comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Comentaris virus-lents (150): Michael Paré? No, Guillain Barre, i no t’agradarà la seva actuació.

Michael Paré? No, Guillain Barre, primer.

La síndrome Guillain Barré és un trastorn immunitari postinfecciós (també es pot donar com a seqüela desgraciada després d’una vacunació o cirurgia), per la qual el propi sistema immunològic ataca els propis nervis; el que es diu una malaltia autoimmunitària. Es manifesta amb debilitat a les extremitats inferior i formigueig als palmells de mans i peus. Pot provocar paràlisi i tenir un desenllaç fatal si no es tracta. I com es tracta?

El tractament consisteix en una administració ràpida de immunoglobulines per via intravenosa (IgIV) o la plasmafèresi. La plasmafèresi és un mètode mitjançant el qual s’extreu completament la sang del cos i es processa de forma que els glòbuls blancs i vermells es separen del plasma. Les cèl·lules de la sang es retornen després al pacient sense el plasma, el qual l’organisme substitueix ràpidament; en aquest procés es retiren molts dels anticossos circulants. La combinació dels dos tractaments (IgIV i plasmafèresi) no suposa cap guany addicional.

No s’ha de considerar la síndrome Guillain Barré (GB) com una síndrome única si no com un espectre de neuropaties, heterogènies, que comprenen la polineuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda (a Europa aquesta i la síndrome GB tenen una equivalència quasi total), la neuropatia axonal aguda motora, el síndrome de Miller-Fisher, etc. La incidència d’aquesta síndrome és baixa, de l’ordre de 1 de cada 50.000 o 90.000 persones (un 0,002%).

No estem parlant d’una síndrome contagiosa, no és transmissible entre persones; es tracta del resultat col·lateral, d’una complicació post-infecció.

I que ha “fet” la síndrome Guillain Barré per ser actual?

L’alerta es disparà a la Polinèsia francesa fa un parell d’anys, el 2014 quan es va veure que la incidència d’aquesta síndrome pujava significativament en coincidència a l’epidèmia de Zika que s’estava desfermant a la zona; i que hi havia un lligam directe provat en algun cas (veure enllaç http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20720). Al final de l’epidèmia un 0,5% dels casos de Zika presentaren la síndrome; un total de 42 casos entre 8.700 infectats reportats, per tant 100 vegades més que la freqüència esperada.

I no solament Zika…La epidèmia de Chikungunya que hi hagué uns mesos després (entre tardor 2014 i primavera 2015) a la mateixa Polinèsia Francesa (66.000 casos) va suposar multiplicar per nou la incidència de casos amb síndrome lligats a la infecció vírica. Per més detalls veure enllaç (en anglès) http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=21322

ZikaFeverMap

Amb el salt del virus Zika a Amèrica també s’estan detectant casos de la síndrome a Veneçuela, per exemple, però també a Brasil (121 casos quan s’escriu aquesta entrada) i El Salvador (46 casos sobre el total d’infectats comptabilitzats, uns 3.800, per tant un 1,1%) en persones que sofriren abans una simptomatologia clínica compatible amb virus Zika (febre, exantema, miàlgia, artràlgies, etc.). Caldrà però confirmar de nou que hi ha una associació directa entre la síndrome i una prèvia infecció viral per Zika.

Un problema que dificulta aquesta associació és que la síndrome es manifesta a partir de la segona setmana des de que es manifesten les símptomes clíniques i en aquell moment la virèmia (la presencia del virus a la sang de la persona infectada) ja ha desaparegut per la qual cosa la detecció del virus per tècniques de amplificació d’àcid nucleic és inútil, donaria sempre negativa.

Un possible explicació a l’increment del nombre de casos de la síndrome associats a Zika podria explicar-se al trobar-se el virus amb poblacions que són naïve, que no han estat exposades mai abans al virus però sí han patit la circulació d’altres flavivirus com el dengue; el que passa a Amèrica és doncs una rèplica amplificada del que passà a la Polinèsia Francesa, on també circularen simultàniament Zika i dengue i que és zona endèmica de diferents serotips de dengue. És aquest un fenomen que recorda una mica la exacerbació, l’increment de la gravetat de la malaltia (el dengue hemorràgic actualment denominat dengue greu, per més detalls al respecte veure l’entrada al blog https://comentarisviruslents.org/2015/11/28/comentaris-virus-lents-142-donde-dije-digo-digo-dengue-i-van-dues/) per aquelles persones de zones endèmiques que sofreixen una segona infecció per un serotip diferent de dengue després d’una primoinfecció.

Per tant és d’esperar que a mesura que avanci Zika (pel Carib i EEUU, particularment a Florida) es doni un increment en la freqüència tant de microcefàlies (als fetus de dones embarassades) com de síndrome de Guillain Barré (aquest indistintament entre homes i dones), multiplicant per més de deu la freqüència de base.

I on surt Michael Paré? Els que tenen alguna edat el recordarem a pel·lícules com Street of fire (Calles de fuego), o Las virgenes suicidas o la molt més recent Assalt a Wall Street. Fonèticament em ve sempre al cap quan llegeixo Guillain Barré. Era el MacGuffin per fer avançar aquesta història. Encara que Zika no necessitarà cap MacGuffin per continuar avançant.

Però aquesta, aquesta és una altra historia.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: