comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Comentaris virus-lents (13): Una de cinema versió “gore-hemorragic”

La epidèmia de Ébola que aquests últims mesos està afectant a diversos països de l’ Àfrica occidental, i a la que dedicarem una pròxima entrada, m’ha fet anar a la videoteca a revisar una pel·lícula que en el seu moment m’impactà, de això fa ja quasi 20 anys.

Es tracta de la pel·lícula Outbreak (se estrenà com Estallido a Catalunya, versió en castellà) amb protagonisme de Dustin Hoffman, Rene Russo, Kevin Spacey i Cuba Gooding Jr, tots ells viròlegs amb diferents tarannàs, un dolent bo (Morgan Freeman) que sembla complir ordres sense qüestionar-les  i un dolent-dolent (Donald Sutherland), que vol complir-les independentment de consideracions morals o del sacrifici de vides humanes.

La pel·lícula va de la introducció d’un virus hemorràgic (equivalent al Ébola, aquí soca Motaba) a EEUU com a conseqüència de la introducció d’animals de forma il·legal, que no han passat els controls veterinaris corresponents. Aquest és un del elements que ha portat la globalització, la possibilitat que moltes malalties (prou d’elles zoonotiques) recloses a indrets recondits del mon puguin donar salts continentals degut a la pressió humana sobre aquests indrets i la facilitat de viatjar actual. Les discussions a la pel·lícula entre els científics, que pertanyen a diferents instituts (USAMRIID i CDC, altre cop el binomi militar-civil), sobre la via d’entrada del virus, els mecanismes de transmissió i les possibles mesures de quarantena per evitar la seva propagació son raonablement versemblants.

Treballant com treballo en un centre de alta seguretat biològica tota la part dels nivells de bioseguretat m’interessa força. El tractament que li dona la pel·lícula és acceptable (es podrien haver equivocat molt més!!). Tanmateix als laboratoris “reals” d’alta seguretat (nivells 3 i 4) mai es podrien obrir portes directes a l’exterior (com es fa aquí), ni treure’ns els equips de protecció (particularment respiratòria) abans de sortir de la zona de treball biocontinguda. Per altra banda les indumentàries de nivell de Bioseguretat 4, en aquest cas granotes grogues pressuritzades (pressió positiva), tenen un aspecte de ninot Michelin que aquí no es veu; si es trenques o hi hagués un forat l’aire escaparia cap a fora de forma continua evitant l’entrada d’agents de transmissió aerògena.

Sorprèn també que una persona intubada infectada al llit d’un hospital pugui parlar, ja que els tubs passen a través de les seves cordes bucals. També xoca que els investigadors intentin trobar un virus a la sang mirant aquesta per un microscopi òptic; o que ja el puguin estar mirant al microscopi electrònic a les hores d’haver-lo descobert.

On al guionista se li va anar la mà, però, va ser en els dos següents punts. El virus Motaba és una soca que provoca hemorràgies extremadament evidents i ràpides, amb patiment extrem (2-3 dies) i amb una mortalitat del 100%. Un es pregunta, una mica maquiavèl·licament, si no seria millor aïllar el poble i esperar que tothom es morís si el problema s’autolimita  si mateix en 48-72 hores. Les soques de virus Ebola més mortals estan en una mitjana del 50-60% (l’actual, si fem els càlculs a partir de les xifres oficials està en el 56% a data finals juny), amb un període d’incubació molt més llarg (entre 2 dies i 3 setmanes, habitualment entre 1 i 2 setmanes) i una fase clínica que dura bastant dies fins resolució positiva o mort.

La consecució de l’antídot em fa pensar ja en una ingesta massiva d’alcohol i psicotròpics pel guionista. Ens trobem davant una carrera contrarellotge per robar un petit mono caputxí (que mira per on ells fan africà quan únicament viuen a Sud-Amèrica)  del que saben portador de virus però que com no ha mort vol dir que ha trobat la manera de neutralitzar-lo (anticossos, potser?). Aquí la versemblança es perd ja totalment sobre tot quan capturen el mico, de la mida d’un gat si fa no fa, li treuen sang sense matar-lo (difícil perquè s’arriba a veure el volum extret en una bossa i no crec el mico tingues tanta sang “total”) i en el temps increïble de ¿unes hores? poden purificar prou els anticossos com per injectar-los a la protagonista femenina (Rene Russo) a punt de morir de la infecció però ¡¡també a tots els habitants del poble infectat!! (un parell de milers com a mínim). I tot això acceptant que en “una situació crítica, solucions expeditives” perquè se sap que els micos tenen entre altres virus el SIV (sí, el HIV en versió primat) i no es parla que facin cap prova per verificar la seva absència. A la vida real un equips de viròlegs i immunòlegs es passarien setmanes o mesos caracteritzant el virus, desenvolupant kits diagnòstics i generant un antídot per a la seva distribució.

I que dir que centenars de persones a les portes de la mort, amb hemorràgies internes, sembla que generalitzades, es recuperin “en hores” després de prendre l’antídot.

Però vaig disfrutar, sí senyor, altre cop! Se n’han fet de molt pitjors. Algun dia caldrà entrar en discutir aquestes altres.

 

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: