Amb cada brot de #ebola (o de #Sudan), els dos són #ebolavirus però no són iguals perquè el nostre sistema immune els veu diferents (de fet el vaccí #ervebo que és efectiu vs #ebola #Zaire és inefectiu vs #ebola #Sudan), hi ha gent que tem una nova pandèmia. No passarà, en la meva honesta opinió.

En una classificació de probabilitat de possibles pandèmies, alguna deguda a #ebolavirus estaria jugant-se el descens de categoria. Per què? Per diverses raons.

Els ebolavirus no tenen com a via de transmissió l’aire, no viatgen en aerosols; es pot transmetre experimentalment, com jo puc fer volar un avió de paper, però no en la «vida real» com a via principal i majoritària.

La seqüència de transmissió clàssica seria…exposició (bàsicament percutània, o a través mucoses, també amb mala sort intravenosa); infecció de macròfags que migrarien als nodes limfàtics on infectarien d’altres macròfags; virèmia; disseminació multi-orgànica; tempesta de citocines; fallada multi-orgànica amb coagulopaties diverses i, en molts casos, mort.

En aquesta disseminació, #ebolavirus infecta diversitats de tipus cel·lulars de vísceres (ronyó, fetge, melsa, endoteli vascular) però no té com a diana els pulmons i per tant NO s’exhala. Els #ebolavirus precisen contacte proper i superfícies contaminades. I això és el que passa quan es té cura de persones infectades (per tant, instal·lacions hospitalàries, força treballadors resulten infectats) o se les enterra en morir (la transmissió intra-familiar de resultes d’enterraments «no segurs» està molt documentada).

Addicionalment, és un virus «agut», no genera infeccions persistents que permet a l’infectat encomanar la infecció de forma oculta. I dic això encara que en altres entrades d’aquest blog s’ha discutit abastament sobre la capacitat d’alguns ebolavirus de perdurar mesos o anys en determinades localitzacions corporals (testicles masculins, o sistema ocular, que són poc «patrullades» immunològicament). Qui s’infecta se n’adona ràpidament i això bloqueja bona part de la seva transmissibilitat (no és com #SARSCoV2 que es podia transmetre abans, un parell de dies, de l’aparició de símptomes evidents de la infecció).

Uns #virus que generen unes infeccions terribles, amb taxes de mortalitat força o molt elevades, molt transmissibles en segons quins àmbits, i pels que no tenim vaccins efectius per a tots ells, però definitivament no uns virus que puguin causar #pandèmia. I si algun dia la causés, probablement ja no seria un #ebolavirus com el coneixem actualment.

Però aquesta, aquesta és una altra història.