comentarisviruslents

Aquest blog és una seguit de comentaris personals i probablement poc transferibles sobre ciència i política.

Comentaris virus-lents (50): Una novel•la per entregues d’Ébola; ratpenats contra vampirs, pallissa assegurada (i 3)

Amb aquesta tercera entrega acabem la nostra inquisició sobre els ratpenats i la seva relació amb Ebola. Si és la vostra primera lectura seria millor llegir les dues entrades anteriors (48 i 49) per posar-vos en context…

Dèiem, a l’entrada anterior, que als ratpenats se’ls havia lligat circumstancialment en temps i espai a brots passat d’Ebola…

Proves circumstancials d’infecció passada o activa, o sí, sí, té taques de sang, però de la nostra víctima?

  • L’anàlisi de les mostres de ratpenats de la mina de Goroumbwa (Durba, República del Congo, abreujat RC) mostrà la presència d’ARN de virus Marburg al ratpenat de la fruita egipci (Rousettus aegyptiacus) i a altres dues especies de ratpenats insectívors. Es trobaren anticossos específics en un 10%-20% dels ratpenats insectívors o frugívors analitzats, el que implica contacte previ però no necessàriament presència actual de virus. No s’aïllà virus infecciós. Aquest estudi també intentà detectar ARN o presència d’anticossos en front Marburg en diferents rosegadors presents a la cova amb resultats del tot nuls.
  • Durant les epidèmies de Ebola Zaire (abreujat ZEBOV) que es donaren a Gabon i RC entre 2001 i 2003 es capturaren molts animals per avaluar el seu paper com a reservoris; del més de mil petits mamífers assajats, entre ells ratpenats, es detectaren anticossos específics en front ZEBOV en un 8% de ratpenats de la fruita, concretament Hypsignathus (monstrosus), Epomops (franqueti) i Myonycteris (torquata). Mapes de les distribucions geogràfiques d’aquests animals son a l’entrada anterior. També es detectà ARN (genoma) del ZEBOV al fetge i la melsa d’un 5% d’aquests animals.
  • Es feu una segona recerca més específica sobre aquestes tres especies entre 2003 i 2006 a Gabon i zona fronterera amb RC. Dels vora 2000 espècimens, es detectaren anticossos IgG que reconeixien ZEBOV en un 5% dels mateixos, el que suporta una transmissió continuada, no puntual. A més es va trobar una cocirculació de Marburg (abreujat MARV). Un nombre prou importat de ratpenats de Rousettus aegyptiacus i alguns individus de les especies citades abans mostraren serologia positiva (IgG) a Marburg, i en alguns casos ARN viral. Tanmateix a Gabon no s’ha descrit cap brot de Marburg (encara). Com els R. aegyptiacus capturats a coves tenien una seroprevalença superiors als capturats en altres indrets, els autors conclouen que les coves i les seves rodalies cal que siguin considerades àrees d’alt risc.
  • A Gabon es cerca també la presència d’anticossos específics a MARV, ja que al 2005 es donà un brot d’aquest virus a Angola a menys de 1000 km de Gabon. Es detectaren IgG especifiques en 29/242 mostres de Rousettus aegyptiacus, i l’ARN del virus s’aïllà en un 2% d’individus de la mateixa espècie. Per tant, l’altre gènere filovirus també apunta a ratpenats.
  • Al brot de la mina Kitaka (Uganda 2007) es feu una investigació epidemiològica sobre els ratpenats de la cova. Es detecta àcid nucleic de Marburg en 32 ratpenats, i a 13 de més de 500 (2,5%) ratpenats es trobaren anticossos IgG anti-Marburg. Únicament 2 dels 13 ratpenats IgG positius tenien ARN del virus el que suggereix que en la majoria dels casos el virus és eliminat abans que es pugui detectar anticossos específics reactius.
  • Al 2008 es detecta anticossos front Ebola Zaire en un ratpenat de la fruita, Eidolon Helvum (d’un total de 262 mostres de sèrum), migratori, que viu en grans colònies sovint a les ciutats. El ¿problema? és que s’han traçats migracions de 2500 km per part d’aquesta mena de ratpenats. Es feu llavors un estudi dels ratpentat sedentaris, no migratoris a Ghana i es trobaren anticossos específics front Ebola Zaire en vora un 40% dels animals, amb una incidència particular en Hypsignathus (monstrosus), Epomops (franqueti) però també Epomophorus gambianus, d’hàbitats més selvàtics. Això porta als autors a considerar que el risc de contreure Ebola pot ser significativament més alt per contacte home-ratpenat a zones rurals o de selva que no des de ratpenats de ciutat.
  • Entre 2010 i 2011 es prenen mostres de més de 400 ratpenats a diferents districtes de Bangladesh. Recordem que a Bangladesh no s’han descrit brots d’Ébola, però que de Filipines van sortir els micos que van portar el Reston Ebolavirus a EEUU i Europa. Cinc ratpenats Rousettus lescehnaulti (d’un total de 141, un 3,5%) donaren serologia positiva, però no es detectà ARN del virus a mostres urogenitals, ni a femtes, ni a saliva. Per cert, Rousettus lescehnaulti tenen poblacions en un rang que abraça des de India fins a Xina i visiten amb molta freqüència les palmeres datileres. També és bo recordar que a Bangladesh s’ha descrit transmissió d’un altre virus, els Nipahvirus per consum de sàvia de palmera datilera contaminada amb excretes d’un altre ratpenat, presumiblement Pteropus giganteus.

Reconstrucció dels fets plausibles o ara et farem fer el mateix a veure si ets capaç

  • Al 1996 es demostra que ratpenats de la fruita experimentalment infectats amb Ebolavirus eren capaços de propagar-lo amplificar-lo sense desenvolupar una malaltia evident, amb simptomatologia clínica.
  • Ebolavirus pot trobar-se a les excretes de ratpenats infectats fins a tres setmanes després de la infecció.

Gold standard o Silver bullet, aïllar el virus en una infecció activa

  • S’aïllaren virus infecciosos en fetges i melses de cinc ratpenats mostrejats durant una infecció amb Marburg a la cova Kitaka. El ratpenat més “carregat” mostra un títol de 10exp5 pfu/ml això vol dir 100.000 virus per ml.
  • A més, en alguns espècimens s’aïlla el virus més de mig any després del brot la qual cosa porta a l’idea d’un manteniment del virus a la colònia de ratpenats.

 

Però fins ara, no poden (podem) portar el cas a judici; ens falta el mort i la pistola fumejant al mateix temps. Tenim moltes proves circumstancials, però ens falta aïllar i fer créixer el virus a partir d’un ratpenat que visqui en un àrea de brot i veure que l’excreta en quantitat suficient i que inicia un nou cicle (en un primat no humà per exemple). Cal demostrar una seqüència complerta o gairebé complerta del genoma del virus Ebola a partir d’una mostra de ratpenat capturat en la zona del brot que sigui idèntica o es pugui traçar com l’origen del brot, i que estigui també present en els éssers humans infectats, preferiblement en el cas índex (el primer cas humà).

Si no, un advocat mínimament competent farà absoldre als ratpenats.

I sí, els vampirs no han sortit enlloc. Era el meu McGuffin…

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: