comentarisviruslents

Fa uns dies ja parlàvem del concepte #panzootia i #H5N1 #HPAI. I és bola de neu que s’ha anat fent grossa però el nostre antropocentrisme no vol acceptar-la.
https://x.com/XavierAbadMdG/status/1878538524305113587

Ara, aquest article reflexiona sobre el fet i compila algunes dades que reflecteixen el drama.
https://www.nature.com/articles/s44358-024-00008-7?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=nrbd

Estem davant la #panzootia més gran de la història (coneguda). Encara que el peatge pagat per la industria de l’avicultura és molt elevat (500 milions d’aus mortes) és possible que el peatge que ha pagat en silenci la fauna silvestre sigui encara major, ja que #H5N1 #HPAI ha arribat a tots els continents, incloent l’Antàrtida i exceptuant Austràlia. I diem que és possible simplement perquè totes les dades que tenim de mortalitat silvestre seran sempre una subestimació. Amb l’agreujant que milers i milers d’aus mortes, que ni hem vist ni hem registrat, han estat el dinar o el sopar de carnívors, que han quedat exposats a #H5N1 #HPAI, i bastants felins han emmalaltit i mort a conseqüència d’això.

Els autors fan un petit llistat de successos luctuosos, “200,000 wild birds in coastal areas of Peru6; 24,000 sea lions in South America; 20,500 wild birds in Scotland; 6,500 Cape cormorants in Namibia; and 17,400 elephant seals, including >95% of the pups (cries) in Argentina”. Això és només el que hem vist pel forat del pany.

HPAI #H5N1 és cec pel que fa a l’elecció dels hostes, tant li fa que sigui una espècie molt abundant com una espècie en el llistat d’espècies amenaçades o en perill d’extinció; al voltant del 20% d’espècies d’aus susceptibles i del 30% de mamífers susceptibles detectats cauen en aquesta categoria. La #gripaviaria pot donar-los una empenta per apropar-los més al caire de l’extinció (no fa falta eliminar tots els individus n’hi ha prou molts cops amb desconnectar-los entre ells i degradar el seu patrimoni genètic). La mortalitat que detectem és la punta de l’iceberg dels efectes subletals que poden venir després, i que tenen a veure amb els moviments migratoris, les dificultats per reproduir-se en especies de vida llarga i progènies curtes, o canvis en les densitats de les poblacions de depredadors o carronyaires, que desequilibren tot l’ecosistema.

I encara que no se li poden posar portes al camp, la primera mesura (encara que ineficient) seria separar el compartiment avícola (les explotacions industrials però també les explotacions de rere patí i les ecològiques) de la fauna silvestre. Però serà ineficient i només té sentit com a mesura transitòria, diuen els autors. Cal anar cap a canvis transformadors (?) que es basin en sistemes de producció d’aliments més sostenibles i saludables.

Perquè, i aquest és el sarcasme de tot plegat, els #HPAI, i particularment #H5N1 no venen dels animals silvestres. Molt al principi, la seva gènesi és deu a l’activitat humana, #H5N1 va sortir d’explotacions avícoles intensives, d’un virus de baixa patogenicitat que va mutar a alta patogenicitat.

Però aquesta és tota una altra història.