comentarisviruslents

Ja hem parlat a l’entrada anterior com són d’originals els ratpenats que son assenyalats per la comunitat científica com a reservoris del virus Ébola (i d’altres). Anem a desenvolupar una mica més el tema en aquesta segona entrega.

Proves circumstancials d’espai. Ell passava per allà…

• Els micos infectats consignats des de Uganda cap a Europa el 1967 (que donaren el brot a Marburg) foren capturats a les ribes del llac Victòria, i en illes on les ratpenats frugívors son prevalent, molt nombrosos.

• El segon brot de MARV, al 1975 a Zimbabwe, involucrà turistes que dormiren en llocs on hi havia ratpenats insectívors i que a més visitaren unes coves (Chinhoyi) on també hi vivien ratpenats.

• El primer brot reconegut d’Ebola, a Sudan (1976) partí de sis treballadors d’una factoria de cotó, que treballaven en una sala on hi havia nius de ratpenats.

• En 1980 i 1987, dues persones que desenvoluparen febre hemorràgica de Marburg en Kenia havien visitat uns dies abans coves habitades per ratpenats.

• Al 1994, ximpanzés que desenvoluparen Ebola a Costa d’Ivori van ser observats uns dies abans alimentant-se en arbres en companyia de ratpenats de la fruita.

• El Ebolavirus Reston, que no sembla patogènic per humans, va arribar a EEUU (1989, 1990 i 1996) i Europa (Itàlia, 1992) per importació de micos (Macaca fascicularis) infectats des de Filipines, d’una instal•lació localitzada als terrenys d’uns antics horts, envoltats de vegetació, on estaven potencialment exposats a les excretes de ratpenats frugívors.

• A la República Democràtica del Congo, entre 1998-2000, en Durba, al nord-est del país, es donaren brots successius, de soques no idèntiques, amb cadenes de transmissió curtes (uns pocs infectats cada cop). Afectaven a treballadors de la mina Goroumbwa, on els ratpenats abundaven. La mortalitat fou del 83%. Els miners que baixaven a la mina (sota terra, dins la cova) constituïen quasi tots els afectats; el miners de les set mines obertes, al aire lliure no patiren genèricament la malaltia. El brot epidèmic cessà quan la mina s’inundà amb unes pluges intenses.

• Al 2007 petit brot de Marburg entre els miners de les mines de plom i or a la Cova Kitaka, a la vora de Ibanda (oest d’Uganda). La cova estava ocupada per més de 100.000 individus de R. Aegyptiacus i un nombre elevat del ratpenat insectívor Hipposideros species. Extrapolant a partir de les dades de ratpenats positius els investigadors conclogueren que uns 5000 ratpenats de la cava estaven infectats en tot moment. Una exposició perllongada, com seria el cas dels treballadors, seria per tant un risc molt alt.

• Al desembre de 2007 i Juliol 2008 un turista americà i un altre d’holandes s’infectaren de Marburg desprès de trobar-se amb poblacions de R.aegyptiacus a la Cova Python al Parc Nacional Queen Elisabeth a 50 km de la mina Kitaka.

• Això es combina amb els mapes que es mostren a continuació (es troben a la mateixa wikipedia) que reflecteixen la distribució espaial de tres espècies de ratpenats frugívors (que mengen fruita) i que es consideren estretament implicats amb l’Ébola. És tractaria d’espècies dels gèneres Epomops (franqueti) (mapa A), Hypsignathus (monstrosus) (mapa B) i Myonycteris (torquata) (mapa C). De fet la seva àrea d’acció ecològica es solapa d’una manera prou clara amb els diferents brots infecciosos d’Ebola i Marburg (mapes D i E).

  Mapa A                                                  Mapa B                                          Mapa C

Mapa D

 Mapa E

Com veieu els nostres ratpenats sempre es trobaven a l’escena del “crim” però quan es va anar a cercar-los o analitzar-los o ja no es van trobar o bé les proves obtingudes dels seus cossos no foren concloents.
I segueix…