comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Comentaris virus-lents (125): IRTA-CReSA dins la RELAB; …Umm, que és la RELAB?

La nota breu seria; IRTA-CReSA ha estat admès, s’ha incorporat a la RELAB.

Umm, us preguntaríeu, i què es la RELAB?

Potser convé llavors una mica d’introducció al tema…

bioterrorism signal

Un estat ha d’estar preparat, entre altres coses, per fer front a una amenaça de caire biològic, ja sigui purament natural o induïda per l’esser humà, el que venim a anomenar bioterrorisme.

L’aproximació de tancar fronteres en el cas dels patògens no té cap utilitat; els patògens no en coneixen i en el cas d’un acte de bioterrorisme no és útil perquè el problema ja s’ha desfermat. A més prous agents biològics susceptibles de transformar-se en una arma són relativament de fàcil d’adquirir o produir (propagar); són resistents a factors ambientals; poden tenir un poder altament incapacitant temporalment o permanentment (a les persones, als animals, a les collites), són contagiosos (efecte multiplicatiu) i suposen un baix risc pels terroristes (poden estar lluny de la zona quan es notin els efectes).

Actualment les actuacions es basen més en:

  • Sistemes de ràpida alerta
  • Plans de contingència (o el què faríem si…?)
  • Reserves de subministres o contramesures essencials
  • Sistemes de comunicació ràpida entre xarxes especialitzades

I pel que fa a una amenaça biològica cal:

  • Identificar l’amenaça (normalment lligat a la virulència del patogen, la seva via de transmissió i la quantitat alliberada)
  • Establir estratègies de reducció del risc (contenció del patogen, quarantena de zones i/o persones)
  • Quantificar el risc residual i establir decisions en funció d’un risc acceptable (recordem el risc “0” no existeix i després d’una amenaça biològica menys encara).
  • Fer un seguiment per avaluar si s’ha gestionat degudament el risc.

És evident que un estat present o un estat futur ha de preveure, fins on pugui, aquestes crisis, que mai seran del tot controlables, per apaivagar efectes i conseqüències (per poder contestar SÍ o NO a preguntes i escenaris prèviament plantejats); en poques paraules per no crear una segona crisi dintre o després de la crisi inicial.

Yes No disjuntive ID-10094976

Aquest és l’objectiu de la RELAB, que dins l’actual marc polític fou aprovada el febrer de 2009. La RELAB és la Red de Laboratorios de Alerta Biológica. En la RELAB es troben incorporades una sèrie d’àrees; salut pública; sanitat animal; sanitat alimentària; sanitat ambiental i sanitat vegetal. La finalitat de la RELAB és la de compartir i integrar coneixements i capacitats de centres i laboratoris tant en situacions de normalitat com de crisi, obtenint la màxima eficiència dels recursos disponibles per reforçar les defenses sanitàries front una potencial emissió deliberada d’agents biològics. No menys important, coordinar informacions i comunicacions derivades de les actuacions quan es participa en la resposta a l’emergència (aquí entra el concepte de intentar no generar una segona crisi després de l’esclat de la primera). Finalment la connexió de la RELAB amb altres xarxes d’alertes biològiques de la UE i de la OTAN és necessària per una adequada transmissió de dades i protocols.

Davant d’una amenaça biològica cal per un costat una ràpida detecció de la contaminació i una posterior descontaminació de la zona o espais afectats; secundàriament (des d’el punt de vista temporal, que no d’importància) tractament dels afectats i control de la malaltia (quarantena, per exemple). En una situació de pau, IRTA-CReSA formaria part d’aquest sistema de protecció que ajudaria a la ràpida detecció de la contaminació (amb el seu potencial de diagnòstic i les seves instal·lacions que garantirien una segura manipulació de l’agent biològic perillós) i podria col·laborar en la descontaminació amb la seva experiència en aquest camp; evidentment el tractament dels malalts quedaria per altres nòduls de la RELAB.

Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum, que podríem traduir per “qui desitgés la pau, caldria que es preparés per a la guerra”. S’ha fet molt d’abús d’aquesta frase, però, certament, no podem donar una resposta a segons quines amenaces si no tenim estructures organitzades, i alguns supòsits o mecanismes d’actuació no han estat pensants per avançat. O és que pensaríem en com tenir un cos de bombers quan les flames llepessin les parets de casa nostra?

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Anuncios

4 Respuestas a “Comentaris virus-lents (125): IRTA-CReSA dins la RELAB; …Umm, que és la RELAB?

  1. Roberto julio 20, 2015 en 9:51 am

    Enhorabona. Jo ho entenc com un pas endavant, tot i que cal seguir treballant en aquesta línia des d’un punt de vista global i multidisciplinar, de manera que unint les capacitats es garanteixi l’èxit. Encetar-ho pot haver estat més o menys complicat. El repte real serà mantenir-ho en condicions òptimes i funcionals.

  2. Roberto Álvarez julio 31, 2016 en 10:09 am

    Hola de nou.
    Sense ànims de semblar subversiu, em permeto aquest comentari per què ja acaba el mes de juliol de 2016 i es compleixen els 6 mesos des que la RELAB creix oficialment a finals del 2015 i millora la seva infraestructura afegint el CReSA a la seva xarxa (Ordre PRE/2565/2015, de 26 de novembre, per la que es modifica la Ordre PRE/305/2009, de 10 de febrer, per la que es crea la Red de Laboratorios de Alerta Biológica “RE-LAB”, publicat al BOE-A-2015-13095).
    Queda encara, però, feina per fer. Falta encara que les Administracions acabin de posar-se d’acord i facilitin la disponibilitat d’aquest importantíssim servei a tots aquells possibles USUARIS que poden arribar a necessitar-lo en un moment o un altre, la qual cosa no passa hores d’ara. Cal aclarir certes ambigüitats que hores d’ara generen dubtes.
    És com si entre tots tinguèssim un taxi per usar-lo quan calguès. Diem que el taxi és de tots i per a tots, però alguns no el poden fer servir tot i tenir els requisits per conduir-lo. Sabem que el taxi hi és, sabem que el taxi ens ajudarà si el necessitem, sabem que el tenim a prop. Sabem també que hi ha taxistes autoritzats a conduïr-lo oficialment a tot arreu, però a certes zones no hi condueixen per què no és la seva zona: poden fer servir el taxi, estan autoritzats a conduïr-lo, però a certes zones no en condueixen perquè aquestes zones estan assignades a altres conductors, tot i que els primers hi podrien conduir.
    L’ambigüitat és ben propera a l’absurd, i la realitat actual és que hi ha certes zones que NECESSITEN un servei de taxi, que en tenen taxistes qualificats, que tenen parades de taxi, que estan a la seva zona autoritzada de treball, però que no poden fer-lo servir per què no estan autoritzats.
    L’altra opció és llogar individualment aquest mateix taxi, però la empresa local de la zona que el necessita o no pot assumir-ho, o no vol assumir-ho, o les dues coses a la vegada…..no ho tinc clar encara.
    Segueixen passant els messos i els anys, i algunes zones segueixen sense tenir ni taxi ni servei de taxi.
    Gràcies.

  3. Roberto Álvarez julio 31, 2016 en 10:11 am

    El comentari d’abans cal entendre’l sempre des del punt de vista d’usuari de la xarxa RE-LAB (més aviat des de candidat a usuari).
    Gràcies.

  4. Roberto Álvarez agosto 10, 2016 en 1:03 pm

    Bon dia. Avui mateix s’ha sabut (al respecte dels 2 comentaris anteriors i seguint la metàfora) que ja aquells taxistes que no podien portar el taxi dins la seva zona, ja tenen el permís per poder-lo portar.
    Millor tard que no pas mai.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: