esmenta a l’article; un tema no resolt (per més detalls veure entrades 11, 12). Aquesta estigmatització de la vacunació, dels que volen administrar-la o dels propis malats (que també pateixen els infectats d’Ebola) és potser més perillosa que la pròpia malaltia. De fet aquells que sobreviuen al Ebola són persones, en principi, immunes que poden col·laborar en la cura d’altres malalts (de la família, del poblat) i no han de ser estigmatitzades o culpades. Són una “eina” i també un “exemple”, que demostra que les mesures funcionen. Això sí, l’article parla de “medidas preventivas” i això és radicalment fals. La mesura preventiva habitual és la vacunació, i en el cas d’Ebola no hi ha vacunació encara; en tot cas demostra que funcionen les mesures terapèutiques o de suport vital i que estar infectat no és sinònim de mort.
Posteriorment apunta el desbordament del virus Ebola de la zona geogràfica actual i la seva arribada a Malí, i assenyala certerament a “la falta de sistemas de salud en condiciones”. Un altre focus dificulta enormement la contenció de la infecció perquè obliga a distribuir els esforços, i potser, a fer-los menys efectius. I quan s’enumeren les fallades detectades es veu que moltes mesures ja serien difícils d’aplicar en un país desenvolupat (control de fronteres, proves diagnòstiques, sistema de resposta ràpida…), imaginem-nos en aquests països.
L’enviament de personal de CDC a una sèrie de països que són enumerats té una explicació. Si situeu aquests països al mapa (Costa de Marfil, Gàmbia, Senegal, Ghana, Sudan, Camerun, Togo, Congo i Nigèria) veureu que son països limítrofs que fan de corona de la zona infectada. És on primer pot vessar el virus i la CDC envia “antenes”, gent que pugui aportar informació directa, no filtrada per governs, però que a la vegada pugui començar a formar personal en el tractament i cura de malalts, en cas apareguin.
Respecte el tema de la mortalitat, s’indica que “no es cierto que la mortalidad del Ebola sea del 60%”. S’apunta que aquesta és la taxa de mortalitat als països afectats però no en altres llocs on es dona un tractament de suport complert (diàlisi, ventilació assistida, etc.). Tanmateix és un pobre consol i mentre no puguem portar els mitjans i els tractaments al països afectat la mortalitat ÉS del 60%.
La comparació de l’Ebola amb la SIDA es bàsicament correcta, pel que fa a la por i desinformació inicial. Tanmateix els diners abocats a la SIDA no ho són tant per advocats o grups de pressió, què també, si no perquè la malaltia JA estava dins el país, EEUU, i era una malaltia silent que podria arribar-te per un comportament de risc per altra banda molt habitual en segons quins sectors (i recordem que també es va transmetre durant uns anys pels derivats sanguinis).
El article reitera en diversos paràgrafs que les malalties infeccioses són un problema global, que requereix una millora global del sistemes de salut i això és cert. Més encara, la frase “One world, one health” no aplica únicament a éssers humans sinó també al conjunt de la vida, als animals, que també són fonts de virus i bacteris que infecten a humans.
I certament l’article acaba amb dues bones frases lapidàries: “Que caro es que algo parezca barato” (potser es vol dir que allò barat, al final, surt car) i “Prepararse es mucho mas barato que reaccionar”.
O el més indefinit «We must expect the unexpected”, aquest de collita pròpia.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
comentarisviruslents 
Comentarios recientes